Quan el rellotge va marcar les sis de la vesprada, la plaça era plena de riures, nervis, samarretes roges amunt i avall i de famílies que buscaven el seient amb millors vistes per a gaudir de l’espectacle. Era el moment de fer ressonar Montcada. I quina manera més efectiva que ajuntar-se i cantar a les emocions a cor?

D’això és del que tracta Resona l’horta, el festival musical itinerant de cors infantils que s’ha convertit en un referent a la comarca. El passat dissabte 31 de maig la trobada va transformar la plaça Sant Jaume en un escenari vibrant amb la seua tercera edició, enguany sota el lema de l’AMOR, en majúscules. L’amor en lletres grans perquè presenciar com prop de quatrecentes veus menudes canten a l’estima per les persones que els envolten, per la terra, per la llengua, per allò que els fa feliços i millors persones cada dia… doncs és una bona cosa i ben important.

«Cada any triem una temàtica; el primer festival va ser futurista i el de l’any passat sobre Estellés. Quan els professors ens vam reunir per a preparar el concert, ràpidament va eixir l’amor, entés d’una manera transversal, com a un missatge clar d’esperança i de compromís, de tolerància… En record també de les persones afectades per la DANA i de les que són víctimes de guerres com Palestina o Ucraïna», comenta Nelo Juste, mestre del CEIP Josep Maria Oltra de Montcada i part del grup organitzador de docents.

Sobre l’escenari, els protagonistes de tot eren, de nou, els xiquets i xiquetes de huit escoles de l’Horta Nord: el CEIP Mare de Déu del Pilar (Bonrepòs i Mirambell), El Crist (Meliana), Josep Maria Oltra, Doctor Vicente Trenco i Blasco Ibáñez (Montcada), Bisbe Hervàs (Puçol), l’Escola La Masia (Museros) i el Col·legi Santa Maria Marianistes (Alboraia); junt al cor Els Menuts de Bonrepòs i Mirambell, que ja havia participat en la primera edició.

Tot i suposar un treball intens i de llarg recorregut per a tots els actors implicats, amb moltes reunions per a formar el repertori de cançons d’estils molt diferents i amb els assajos, Juste afirma que el procés «sempre és molt xulo i l’alumnat està implicat, gaudeix i, com sempre, el dia del concert estan al 200%».

Les cançons —algunes originals i d’altres adaptacions de peces conegudes, com ara una de l’artista urbana Tesa, entre d’altres— parlaven d’amor en totes les seues formes: a la família, als amics, als avis que transmeten la saviesa, als costums valencians, a la terra que ens nodreix…. L’amor com a força que uneix i transforma.

La direcció musical va ser a càrrec dels mestres, amb arranjaments de Nelo Juste, Vicent Ros Barrachina i Vicent Ros Muñoz que, un any més, demostraren com l’escola pot ser també un espai per a fer créixer projectes culturals de gran volada.

Un festival que batega

Ressona l’Horta no és només un concert infantil: és un esdeveniment comunitari que fa bategar la cultura des de la base, des de les escoles i les places. En aquesta edició, celebrada en col·laboració amb l’Ajuntament de Montcada, no hi havia espectadors passius. Tothom en formava part: les famílies presentaven les cançons, els mestres feien indicacions mentre observaven atents l’execució de l’alumnat, i el públic escoltava i aplaudia.

Ivan Bailach, regidor d’Educadió de Montcada, comenta com des del consistori estan «molt contents de col·laborar amb la iniciativa. Treballem per a involucrar els centres educatius en activitats conjuntes, perquè els xiquets i les xiquetes convisquen i aprenguen d’una manera diferent. La implicació del professorat, que s’ha bolcat en tot amb gran passió des del primer moment, ha fet que el festival siga tot un èxit”.

Amb les seues tres edicions, Ressona l’Horta s’ha consolidat com una cita singular dins del calendari cultural de l’Horta Nord. No només per l’aposta pedagògica i artística, sinó també per la seua capacitat de generar xarxa, d’unir escoles, entrellaçar municipis i ajuntar famílies sota una mateixa idea: la cultura com a eina de creixement. A més, aquest 2025, amb Ressona l’amor, el festival ha deixat clar que les veus més menudes poden dir coses ben grans. I que quan la música es fa des del cor, pot arribar ben lluny.