La vida està embastada amb preceptes que governen les nostres accions i pensaments. Funcionem bé, en la major part de les ocasions, amb tot un seguit de rutines que ens faciliten passar els dies sense gai-rebé qüestionar-nos quin és el paper que desenvolupem dins la societat o dins de nosaltres mateixos. Solem fer el que hem de fer seguint estructures predeterminades que sobrevolen pel col·lectiu imaginari, i fins i tot la intuïció es doblega davant la voluntat invisible de l’hàlit tebi de l’ordre que ens regeix.

De vegades eixes estructures rígides trontollen i amenacen amb desplomar-se damunt nostre, i utilitzem una quantitat d’energia desmesurada per sostindre els ferros de la inseguretat, per fer que tot torne a ser com sempre. Però, qui defineix, més enllà dels paràmetres extrems de la bondat i la maldat, el que està bé i el que està mal? I si en compte de suportar el pes de les estructures, tractàrem de canviar la forma en què estan construïdes i la duresa dels seus materials?

Ací radica la diferència entre fer i crear. Únicament, en la mirada amb què llegim el món. Podem fer versos, escultures, ciutats. Podem fer cultura, en el sentit més ample de la paraula. Però també podem anar més enllà, eixamplar els punts de vista predefinits i crear nous llenguatges, aportar coses noves que ens facen aprendre i evolucionar, i traslladar-les a la societat en forma d’expressió artística i de convivència veïnal. En forma de llibertat.

Per aconseguir-ho hem de mantindre la consciència activa, buscar noves maneres de sentir l’existència i treballar un pensament crític que servisca per a construir. Per a crear. Des del punt de vista de l’espectador, hem de fer un esforç per aprofitar les experiències culturals que s’oferixen als pobles de l’Horta Nord; destriar les nostres preferències i obrir la mirada a les noves formes que adopta la cultura. Hem d’assistir als espectacles sent una part activa, conscient i disposada a aprendre del que se’ns mostra.

Tanquem el primer any d’Espai Carraixet amb aquesta edició d’hivern, amb la satisfacció de saber que molts de vosaltres heu assaborit les nostres pàgines, que heu pogut conéixer la gran activitat cultural, la qualitat de les creacions artístiques, la riquesa del nostre paisatge i el valor de les tradicions pròpies a través de la nostra mirada. Això ens motiva a seguir treballant per descobrir nous camins relacionats amb la cultura de proximitat mitjançant continguts de qualitat. Us animem modificar les estructures preestablertes, a alimentar el pensament crític, a contemplar cada instant, cada obra d’art o cada funció teatral amb profunda passió. Perquè l’única certesa que tenim és que ara estem vius. Aprofitem-ho.