Albalat recupera el paviment gòtic del Castell a través d’una subvenció de la Diputació. Les rajoles han estat 50 anys guardades en caixes de taronja a l’espera de la intervenció.

Un jove Mateu Rodrigo Lizondo, veí d’Albalat dels Sorells i acabat de llicenciar en Història, va accedir al Castell del seu poble quan es van acabar els treballs de reforma de l’edifici impulsats per la Diputació a la dècada dels anys setanta. Mateu no donava crèdit al que estava veient enmig del pati gòtic del palau: un muntó d’un metre llarg d’alçada de rajoles originals que havien estat retirades del paviment de les sales de la planta noble. Hi havia altres elements deixats caure de gran valor patrimonial, com columnes i capitells de les diferents èpoques de construcció del Castell d’Albalat.

L’historiador va ordenar els taulells segons l’estil i els va
guardar en caixes de taronja que li va facilitar l’alcalde d’aquell moment. Les van pujar a una de les torres del palau, junt amb els altres elements que van poder recuperar, i per allí han estat agafant pols durant cinquanta anys. «Estic content que per fi es puguen recol·locar els taulells en el seu lloc original, però més content estaré quan ho veja», manifesta Mateu Rodrigo Lizondo, doctor en Història, professor honorari de la Universitat de València, membre del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat i, des de fa uns anys, cronista de la vila d’Albalat.

Una actuació sense criteri

No és cap secret que la restauració duta a terme als anys setanta al Castell d’Albalat dels Sorells va suposar en gran mesura un maltractament cap a l’immoble, igual que va passar amb edificis històrics d’altres localitats de la comarca. «Es van destruir elements originals i es van afegir altres nous sense rigor. Qui va fer la reforma no tenia experiència en monuments medievals i durant estos anys sols s’han pogut revisar parcialment els errors de la intervenció de 1975 en algunes actuacions limitades”, denuncia Rodrigo.

Ara, l’Ajuntament d’Albalat disposa d’un projecte per a la recol·locació de més de 600 taulells originals, treballs que seran efectuats a través del Pla de Recuperació Patrimonial de l’actual Diputació, que subvenciona la intervenció amb la dotació econòmica de 143.000 euros. «Estem contactant amb empreses especialitzades en la restauració de taulelleria perquè duguen a terme l’actuació amb les màximes garanties de qualitat i rigor històric», diu Nicolau Claramunt, l’alcalde d’Albalat.

Els treballs es realitzaran en dos estances del palau. Una d’elles serà l’actual sala de comissions, on es posaran rajoles del segle XV, de tipus roseta gòtica, combinada amb llosetes roges de fang cuit, fabricades a la manera de la taulelleria medieval tradicional valenciana. L’altra sala objecte d’actuació serà la que actualment acull el despatx d’alcaldia, on s’utilitzaran taulells de flors del segle XVIII agrupats de quatre en quatre, i també combinats amb llosetes de fang per a fer una composició idèntica a la que hi havia a la sala tres segles enrere. «En este cas, les peces originals es col·locaran en una superfície quadrada al centre de l’habitacle, perquè no hi ha suficients rajoles d’este tipus en bon estat per a cobrir la totalitat de la sala, que es completarà amb més taulells de fang roig», explica el cronista.

Retirada del revestiment

Estes dos sales nobles on es recuperarà la taulelleria original van ser objecte d’una nova intervenció de rehabilitació abans de la pandèmia. Un treball rigorós, amb un projecte avalat per estudis arqueològics i històrics, que va consistir en la retirada del revestiment gotejat amb què s’havien cobert les parets als anys setanta. El resultat, la tàpia valenciana original a la vista, on s’aprecien arcades de portes i finestres, diferents tècniques constructives i, fins i tot, dibuixos i grafits fets pels paletes que van construir les estances del palau al llarg del segle XIV. S’ha trobat també el cap d’una corda que, segons les investigacions, s’utilitzava per a lligar les fustes amb què s’anaven alçant les tàpies. «Vam fer la prova del Carboni 14 i vam corroborar l’origen medieval de la corda», detalla l’alcalde, afegint que destapar les parets «ens ha servit per a seguir redescobrint la història del Castell d’Albalat».

Esta tasca continuarà desenvolupant-se en altres habitacles, i el pròxim serà el que actualment ocupa la secretària de l’Ajuntament. «Es picarà el gotejat i destaparem un altre tros de la nostra història», diu Claramunt.

Els treballs, que s’inclouen també dins del Pla de Recuperació Patrimonial de la Diputació Provincial de València, no tardaran a executar-se. Mateu Rodrigo Lizondo, i amb ell, tot el poble d’Albalat, veurà per fi com culmina el gest d’aquell jove llicenciat en història que va recollir desenes de rajoles medievals d’una muntanya d’enderrocs. Que transformadora pot arribar a ser una acció individual; en este cas, per afavorir que uns taullels ancestrals continuen sent el testimoni de l’evolució de la humanitat.