El cel d’Albuixech

El costum atàvic de mirar el cel, la curiositat humana de voler veure més enllà dels límits i de fer i de fer-se preguntes. Les grans preguntes. Qui no ha experimentat alguna vegada el plaer ancestral de mirar les estrelles? Qui no ha sentit la immensitat de viure sota la llunyania titil·lant de les velles constel·lacions?

El cel d’Albuixech

REDACCIÓ – Ivan Brull
FOTOGRAFIA – Astro Albuixech

El costum atàvic de mirar el cel, la curiositat humana de voler veure més enllà dels límits i de fer i de fer-se preguntes. Les grans preguntes. Qui no ha experimentat alguna vegada el plaer ancestral de mirar les estrelles? Qui no ha sentit la immensitat de viure sota la llunyania titil·lant de les velles constel·lacions?

La curiositat innata dels humans per desxifrar el món que els conté és el motor d’iniciatives com l’Observatori d’Albuixech. No és tan comú que un poble de menys de 4000 habitants, enclavat en la planúria de l’Horta, tinga una associació astronòmica que, en alguns moments, ha arribat a superar el centenar de socis. Més encara si aquesta societat té un caràcter marcadament veïnal i resta a prop de la capital, amb unes condicions lumíniques no del tot ideals per a l’observació del cel nocturn. En la seua fundació, no hi havia cap organisme darrere, cap interés especial més enllà del d’aprofundir en la bellesa i el coneixement del món.

La iniciativa de l’Observatori d’Albuixech comença a gestar-se l’any 1986. Un grup de veïns que compartien l’afecció de contemplar les estrelles es van constituir com a societat astronòmica. L’ajuntament els va cedir la terrassa de la Casa de la Cultura i allà dalt, a poc a poc, es va construir la cúpula que contenia el telescopi i es va dotar del material necessari per a dur a terme les observacions. Era una cúpula no mecanitzada, que havia d’obrir-se a força de braços pels membres de l’associació, la qual cosa dificultava en certa mesura les opcions dels socis.

Amb els anys, l’èmfasi inicial va anar minvant fins que la societat astronòmica es va dissoldre a la dècada dels noranta i l’observatori es va quedar sol, encara intacte però amb un futur incert. L’abandó que van patir les instal·lacions a partir d’aleshores i el conseqüent envelliment del material després de més d’una dècada en desús, feien poc viable la recuperació del material de l’observatori. Tot i així, hi va haver iniciatives, a títol individual o per part d’associacions, com ara l’Associació Valenciana d’Astronomia, que van mirar de recuperar l’observatori, la cúpula del qual constituïa un reclam constant des de les carreteres que cusen les anades i vingudes a València. Ara, restava clar que, sense la implicació de les entitats públiques, poca cosa es podia fer per a recuperar l’espai.

Després d’un temps d’incertesa, l’any 2016 l’ajuntament d’Albuixech va aprovar una ajuda de 60.000 euros per a possibilitar l’adequació de les velles instal·lacions. Feia uns anys que una nova fornada de veïns recolzaven ara els socis fundadors. Pensaven reprendre la passió per l’astronomia i van recuperar la vella societat. En total, a hores d’ara hi ha al voltant de vint persones implicades amb un fort compromís vers aquesta ciència. A la reconstrucció de l’observatori, cal afegir la donació del material d’observació que va fer Vicent Peris, veí d’Albuixech i soci fundador de l’associació. Una malaltia ocular l’havia forçat a deixar la seua passió i va decidir deixar al poble els seus instruments.

El resultat de tot plegat va ser la inauguració del nou observatori el mes de juliol d’enguany. L’esdeveniment va ser tot un èxit i es va fer amb una vocació d’oferiment. D’oferiment al poble, a la Mancomunitat, a l’Horta Nord i, en general, a tots els potencials amants de l’astronomia que no han pogut o no han tingut l’oportunitat d’introduir-se en aquest bell quefer. A l’efecte, s’hi organitzen dies oberts al públic i jornades perquè el neòfit i l’afeccionat puguen gaudir de les instal·lacions i aprofitar-les. I cal dir que fins ara l’observatori ha suscitat un interés continuat: durant el mes de novembre, tot i els núvols que ens van atordir de pluja, l’observatori celebrava el miler de visitants.

Les oportunitats que s’obren amb aquesta iniciativa són enormes a tots els nivells. Una bona part dels pobles de l’Horta es poden veure beneficiats i caldrà facilitar l’accés i les oportunitats que ofereix aquest recurs sobretot als centres escolars. Al remat, l’astronomia és un element motivador important per a qualsevol tipus d’alumnat i un coneixement bàsic de la mateixa té aplicacions de sobres conegudes. A més a més, la nostra societat cada vegada més tecnificada, mira el cel amb una nova ambició. La Lluna, Mart, els telescopis espacials, els exoplanetes habitables… L’univers, cada vegada més, forma part de la nostra realitat humana. I és un goig saber que des del nostre territori, com els vells savis d’antany, podem cuidar de l’horta i mirar les estrelles./p>