L’emblemàtica façana de la Taulellera Bernardo Vidal està sent restaurada pel Consistori per a celebrar el centenari d’una mercantil que va viure anys gloriosos i que compta amb un llegat a recuperar

Qualsevol persona que passe per Meliana en metro té present l’acolorida façana que dona la benvinguda als viatjants i que no passa desapercebuda. “La Azulejera Valenciana” fundada per l’emprenedor d’Onda Bernardo Vidal, abans a la vora del trenet, és tot un símbol dels melianers i melianeres, “una carta de presentació del poble”, segons l’alcalde, Josep Antoni Riera. Una fàbrica que va estar en funcionament unes poques dècades acollint a quasi dos-cents treballadors, i que va portar el nom de Meliana per tot arreu. Ara, amb motiu del centenari de la seua fundació en 1920 (celebració retardada per la pandèmia), l’Ajuntament està restaurant la façana principal d’un edifici catalogat com a Bé Etnològic i Bé de Rellevància Local que, tanmateix, resta tancat per ser de propietat privada. “El nou Pla General d’Ordenació Urbana contempla el manteniment d’aquest immoble com a dotació, i en un futur se li podria donar algun ús”, explica l’arquitecta municipal, Cristina Alonso.

De moment, tan sols es pot actuar sobre aquesta impressionant portada. Tota una casa anunci decorada amb taulell valencià pintat a mà, que donava bona mostra del producte de la mercantil (taulells, peces decoratives de ceràmica i inclús vaixelles). Al capdavant de la restauració estan Anna Boix i Inés Ayala, que han treballat també en el Palauet de Nolla de Meliana. Hui estan afaenades, netejant tota la zona després d’haver retirat la bastida. “Hem consolidat les peces soltes i esquerdes estructurals; hem netejat tota la taulelleria i els complements decoratius, molt deteriorats pel pas del temps i el vandalisme; hem tractat la fusta, i estem reconstruint les peces deteriorades i reproduint les perdudes, tant de la façana principal com del reclam publicitari del costat”, explica Inés. Falta la col·locació d’un tancament amb reixes que simulen les originals, la reconstrucció dels escalons d’accés i rematar tots els detalls de la mà d’artesans experts.

“Nosaltres portem la direcció de l’obra, però considerem fonamental comptar amb aquests mestres que fan la seua feina com ningú”, assegura Anna. Els nous taulells estan sent pintats a mà en una fàbrica de Quart de Poblet, i el mosaic Nolla del paviment del replà serà restaurat pels Beltran, professionals del poble que coneixen la tècnica tradicional de col·locació d’aquest sòl amb segell melianer. Una pretensió de donar-li autenticitat al projecte, de dotar-lo de vida. “Fins i tot estem utilitzant taulells creats per l’últim pintor de la fàbrica, el tio Saturnino, que van ser encarregats per la família amb la mateixa finalitat de restaurar la façana”, expliquen les restauradores, amb l’entusiasme de saber-se partícips d’un relat que reclama ser contat.

I és que hi ha un clar compromís dels descendents perquè la taulellera no quede en l’oblit. José Luis Navarro és net d’Anita Vidal, germana del fundador de la fàbrica. En sa casa guarda objectes originals, taulells, fotografies, documents…, que foren custodiats per sa mare, Carmen Ferrer, qui va viure de primera mà la decadència i fallida prematura del negoci (motivada, sobretot, pel bloqueig de les exportacions en els anys 50), i va treballar per preservar la seua memòria. “La fàbrica és un símbol del poble, i volem donar-ho tot perquè es conserve”, afirma José Luis.

Testimonis vius

Acabem la nostra visita passejant pels voltants de l’estació, on ens topem amb els “Xalets dels Cardells”, decorats amb taulells d’adorns florals que recorden a la fàbrica. Allí tenim el plaer de conversar amb la propietària, Carmen, de 93 anys i filla del pintor melianer Rafael Cardells, a qui també se li atribueix la creació de la façana de la taulellera. Ens conta que son pare va pintar aquests taulells de sa casa, “i els van coure en la fàbrica”. Testimonis vius que encara donen veu a la que va ser una gran mercantil amb segell valencià, que va exportar fins i tot a Estats Units i on treballaren pintors del renom de Cardells o Francisco Aguar Tarín.

Tant de bo el futur porte un espai on immortalitzar aquesta història, un centre d’interpretació que mostre i valore peces originals, ferramentes, fotografies i relats de vida de tants i tants melianers i melianeres que passaren per la taulellera. Perquè tot deu ser patrimoni de Meliana, bressol d’artistes i creativitat. La façana ja està quasi enllestida, esperant ser, de nou, reclam d’un espai ple d’activitat.