Poca gent hi ha tan transparent i directa com Carlos Gil. És una persona valenta i apassionada que diu el que pensa i pensa el que diu. Els filtres i el postureig no formen part del Puma de Massalfassar, tot i que això potser haja jugat a la contra en el xicotet però complex món de la pilota valenciana.

La seua vinculació a l’esport autòcton va començar de ben menut quan acompanyava el seu germà major als entrenes de tecnificació. Allí coincidia amb el gran Paco Cabanes, qui ja s’havia convertit en llegenda viva i que s’entretenia fent pilotejar a aquell xiquet de quatre o cinc anyets. Amb el temps, Genovés acabà batejant-lo amistosament com Llobarro, donada l’afició de Carlos a pescar. Per això, quan li van penjar el títol de Puma a l’esquena, li va costar acceptar el malnom.

Va ser un aficionat al frontó que va vore com el de Massalfassar movia ràpidament les cames, després d’haver estat un temps allunyat dels escenaris i d’haver recuperat la forma: «Mecaguendeu el puma este».

El frontó valencià, eixa modalitat de la pilota que li ha oferit a Carlos tantes oportunitats… Ell assegura que preferix jugar al trinquet, perquè l’escala i corda se li presenta com un joc més complet, que té la màgia dels grans espectacles i que disfruta i l’ompli més. També expressa que per a triomfar en l’esport, un jugador no hauria de compatibilitzar modalitats. «Canvien les instal·lacions, les normes, el pes i tamany de la pilota», diu el pilotari que, així i tot, va intercalant les modalitats segons se li requerix.

De juvenil tenia una molt bona projecció al trinquet. Entrenava al Centre d’especialització de pilota valenciana (CESPIVA) amb altres jugadors que hui dia estan a la nòmina de la pilota professional, com ara Giner, Marc o Conillet. Després inicia una etapa amb Santi Navarro com a entrenador personal, però comencen els primers conflictes amb les entitats gestores de la pilota valenciana i es queda fora d’alguns campionats importants. «Anava a jugar amb José Cabanes, Genovés II, el Trofeu Diputació de València de Frontó del 2018, i això era un somni per a mi, perquè sempre l’he admirat com a jugador i com a persona», detalla Carlos. En l’últim moment va ser desconvocat de la competició sense que ningú li oferira cap explicació raonable, segons expressa el Puma: «Vaig començar a desmotivar-me perquè ja no em buscaven per a tantes partides, i de sobte vingué la pandèmia».

Per al pilotari de Massalfassar això va suposar un trencament amb l’esport que tant l’apassionava: «Vaig deixar de cuidar-me i d’entrenar. M’abandoní. Em vaig centrar en la meua faena com a sanitari i en el temps lliure anava a pescar». Carlos havia desaparegut pràcticament dels circuits de la pilota valenciana, fins que el Club d’Amics del Frontó del Puig pensà en ell per a jugar.

Va ser allà per l’octubre del 2022. S’estava organitzat un campionat local, el V Mestres del Frontó, quan la penya del Puig va contactar a Carlos Gil perquè formara part de l’elenc de jugadors. «Recorde molt especialment la partida. Justament, me tocà jugar contra Genovés II, que havia entrat al campionat a última hora com a substitut. Jo no estava en forma, però sempre he tingut molt bones mans, així que ho vaig donar tot en la canxa», recorda el Puma. La partida va acabar 41 per 40 a favor del Genovés. Una derrota per la mínima per a Carlos, que se n’anà del frontó «amb el cuquet de voler tornar a jugar».

Començà aleshores un treball intens, junt amb Vicent Galán com a preparador, que va culminar amb la posada en forma del pilotari i un augment considerable de la velocitat de cada pilotada. «Jo només pensava en jugar al frontó, però tant el meu preparador com Puchol II, amb qui entrenava alguna vegada, em van dir que tornara a provar a l’escala i corda», detalla el Puma. Per un colp de sort va entrar en la preselecció per a jugar el campionat Individual del 2024. Arribà fins a la fase de quarts de final i quedà vuité en la classificació general dins del món professional.

«L’any 2024 va ser increïble. Vaig tindre molt bons resultats tant en el trinquet com al frontó. Tot i això, la Federació no va considerar incloure’m enguany en la Lliga, ni en primera ni en segona categoria», expressa Carlos. I novament, la desmotivació del jugador, que enguany ha continuat tocant la pilota gràcies a trinqueters com Peluco i a què la bona gent del Puig confia en el seu joc.

Una nova etapa

Carlos és conscient de les seues limitacions físiques, i per això ha tornat a entrenar amb Vicent Galán: «Vull recuperar la gran energia que tinc quan estic en forma, tornar a sentir-me viu quan toque la pilota». I mira per a on, ha entrat a jugar la Copa Pro 1 en substitució de Diego. «Sé que hi ha gent que gestiona la pilota que no vol que estiga. Una vegada més veiem com el poder transforma les persones. Però el Puma torna», assegura el pilotari de Massalfassar. De fet, el Puma mai se’n va del tot. Si de cas, a descansar una temporada, recordar quan era un Llobarro i tornar a recuperar la seua passió desbordant pel joc de la pilota valenciana.