El tall en la programació d’activitats culturals a causa de la precaució davant el coronavirus ha estat sec i brutal, des de les falles que estaven a tocar fins a quasi totes les festes majors dels nostres pobles. Ara cal revisar la manera de recuperar les actuacions públiques d’un sector vital socialment i econòmica,
que a hores d’ara continua atarantat.

Durant les setmanes de confinament s’ha fet palesa la importància dels productes i servicis culturals, quin paper tan necessari ens fan. Segons explica José Martínez Tormo en un article per a la Fundació Nexe: «Més enllà de l’activitat física i la cuina, és la tecnologia i la cultura allò que ens ha permés no defallir en el nostre dia a dia. Aquests dies ens hem refugiat en els llibres, la música, les sèries i pel·lícules, inclús en les representacions escèniques o visites virtuals a museus i exposicions que ens oferia la tecnologia». Però alhora la cancel·lació de totes les activitats ha provocat una desfeta enorme en el sector cultural valencià. Ara com ara cal resistir, però també pensar propostes adreçades a la recuperació amb garanties de l’activitat.

«No sé ni què faré el mes que ve… Tocarà organitzar-se per a veure què podem fer el que queda d’any. Estem en la màxima incertesa», constata Reyes Pe. Ella és una artista que treballava en una col·laboració contínua amb el teatre, que ara s’ha tallat sense obres ni cursos. També va dissenyar la portada d’Espai Carraixet núm. 4, enguany ha fet dos falles infantils que no s’han pogut plantar al carrer i exemplifica una situació molt complicada per al sector: «Tenim una perspectiva molt roïna almenys fins a octubre o novembre. Si ja costava moure les activitats culturals, ara encara més… Tot és negatiu, però ha passat i toca buscar solucions. Segurament tocarà treballar en altres coses fora de l’àmbit artístic i creatiu».

Les dificultats són ben reals però la mentalitat d’adaptació i tenacitat també resulta destacable

Amadeo Cabrera porta AM espectáculos i recorda que la gestió tècnica normalment queda a l’ombra i fins i tot resulta oblidada en les ajudes: «Moltes empreses de producció tècnica han anat al clot. La inversió és forta i la suspensió afecta molt greument. Nosaltres hem pogut aguantar l’estiró d’aquella manera. Mantenim el bon ànim, mentre acabe projectes que tenia deixats. A veure com evoluciona… Les primeres setmanes malament. Però podem continuar amb projectes de carrer amb seguretat». Les dificultats són ben reals, però la mentalitat d’adaptació i tenacitat a mantindre l’esperança també resulta destacable. Cabrera apunta possibilitats: «La normalitat a què estàvem acostumats serà complicada perquè caldria evitar les aglomeracions. Tocarà reinventar-se. Cada volta que obris portes tens despensa però si tens el públic limitat deixes d’ingressar, hem de plantejar alternatives de programació. A l’estiu es poden fer coses a l’aire lliure i adaptar-nos a la seguretat. Es poden fer musicals… No està tot perdut, ben plantejat podem salvar la producció d’espectacles».

Potser un dels problemes que carreguem és l’hàbit de valorar la gestió cultural i l’èxit a partir d’un criteri excessivament acumulatiu, com major nombre d’assistència millor resultat. Ràpid i directe, però a hores d’ara impracticable perquè ens porta a un cul de sac. Cal mirar lluny i entendre l’accés a la cultura com una sembra extensa, per descobrir altres vies d’intercanvi. «El carrer és ample i podem aprofitar-lo. Haurem d’escampar l’activitat cultural pel poble», diu Joan Morant, alcalde de Massalfassar. Prova de trobar alternatives a la suspensió de les festes de la majoria de les nostres poblacions: «Podem fer-ho d’una altra manera, a partir d’una programació reduïda, des de la proximitat al poble». Un concepte útil per tal de fer més estreta la relació entre públic i artistes, però també per a la política cultural de les administracions. Ara a més totes les idees són benvingudes: «Si cal evitar concentracions, com ara resulta convenient, aniran fora les discomòbils. Però podem provar moltes activitats simultànies arreu del poble. Posem per cas, cinc activitats en cinc llocs diferents, com ara en proposar la colla de tabal i dolçaina, un espectacle fix de foc del Dimonis en diversos punts, un acte de literatura a la plaça, un altre punt per a oferir productes d’artesania local, i música, de saló o d’arrel, sense la idea de concentrar massa gent al voltant d’un escenari».

Determinació de les administracions

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha tingut una reacció àgil amb diverses mesures sota el paraigua del programa «ReaCtivem», vinculades a facilitar finançament directe i immediat al sector, per un valor superior als quatre milions d’euros. També la Diputació de València anuncia un programa amb dos milions d’euros d’inversió, mentre la FVMP proposa no suspendre les activitats culturals dels pobles sinó ajornar-les, com a garantia a les empreses culturals. Per tal d’evitar el col·lapse de la indústria cultural valenciana, empreses menudes amb contractacions temporals i intermitents, caldrà determinació de les administracions. També replantejar el model de programació d’activitats públiques cap a formats més íntims i propers. A banda d’implicació de la ciutadania, i imaginació, coordinació entre pobles i plans a llarg termini per a generar nous públics. Ens juguem gran part de la vida dels nostres pobles.