Lluny queda l’olor de rabasseta en els trinquets, les travesses milionàries que s’han arribat a apostar o la sensació que la pilota és un reducte de diversió masculina i rural. Hem evolucionat com a societat i, malgrat que l’esport autòcton ho fa a passes menudes, veiem que la modernitat s’obri camí amb la professionalització dels jugadors i la diversificació del públic. Bona part del mèrit el té Xavier Puchol Cataluña, Puchol II, que torna a lluir la faixa roja en proclamar-se campió de l’Individual d’Escala i Corda. El rest de Vinalesa, que s’ha convertit en la icona més visible de l’esport que més ens identifica, reflexiona sobre la situació actual de la pilota; es mostra favorable a la renovació d’alguns trets anacrònics però sense perdre de vista que cal mantenir viva la seua essència.

1. Què significa per a tu haver recuperat el títol que et situa com a número u de la pilota?
2. Ha sigut una immensa alegria, sobretot pel fet de poder retornar la il·lusió a la gent que em segueix. En l’àmbit esportiu, revalidar la consecució del títol és el màxim al qual podia aspirar, més encara després de la decepció de l’any passat.
3. Com vas viure la final a Pelayo?
4. Fou una partida molt intensa. Sabia que seria complicada i anava mentalitzat, però no és fàcil anar per davant en el marcador mantenint sempre la distància mínima. Va ser una final de superació mental; si haguera sabut abans com anava a discórrer, tal vegada no haguera pogut aguantar.
5. I al llarg del campionat, t’has trobat còmode, sent el favorit després de l’eliminació de Soro en octaus de final?
6. He tingut rivals molt potents en la primera fase i sabia que havia d’arribar fort a les eliminatòries. Hem plantejat el campionat partida a partida i ha sigut complicat, sobretot perquè mai havia jugat amb tantes molèsties. Gràcies al magnífic equip de fisioterapeutes he arribat a totes les partides. L’experiència també m’ha permés traure el màxim de cada encontre tot i no trobar-me en l’estat òptim de la meua capacitat física.
7. Amb només 27 anys, tens cert grau de veterania dins la pilota professional. Com veus l’evolució de tot el que l’envolta?
8. He viscut la pilota tota la vida, des de menut, i he vist la seua evolució de molt a prop. És cert que ha canviat la metodologia i la projecció de la pilota. Els jugadors actuals, i concretament des del meu grup d’entrenament, Pilota 3.0, intentem potenciar una imatge de renovació. Però l’essència, allò que fa que el nostre esport siga especial, es manté per damunt de tot.
9. Com es pot compaginar la idea de mantindre els trets tradicionals amb el desig de modernitzar la pilota valenciana?
10. Tots els esports han evolucionat en els últims anys i a la pilota li està costant una miqueta més, però si volem estar al mateix nivell, hem d’adaptar-nos i fomentar la seua evolució. Cada vegada és més competitiva i atrau més gent, i es busquen partides equilibrades en benefici de l’espectacle. Però això no es baralla amb l’esperit que impregna el seu joc. La pilota és llengua, és cultura, és tradició. Són uns valors propis que hem de mantindre intactes.
11. Què conserves d’allò que consideres més tradicional?
12. Crec que el més destacat és que conserve un estil de joc clàssic, la pegada característica dels jugadors d’abans, dels reboters, que no jugaven quasi pilotes per l’aire i que estaven sempre ben col·locats. La majoria dels pilotaris actuals tenen molta velocitat i dominen la pegada per dalt.
13. Com veus ara per ara el pano-rama al voltant de la pilota?
14. Avui en dia hem aconseguit recuperar la tele, i això ens dona més protagonisme i visibilitat. A escala esportiva cada vegada hi ha més professionalització, els jugadors estem entenent que la dignificació de l’esport passa perquè nosaltres ens situem amb un nivell d’exigència similar al d’altres esports d’elit. Però pel que fa a la gestió estem en un moment de molta incertesa. És un procés llarg el que estem vivint per a fer evolucionar la pilota valenciana, que quan s’haja aconseguit serà un punt anecdòtic en la història del nostre esport, però que per als jugadors que ens ha tocat formar part de la transformació pot significar tota la nostra carrera esportiva.
15. Creus que les coses es podrien fer millor, amb més eficàcia?
16. Els jugadors tenim la nostra opinió, podem fer observacions i aportar el nostre punt de vista. Però no tenim la solució als problemes que arrossega la pilota valenciana des de fa tant de temps. La capacitat per a prendre decisions és dels gestors esportius, perquè hi ha coses que poden ser perjudicials per a la plantilla de professionals però positives per a l’esport. El més important és que els gestors siguen persones formades i professionals, i el que està clar és que qualsevol plantejament que pose en dubte l’estat de la pilota és positiu, perquè tots volem millorar i seguir avançant.
17. La pilota es juga en major o menor mesura arreu de tot el territori valencià, però a l’Horta Nord trobem moltes figures consolidades i d’altres que estan aconseguint fer-se un lloc al món professional.
18. Sí, a la comarca hi ha molta afició, i això és gràcies als clubs i les escoles de pilota valenciana, moltes d’elles punteres com les de Vinalesa, Meliana o Massamagrell. S’està fent un bon treball de base, el nivell de l’ensenyament i de l’aprenentatge és major que un temps enrere i això genera que els nostres jugadors tinguen majors opcions d’entrar en el món professional. També s’està fent una gran tasca amb el programa “Pilota a l’Escola” de la Generalitat, perquè es posa la pilota a l’abast de molts xiquets i xiquetes que tenen la possibilitat de conéixer l’esport i la curiositat de començar a practicar-lo.
19. Continua sent inusual que les xiquetes s’interessen per la pilota. Falten polítiques d’integració en aquest sentit?
20. La pilota ha sigut tradicionalment un esport d’homes, i eixe és un dels principals reptes que encara s’ha d’abordar. Falten dones en els triquets, no només jugadores, sinó espectadores i gestores. Per exemple, mai hi ha hagut cap trinquetera que organitze les partides. Així i tot, en els últims anys hi ha hagut un canvi important. El nivell de les jugadores professionals és molt alt i cada vegada es veuen més dones a les grades dels trinquets. Pel que fa a la gestió, trobem a Begoña Castillo, gerent de la Federació de Pilota, que fa un treball magnífic de coordinació.
21. Quin és el teu pròxim objectiu, ara que has revalidat el títol?
22. A curt termini, recuperar-me de les molèsties al braç i la mà el millor possible per a seguir afrontant la temporada amb bons resultats. De cara al 2019 estem preparant partides especials amb barreja de modalitats i altres novetats que esperem que agraden a l’afició.