Zayyan ibn Mardanix, últim rei musulmà de València, va signar a Jaume I la rendició de la ciutat el 28 de setembre de 1238 després de 5 mesos de setge. El 8 d’octubre va abandonar la ciutat i l’endemà, dia de Sant Dionís, Jaume I, acompanyat del seu seguici, va realitzar una entrada solemne.
Celebrem la identitat
REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Ajuntament d’Albalat dels Sorells

L’Horta Nord es prepara per a commemorar el 9 d’Octubre. Albalat dels Sorells presenta una ambiciosa programació amb l’actuació de la Jove Muixeranga i el concert de Ramonets
Zayyan ibn Mardanix, últim rei musulmà de València, va signar a Jaume I la rendició de la ciutat el 28 de setembre de 1238 després de 5 mesos de setge. El 8 d’octubre va abandonar la ciutat i l’endemà, dia de Sant Dionís, Jaume I, acompanyat del seu seguici, va realitzar una entrada solemne.
És aquesta efemèride la que marca per a moltes persones el naixement del poble valencià i la raó per la qual any rere any es commemora aquesta data, una reivindicació que no sempre ha estat possible o que, en certes èpoques, s’ha desvirtuat. L’aplicació del Decret de Nova Planta del Regne de València el 1707 amb l’arribada dels Borbons va suposar no només la suspensió dels furs -les lleis promulgades per Jaume I que varen regir el territori durant més de tres segles-, sinó també la commemoració del 9 d’octubre. La fundació de l’estat liberal amb Isabel II va permetre reprendre la celebració, però com una simple cavalcada festiva. Malgrat que Lo Rat Penat va començar en 1891 a recuperar el caràcter polític de la festa a través d’homenatges a Jaume I, l’establiment anys després de similituds durant el franquisme entre el dictador i el Conqueridor convertiren la commemoració en una pantomima.
Una vegada finalitzada la dictadura i amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1982, es proclama el 9 d’octubre com la diada del País Valencià. Afortunadament, i a diferència del que va ocórrer en èpoques passades, en l’actualitat es disposa de la llibertat per a reivindicar aquesta data i els municipis de tot el territori realitzen les seues celebracions perquè aquesta no siga una jornada firada més, sinó que tinga la importància que mereix. A Albalat dels Sorells, des de fa tres anys, es realitzen grans esforços per a dotar al dia d’un caràcter fort i oferir un seguit d’activitats obertes a la ciutadania amb les quals es convida a veïns i veïnes a commemorar tots junts la nostra identitat compartida.
La diada en el poble comença amb la baixada de la senyera fins a l’Hort del Comte, parc situat a la part posterior del pintoresc castell de la localitat on, com ja és tradició, es realitza un acte institucional que es complementarà enguany amb l’espectacle de La Jove Muixeranga de València. I com que ni la distància pot arrencar les nostres arrels, es projectarà un vídeo en què veïnes i veïns que actualment residixen fora de la localitat feliciten el dia a la resta de la ciutadania.
Al migdia tindrà lloc un correbars, en el qual les persones participants, acompanyades per la Unió Musical d’Albalat dels Sorells, recorreran els diferents establiments d’hostaleria del poble, on podran degustar una tapa i una beguda. De vesprada, la banda de rock infantil Ramonets, inspirada en el grup novaiorqués de punk Ramones, visitarà el municipi per a oferir un concert d’entrada gratuïta on les famílies es divertiran amb cançons com “Rock en el col·le”, “La iaia és la millor”, o “L’estiu”. Finalment, a les 22 hores, el color i l’olor de la pólvora ompliran els carrers d’Albalat dels Sorells en una marxa de correfocs a càrrec de La colla de Dimonis de Massalfassar.
Amb tot açò, aquesta xicoteta localitat de l’Horta Nord ha aconseguit que el 9 d’Octubre no siga un dia qualsevol, que no es convertisca en una festa en què el veïnat trenque amb la rutina amb opcions d’oci fora del poble. S’ha fet possible, en definitiva, que la jornada oferisca motius per a envoltar-se de veïns i veïnes amb qui celebrar en germanor l’orgull de ser valencians i valencianes.
EL FESTEIG DE L’AMOR
El 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, no només se celebra una identitat, sinó també l’amor romàntic. La “mocaorà” és l’equivalent valencià al dia dels enamorats i és costum regalar a la nostra persona amada una safata amb dolços de massapà cuit en forma de coets i xicotetes fruites i verdures fetes amb aquesta mateixa pasta crua.
Sembla que l’origen d’aquesta tradició es troba en el primer centenari de l’entrada de Jaume I a València, quan va començar a commemorar-se l’episodi amb el llançament de coets. Amb la supressió d’aquesta celebració provocada per l’aplicació del Decret de Nova Planta, pastissers i pastisseres de València iniciaren la producció de dolços de massapà que representaven eixos coets que en el passat anunciaven la jornada i que en eixe moment ja no es podien llançar. Així és com varen nàixer la “Piuleta” i el “Tronaor”, dos elements que, a més a més, tenen una gran connotació sexual. Pel que fa a les fruites i les verdures de massapà, aquestes s’elaboraven com a referència als vegetals que els musulmans regalaren a Jaume I i a la seua dona quan realitzaren l’entrada a la ciutat de València.