«La nau millor per a anar lluny / sempre serà un bon llibre» deixà escrit al s. XIX Emily Dickinson, des del seu aïllament a Amherst. Ara com ara, ací al costat, les biblioteques públiques de l’Horta Nord porten a la pràctica cada dia aquest propòsit. Però lluny de l’aïllament, aprofiten el fil conductor de La Línia 3 de Metrovalencia per tal de coordinar-se i generar oportunitats innovadores.
Fem més grans els horitzons amb la lectura
‘Biblioteques de la Línia 3’, projecte estimulant dels pobles que comparteixen les vies del metro
REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Alamida
«La nau millor per a anar lluny / sempre serà un bon llibre» deixà escrit al s. XIX Emily Dickinson, des del seu aïllament a Amherst. Ara com ara, ací al costat, les biblioteques públiques de l’Horta Nord porten a la pràctica cada dia aquest propòsit. Però lluny de l’aïllament, aprofiten el fil conductor de La Línia 3 de Metrovalencia per tal de coordinar-se i generar oportunitats innovadores.
L’exemple de xarxa cultural de proximitat que ofereixen les “Biblioteques de la Línia 3” és molt atractiu, accessible i estimulant. En formen part Alboraia, Almàssera, Meliana, Foios, Albalat dels Sorells, Museros, Massamagrell, La Pobla de Farnals i Rafelbunyol, i destaca el fet que més de la meitat corresponen a municipis de la Mancomunitat de l’Horta Nord. Totes són BiblioPop, biblioteques compromeses amb la cultura popular i la innovació, sense dubte referents informatius que generen comunitat al seu voltant.
El projecte es basa en experiències que començaren el 2012, amb un tríptic amb la informació bàsica de les biblioteques, i algunes altres iniciatives fins al 2018. Però l’actual xarxa començà a funcionar l’any 2022, amb una de les activitats bandera, la Mostra de Bibliomurals, una exposició comarcal itinerant que roda pels municipis de la xarxa, composta pels treballs de l’alumnat de 5é i 6é de Primària dels centres educatius de l’entorn de les biblioteques. Els temes fins ara han estat “El meu poble”, “La pilota valenciana”, i enguany “L’Horta”. «En un món globalitzat les biblioteques han d’oferir informació especialitzada i territorial, que els lectors no poden trobar en altres llocs. El treball que es desenvolupa en la Mostra de Bibliomurals, amb temàtiques culturals molt pròximes, permet utilitzar els fons locals de les biblioteques i els continguts d’àmbit local, alhora que generem sentiments d’identitat comunitària preservant-ne la memòria», explica Asun Atero, bibliotecària de Massamagrell.
La complicitat amb escoles i instituts mostra un dels aspectes de la bona tasca de les biblioteques de l’Horta Nord, generant permeabilitat i sinergia. La segona activitat comuna és la Trobada anual de clubs de lectura, que enguany se celebrarà a Museros el 23 de maig. Una festa amb rebuda a l’estació del metro i amb passeig cap a la Casa de Cultura amb acompanyament musical. Allí faran tertúlia amb Gemma Pascual, autora de Viure perillosament, el llibre que tots han llegit. La bibliotecària Reyes Roig apunta com «estar més connectats, compartir experiències, donar més vida i fer participar més la gent, són bones motivacions per a la lectura». Museros enguany és la seu amfitriona i al gener va aplegar un centenar de persones en la inauguració de la Mostra de Bibliomurals. Al seu torn, Lluïsa Carceller, de la biblioteca de Foios, assenyala més beneficis de la cooperació: «T’ajuntes amb gent com tu, aprofitem els recursos, aconseguim més visibilitat institucional i influència social, en un ambient constructiu i de confiança». Anna Mallols, bibliotecària d’Albalat dels Sorells, destaca «el bon rotllo entre els bibliotecaris, que facilita la cooperació i la coneixença de pràctiques que ajuden molt a millorar la pròpia programació».
La tercera activitat són els Llibres viatgers, un creuallibres lliure que, gràcies a la col·laboració d’FGV, té en l’estació de cada poble una prestatgeria que les biblioteques alimenten per a l’intercanvi. Agustí Granja, bibliotecari de Rafelbunyol, apunta la importància de la innovació i de la continuïtat: «Cada vegada veig que la coordinació té més beneficis: ve més gent, veuen que tenim més recursos, una oferta d’activitats i un fons bibliogràfic ampliat… Aprenem molt de l’experiència dels altres». Marta Avellaneda, de la biblioteca de La Creu, recorda «la importància de la xarxa, ja que aporta major diversitat, aprenentatge i cooperació. Fem cultura arrelada al territori, des de les particularitats locals i les peculiaritats de l’Horta Nord, eixamplem horitzons comuns».
Recordem Morris Lessmore, el personatge que com fan els nostres bibliotecaris i bibliotecàries, estimava les paraules, estimava les històries, estimava els llibres… I amb la Línia 3 podem volar amb eixos artefactes que ens permeten ser més lliures i feliços.

