Entre acords de guitarra, rialles i crits de festa, celebraven els fans de la banda de Rafelbunyol, 4000 Som Prou, el seu retorn als escenaris. Qui haguera somiat retrobar-se davant del públic que els coneix de tota la vida, al poble on s’han criat com a grup i com a grup d’amics… Doncs aquesta colla de veterans amb l’ànima més jove que qualsevol de la ‘Generació Z’ va amenitzar la nit del dissabte 17 de juny amb el recull de les seues cançons mítiques. L’emoció estava en l’aire mentre persones ansioses i farcides de nostàlgia es congregaven a la plaça de la Corona per a presenciar un moment únic: l’esperat retorn d’una banda que havia romàs en silenci durant quasi tres dècades. Aquella nit l’escenari va vibrar novament amb la passió d’un grup que va marcar a tota una generació.

Els inicis de la banda

El naixement del grup es remunta al 1983 i, amb aquest, la tria del seu nom, 4000 Som Prou. Jaume Morte, vocalista del grup, va proposar la idea, basada en què Rafelbunyol havia de continuar sent un poble i no una ciutat dormitori.

Des del principi, el grup estava format per Toni Piquer ‘Marroc’ i Joan Lluís Llopis ‘Juanlu’ (guitarristes i fundadors de la formació), Manel Camarasa ‘Nel·lo’ (guitarra), Paco Piquer (baix), Jaume Morte (vocalista) i Pau Castellar ‘Pipa’ (bateria), que seria substituït molt prompte per Onofre Piquer, ‘Nofre’. En els seus inicis van estar actuant pels pobles del voltant, a l’Horta Nord, i començaren a desplaçant-se a diferents llocs del territori valencià. El moment cim va ser l’any 1986, quan tocaren a la plaça de bous de València al ‘Tirant de Rock’. Es tractava d’un concurs per a grups de Pop-Rock que havia estat organitzat per la Diputació de València, amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià, que va apostar per portar el rock català a les terres valencianes, possibilitant l’actuació de 4000 Som Prou junt amb grans formacions com Sau o Els Pets. Així ho recorda Paco Piquer, baixista dels 4.000 Som Prou: “Vam actuar per tots els garitos de la contornada; havíem estat passejant per Ondara, Xàtiva, Gandia… Però a partir de tocar a la plaça de bous de València vam mamprendre a fer moltes més mogudes.”

Amb referents musicals com The Cure i Lou Reed, Manel Camarasa (guitarrista) també recorda amb un bon sabor de boca aquells inicis. Tampoc oblida que en un principi començaren amb guitarres acústiques i provant a fer blues, o que també van viure un canvi de llengua. “Estàvem acostumats a parlar sempre en valencià, però hi hagué una etapa en què canviàrem al castellà, inclús el nom de grup (Bajo Cero). Però ens donàrem compte que havíem de tornar a ser nosaltres mateixa i continuàrem cantant en la nostra llengua”, aclareix Nel·lo.

El retorn als escenaris

La iniciativa per tornar a tocar dalt d’un escenari va ser premeditada. Durant la pandèmia es plantejaren ajuntar-se de nou per a assajar i donar el gust als seus fans. “Quan eixim del confinament, ens reunim i pensem alguna cosa més seriosa. En eixe moment se’ns presenta la possibilitat de col·laborar en un homenatge, ací en Rafelbunyol. Aleshores començàrem a assajar i programar alguna actuació. Ens van proposar fer el 30 aniversari del disc i vam pensar que seria l’oportunitat perfecta per a retornar. I així ho vam fer”, conta Paco Piquer.

La formació ha tornat amb noves incorporacions. Lamentablement, Onofre va traspassar fa un temps, tot i que ja havia estat substituït abans per Àngel Oller a la bateria. Altres músics que s’han unit són Ferran com a vocalista i Benja Piquer a la guitarra.

Per a Manel Camarasa és molt emocionant aquest ressorgiment: “Hem tornat amb altra formació, però estem contents de tocar el repertori i alguns temes nous que han eixit”. També pensa en la responsabilitat que comportava, moments previs al concert del dissabte 17, tocar davant de totes i tots els fans que els van acompanyar des del principi.

Des de l’ajuntament de Rafelbunyol, la regidora de cultura Alicia Piquer assegura que aquest 30 aniversari suposa un acte més en la línia de treball de fer valdre la cultura creativa del poble. “Els 4000 Som Prou feien rock en valencià en un moment en què no hi havia grups que ho feien, es van recórrer la Comunitat portant el nom de Rafelbunyol i van formar part de les vivències d’un parell de generacions que els seguien. Com hem fet també amb Pep Laguarda o amb exposicions populars, es tracta de refrescar la memòria al voltant de fets i persones que han participat de la construcció del Rafelbunyol actual i del nostre tarannà”, emfatitza Alicia. Un Rafelbunyol on, per cert, ja habiten prop de 10.000 persones.