Cascades d’aigua brollen a qualsevol època de l’any formant gorgs d’aigua de fins a cinc metres de profunditat. Una rica vegetació autòctona es desenvolupa al voltant dels aiguanaixos i la fauna es reproduïx en un paisatge inimaginable enclavat en un preciós racó del barranc del Carraixet. Fins i tot trobem tortugues protegides gràcies al projecte Emys d’Acció Ecologista Agró.

Parlem del Pont Sec de Montcada, un espai fins ara quasi desconegut per la ciutadania, i completament oblidat per part de les administracions públiques. Durant la pandèmia, però, aquest paratge ha estat redescobert per alguns veïns i veïnes de la rodalia. Famílies senceres i grups de joves ocupen aquest meravellós tros de natura, de dia i de nit, per a compartir retrobades i moments de dispersió. Malauradament, molt d’ells ho fan sense respecte cap a l’entorn que els envolta i són generadors de brutícia davant la impassibilitat de les autoritats.

Ja abans de la pandèmia, un grup de persones sensibles amb l’estat del Pont Sec crearen el col·lectiu Amigues del Carraixet i començaren a fer batudes per la zona de forma voluntària. Des de fa unes setmanes han représ les tasques i estan organitzant-se per aconseguir un major civisme per part de la ciutadania, així com el compromís de les institucions públiques perquè posen en valor l’espai i supervisen l’estat del Pont Sec pel seu gran valor paisatgístic i mediambiental. La reivindicació d’Amigues del Carraixet s’estén també a la neteja del barranc entre Alfara del Patriarca, Montcada i Foios, que en un llarg tram continua sent un abocador il·legal d’enderrocs. Muntanyes de taulells, de vidres, portes i finestres s’acumulen en el llit del Carraixet, un dels trams més castigats per la irresponsabilitat d’algunes empreses de construcció que accedixen al barranc per a descarregar les seues deixalles. Per ara, ningú fa res per a evitar-ho.