La Generalitat suspén la reforma del col·legi d’Albalat dels Sorells prevista amb el Pla Edificant.

«Una escola és un espai on l’arquitectura es posa al servei d’una tasca molt concreta: l’educació. No hi pot haver una educació de qualitat sense comptar amb unes condicions d’espai adequades. L’escola d’Albalat, com tantes altres, és vella. Escoles construïdes fa dècades, aquesta començà a construir-se el 1980. Però els anys passen, les escoles es desgasten i la pedagogia evoluciona. No podem consentir el desgast i la manca d’actualització d’unes infraestructures que són vitals per tal d’assegurar una educació de qualitat per a la nostra població». Les paraules de Charo, la presidenta de l’AMPA del CEIP El Castell, centren una preocupació que supera les aules i s’escampa cap als carrers. Perquè el poble són també les condicions de vida que compartim, i l’educació de xiquetes i xiquets és un pilar fonamental de la convivència.

El nou govern de la Generalitat va iniciar el juliol passat, poc després de prendre’n possessió, un expedient de lesivitat contra el Pla Edificant d’Albalat dels Sorells i de dotze municipis més. Així pretenen tirar arrere l’acte administratiu de concessió d’1.193.371 € a la reforma del CEIP El Castell. Tècnicament la tramitació ha seguit els passos adequats, però el calendari no està clar: el 7 de juny del 2023 Conselleria concedeix el pressupost per a la reforma, el ple municipal accepta eixa delegació per unanimitat el 5 de juliol, i la resolució final la signa la Conselleria el 12 de juliol, quan estaven en funcions. L’informe de l’advocacia de la Generalitat que activa l’expedient de lesivitat s’emet el 29 de desembre i és notificat a l’ajuntament el 25 de gener, i des d’aquell dia queda suspesa la delegació de competències que feia efectiva la reforma escolar de l’Edificant.

Dècades de desgast

El Castell compta amb cinc edificis, que foren construïts els anys 1980, 1982, 1992 i 2010. Les instal·lacions manifesten deficiències molt diverses, des d’humitats i clivells en els barandats, passant per la necessitat de reformar lavabos, portes i armaris, fins als problemes amb la climatització, amb radiadors que no funcionen correctament o la corrosió de les finestres que donen a l’oest. Al centre li cal també la reforma integral de façanes i cobertes, i del sistema d’emergències. Una llista llarga de problemes greus que afecten el dia a dia en l’escola i en limiten els usos possibles. Com ara l’accessibilitat de tots els edificis o la seguretat del pati. Lluc, vocal de l’AMPA, destaca que les xiquetes i els xiquets «passen com a mínim set hores i mitja al dia en l’escola. També és una casa per a elles i ells. Que estiga en condicions és garantia, en primer lloc, de salut. Però també ho és per al seu desenvolupament com a persones, la seua felicitat i per a assegurar uns aprenentatges de qualitat, sense preocupar-se pel benestar bàsic de les persones que en fan ús».

Des del 2015 l’AMPA comunica les deficiències detectades, i junt amb l’informe d’una arquitecta, foren el motor per al procés del Pla Edificant el 2018. El projecte de l’Edificant incorpora la majoria de les actuacions, però atesa la magnitud de les necessitats moltes reduïdes a la mínima intervenció. Així i tot no assumia l’ampliació del menjador escolar, ni la retirada de la teulada d’uralita ni els canalons d’amiant, ni la renovació dels espais exteriors. Maite Navarro, la directora del centre, apunta la necessitat d’un canvi dràstic: «La situació no es pot sostindre sense una intervenció global en el centre a curt o mitjà termini. Tots els edificis tenen un grau de deterioració gran, i a causa de la intensitat d’ús, resulta molt difícil conviure amb esta situació. No tenim alternatives reals per a donar solució a totes les necessitats que ja fa molts anys que denunciem. Junt amb tot el claustre i la comunitat educativa, farem tot el possible per a negociar la posada en marxa del Pla Edificant i aconseguir un espai educatiu saludable i digne».

Merxe, vocal de l’AMPA, també insisteix en la urgència d’actuar per a salvar l’escola, i recorda amb Charo la concentració que realitzaren a la porta de l’escola el 20 de febrer amb el lema «La reforma del col·legi no pot esperar». També acudiren a la reivindicació a la porta del Palau de la Generalitat el 26 de març, junt amb altres centres educatius afectats. «Seguirem mobilitzant les famílies de l’escola en accions diverses, fins que es facen les reformes necessàries», afirmen les membres de l’AMPA. L’escola és el present dels nostres xiquets i xiquetes, però també és el futur de tots. Cal trobar una solució que millore l’horitzó i el funcionament del dia a dia.