“Instint” és el títol del tercer disc d’Atzembla, la gran prova per a la confirmació definitiva d’aquesta banda de l’Horta Nord, protagonista del relleu generacional del rock en valencià. Després de deu anys de carrera, el septet depura la seua fórmula de rock, ska, punk i hardcore, per a obrir nous horitzons. Per açò, han comptat amb el productor Jaume Faraig, conegut per treballar amb La Gossa Sorda, entre d’altres. El nou treball continua la senda de lletres de combat i denúncia dels anteriors, però amb una mirada més personal i introspectiva, cap a un llenguatge propi. El disc ja es pot descarregar gratuïtament en la web oficial d’Atzembla i el pròxim 6 d’abril el presentaran en una sala d’Almàssera. Després de publicar ‘Arrels’ (2010), ‘El teu viatge’ (2012) i l’EP ‘Cors Armats’ (2016), és el torn d’aquest ‘Instint’, un treball amb el qual actuaran, entre altres cites, en el festival Viña Rock i en el Feslloch. Àngel Margareto (veu i lletrista) i Miquel Antoni (baixista) expliquen els secrets del nou disc del grup que van començar quan eren adolescents.

1. Editeu nou disc i, per primera vegada, no sona la dolçaina de Rafa. Com heu afrontat el canvi?
2. Àngel: Fa deu anys que estem en els escenaris i, en aquest temps, la formació ha canviat molt. Rafa era una persona molt important, estava des del principi amb nosaltres, sempre tirava endavant, era molt autoexigent i tenia moltes expectatives amb el grup, però per qüestions personals va haver de deixar-lo. Però Atzembla s’ha transformat molt en aquests anys i ens hem adaptat. Vam decidir no suplir la baixa de la dolçaina i continuar. La formació actual funciona molt bé i estem a gust.
3. Miquel: Els canvis de formació sempre han sigut en moments complicats, ens han impedit fer un disc cada dos anys, per exemple, com fan molts grups. El meu germà (Rafa) era el compositor principal i el lletrista. Va passar temps fins que començàrem a fer cançons nosaltres. Ara la música la fem més democràticament, amb molt treball de local.
4. Si escoltem els discos anteriors, veiem una clara evolució pel que fa a l’estil. El primer és més ska; el segon, més contundent, més rock. Què ofereix ‘Instint’?
5. Àngel: Al no tenir la dolçaina hem considerat altres possibilitats, i amb “Instint” també presentem alguna cançó més rockera. En compte de donar protagonisme a una melodia de vents, per exemple, hem compost temes entorn d’un riff de guitarra.
6. Miquel: És un disc variat, d’influències diferents que abans no estaven, perquè hem ampliat l’horitzó. Això no obstant, per als seguidors de tota la vida, els que han crescut amb nosaltres escoltant la dolçaina del nostre grup i la d’altres bandes referents, els agradarà, perquè la nostra essència segueix estant al llarg del disc.
7. El llançament del disc ve acompanyat per recursos audiovisuals?
8. Miquel: Sí, i de fet en els videoclips també hi ha hagut canvis. Abans tenien un contingut narratiu i ara giren entorn d’una idea simple, més conceptual.
9. Àngel: Són més estètics i directes. Tant des del punt musical, com del visual i de les lletres, hem tractat d’evolucionar, perquè tenim la inquietud de tastar coses noves. Són deu cançons i cadascuna té una identitat molt diferent, una personalitat i un so propi.
10. Com el títol del vostre anterior EP, continueu amb el cor armat? Seguiu utilitzant lletres combatives, que alhora transmeten amor per allò que us envolta?
11. Miquel: Potser aquest disc siga menys polític. Recull les experiències que hem tingut durant aquest temps i, en eixe sentit, és més personal.
12. Àngel: Sí, tal volta les lletres siguen menys reivindicatives que en els treballs anteriors. Són més introspectives, tracten els nostres sentiments amb major profunditat. Però en les noves cançons també hi ha molta crítica present, encara que està explicada d’una altra manera, des d’un punt de vista més personal, al voltant dels problemes que ens afecten directament i de l’anàlisi de les coses que podem aportar per a afrontar-los.
13. Podeu explicar alguna experiència personal que hàgeu traslladat al disc?
14. Àngel: Una cançó a la qual tinc molt afecte tracta sobre com de difícil és la vida per a un malalt de càncer. En unes altres reflectim la problemàtica social i la brutalitat policial de l’1 d’octubre a Catalunya, o el control de la nostra privadesa en Internet per part de les grans empreses, per exemple. Les cançons, en general, parlen de com ens sentim dins d’una societat globalitzada, súper connectada i saturada d’informació. Sembla que això ha creat en nosaltres l’efecte contrari, d’anestèsia, com si visquérem adormits. Les notícies, els problemes del món, no ens fan reaccionar. I tot això està molt present en el disc.
15. Per primera vegada, Àngel, firmes totes les lletres.
16. Àngel: És la novetat. Ha sigut un repte i una responsabilitat. L’anterior treball, ‘Cors Armats’, va ser molt participatiu; la música i les lletres les vam fer entre tots. Debatíem cada part, cada frase, fins a estar tots a gust amb el resultat. En “Instint”, poder expressar sentiments a través de les lletres ha sigut una experiència vital, perquè escriure et fa traure-ho tot fóra, i m’he buidat per complet. M’ha ajudat a crear un estil propi, a trobar la meua forma de traduir els sentiments en paraules.

Les notícies, els problemes del món no ens fan reaccionar, i això està molt present en el disc.

1. Com veieu la situació de la música en valencià? Quins aspectes poden millorar?
2. Miquel: En els últims temps han deixat els escenaris molts grups de referència per a nosaltres, i ens trobem en un relleu generacional.
3. Àngel: Grups i propostes musicals van a més, i açò és increïble. Però pel que fa a indústria, no, no hi ha mitjans. Els organitzadors de concerts són pocs i són els de sempre. La cultura està ací, cal que les empreses i les institucions públiques vegen eixe potencial i ho sàpiguen aprofitar. És moment de millorar, que prenguen partit i recolzen l’escena, perquè hi ha molta.
4. Parleu de diverses bandes referents de l’escena valenciana que ho han deixat, però hi ha molta gent jove fent música, com vosaltres.
5. Miquel: Estem en un procés de transició. Ho han deixat tants grups mítics: Obrint, La Gossa, Orxata, Aspencat… Algú ha d’ocupar el lloc. El públic vol seguir escoltant grups en valencià i crec que les bandes d’ara tenen molt nivell.
6. Àngel: Hi ha relleu musical, amb grups de molta qualitat, com Zoo, Auxili, Smoking Souls i molts altres. Però el que és més difícil de trobar és el relleu espiritual, perquè la societat demana altres coses i el discurs més marcat d’esquerres no sorprén tant. En el seu moment, Obrint Pas va ser una sensació i una referència ideològica, més enllà de la musical, i és molt complicat que cap grup signifiquem ideològicament el que han suposat ells.
7. Continueu amb l’aventura d’autoeditar-vos.
8. Miquel: No hi ha indústria, cap discogràfica et paga el CD i després es queda el percentatge de les vendes. Qui trau un disc, l’ha de finançar.
9. Àngel: Preferim tenir la llibertat de fer-ho tot com vulguem.
10. Quin paper ha tingut Jaume Faraig com a productor de les noves cançons?
11. Miquel: Ens ha ajudat molt amb els detalls finals, ens proposava canvis i els consensuàvem entre tots. Però la majoria de cançons ja estaven acabades abans de la gravació.
12. Àngel: Ha sigut molt important la figura d’un productor perquè veu les coses des de fora, et dóna el seu punt de vista i t’ajuda a percebre tot amb més claredat.
13. Presenteu “Instint” en diferents concerts, però una cita molt important és el Viña Rock, on toqueu per primera vegada.
14. Miquel: És una responsabilitat, un aparador molt gran on compartir la nostra música. És una oportunitat perquè ens conega més gent.
15. Àngel: Ve en un bon moment perquè estem molt il·lusionats amb el nou disc. Volem donar-li una bona espenta i anar a totes. Si són concerts grans, millor.