El trasbals sanitari i social causat pel coronavirus ha afectat totes les activitats culturals. L’aturada en sec ens deixà sense gaudir de les múltiples actuacions d’artistes, i a ells i elles sense faena… però han sabut inventar noves maneres d’expressar-se i de connectar amb el públic.

«El confinament al principi va ser un xoc, acabàvem d’estrenar espectacle, hi havíem posat moltíssima il·lusió, treball i esforç. Començava a tindre l’agenda prou plena de concerts que es varen cancel·lar… De sobte em vaig vore completament sense treball i això costa un poc de digerir. Després inclús l’experiència m’ha aportat coses bones, com ara valorar les coses realment importants i gaudir de viure a un ritme menys frenètic. Crec que açò marcarà un canvi important i estem en procés de trobar una nova manera de viure». És el testimoni de la guitarrista Helena Feenstra. En els últims mesos ha fet concerts espontanis per al seu veïnat, ha mantingut les classes en línia i ha publicat en YouTube un tema propi, més altres coordinats amb els projectes en què participa, Eternas i Vi Blau.

La seua companya en aquest darrer grup, Marta Margaix, confirma que el tancament ha estat prolífic: «No sé si ha sigut voler aprofitar el temps, aprendre coses noves, buscar com matar l’avorriment, o una barreja de tot, però han sigut uns mesos intensos de crear. He fet un parell de temes confinats amb Vi Blau, Els Amants de V. A. Estellés i una falseta de buleria amb ball inclòs. També, amb X-Fanekaes, vàrem traure un videoclip amb imatges de la gent que volguera participar des de les seues cases amb el tema Lluitadores; i la Jota del Forn, dedicada a la lluita interminable per la defensa de l’horta, amb lletra i veu de Pepiu de Castellar i amb la pandereta tan genial de Raquel Cruces. Amb Mireia Vives, Borja Penalba, Berta Íñiguez i Sergi Carós vam fer un parell de vídeos confinats, de temes del disc “Cançons de fer camí”, a més del concert del 25 d’Abril que organitzava Acció Cultural del País Valencià. Amb amics, he fet un grapat de temes, de folk valencià, flamenc, rock internacional, amb el violí, la mandolina, la dolçaina. Ara ho mire i no sé com he pogut fer tantes coses en un parell de mesos».

També ha sigut temps de reivindicar la paraula, amb lectures i reflecions recuperades, com en el cas del blog viatje a Ixtlan

El veterà grup Besugo explica que han fet accessible tot el seu repertori al canal de YouTube i que han publicat una versió de la cançó Estat salvatge, amb vídeos de cada membre gravats en sa casa, per tocar junts de manera virtual. També han mantingut la vida de la banda amb quedades per vídeo setmanals, ens explica el seu cantant Lluís Margaix. Encara que han perdut un parell de concerts que tenien tancats, «podem salvar el pa de les nostres cases perquè no vivim de la música». I com són tan ciutadans com artistes, han dedicat molt de temps a escoltar música, llegir llibres i mirar cinema. «També hem consumit molt de producte de proximitat, de l’horta, per la qualitat que tenim a l’abast i per compromís cívic», exposa el cantant. Tornaren a assajar junts a les acaballes de maig i ara com ara «reprenem les cançons que treballàvem al març per a enregistrar un nou EP, i clar, intentar presentar-lo en directe», diu Margaix.

La dolçainera Susana Díaz Tejedor i la cantadora Noèlia Llorens confessen estar «un poc fartes de tants canvis i adaptacions al COVID19», però la voluntat de continuar els fa cantar i tocar cada dia de manera casolana. «Com ens agrada tant el que fem no podíem estar sense fer res. Hem pujat molts vídeos amb l’objectiu de compartir la difusió de la música d’arrel popular tradicional. Hem participat en el Cant a Recer i en la iniciativa d’arreu de l’estat ‘rondadores contra el virus’, i ha sigut molt enriquidor compartir, aprendre, investigar». Publicaven les seues actuacions en Facebook i en el canal de YouTube Xuxanacudol.

El percussionista d’Alfara Rafa Navarro ha promogut diversos concerts virtuals, també internacionals. «Amb l’estat d’alarma tots ens vérem forçats al món digital, el dia a dia del músic ha viscut una gran revolució. Una gran marea d’impuls creatiu es va esdevindre per diverses raons. D’una banda per l’educació musical, tan important a totes les edats i llocs, a banda de per la faceta lúdica, de plaer i virtuosisme. Ara ens ajudem d’aplicacions i plataformes digitals com mai abans. Han vingut per a complementar l’educació en el futur, i això és genial», valora des del compromís amb l’educació integral.

Des de Vinalesa el mag Rubén Aparisi ha col·laborat en el «Cuquetfest», festival virtual promogut pel Casal Popular Tio Cuc d’Alacant, en què ha participat també Canta Canalla. El grup de música familiar ha publicat la cançó Contra coronavirus, a partir de la qual ha obert un concurs que li afegirà una estrofa inventada per xiquets i famílies, encara per resoldre.

També ha sigut temps de reivindicar la paraula, amb lectures i reflexions recuperades, com en el cas del blog viajeaixtlan.com, escrit des de Montcada. O els «versos confitats», que ja van per catorze vídeos distribuïts pels canals de difusió de l’ajuntament de Puçol, amb els quals el poeta Manel Alonso pretenia «només acompanyar i donar esperança a la gent en unes hores d’inquietud». Ara que està absorbit en la redacció del seu llibre nou, valora positivament la iniciativa i creu que podria tindre continuïtat, però «sense llançar cap campana al vol, la realitat de la cultura no ha canviat en res».

El dinamisme creatiu també necessita el reconeixement social i institucional. Com diu Feenstra, “l’art és la via per a connectar emocions i sentiments, imprescindible per a tots i que en estes circumstàncies ens ha servit per a unir-nos i donar vida al que portem dins. Però la cultura no està gens recolzada, cal lluitar pels nostres drets i aconseguir millors condicions, com qualsevol altre treballador. Queda molt per fer, és el moment de tindre veu i aconseguir una merescuda valoració de l’art”.

Algunes innovacions passaran a formar part dels nous paisatges que viurem, com el festival en línia ‘Música d’anar per casa’ impulsat per Marta Margaix. «La idea era fer alguna cosa diferent per Internet. Un dels objectius és que la gent valore les actuacions dels músics i aporta una quantitat econòmica mitjançant la gorra virtual. Ha anat bé la primera edició i de moment el farem cada mes mentre dure la bogeria del COVID19. Trobem a faltar la música en directe, la calor de la gent, els aplaudiments, els nervis del directe i el que ens fa dedicar-nos a la música amb passió», expressa Marta.

Al seu torn Rafa Navarro recorda que de sempre «la música ha sabut reinventar-se, de segur apareixeran alternatives i adaptacions. De fet ja les hi ha. Concerts virtuals, aforament reduït, vídeos musicals interactius, plataformes educatives amb música…». I és que dins de les dificultats de la situació, la reacció dels artistes ha sigut multiplicar la seua creativitat, que tan bé ens ha acompanyat estos mesos.