La biblioteca de la Pobla de Farnals ha regalat contes orals durant el confinament mitjançant telefonades per a celebrar el Dia del Llibre, felicitar les mares o els aniversaris.

Compartir relats i contes ens fa més humans, perquè desperta la imaginació, la sorpresa, canalitza emocions i descobreix creativitats amb la paraula. Ens entretenen i ens ensenyen, ens fan còmplices i empàtics. Certament des d’Isop, però probablement des del primer rogle al voltant d’un foc. La biblioteca de La Pobla de Farnals ha sabut oferir esta essència d’humanitat comuna en moments d’incertesa vital amb el programa «Regala un conte». Segons explicaven en el web, “consistix a fer un regal en forma de conte narrat gràcies a la col·laboració de Tània Muñoz, presidenta de l’Associació Espanyola de Narradors Orals. Les persones que vulguen fer este regal han de contactar per whatsapp amb la Biblioteca i indicar les dades de la persona a la qual volen regalar el conte. El servei estarà actiu fins que finalitze el confinament”. L’activitat s’ha allargat durant un mes, entre el 23 d’abril i el 22 de maig, i s’hi han fet efectives 35 telefonades d’uns deu minuts de mitjana.

Muñoz matisa la diversitat de les experiències concretes, ja que han rebut el regal des de xiquets de 4 anys fins a persones de més de 70, i “de vegades posaven l’altaveu i la conversa s’eixamplava a la família sencera”, explica la narradora. El nombre més gran de telefonades s’aplegaren al voltant del Dia del Llibre, però també n’hi ha hagut per a felicitar les mares, els aniversaris, o enviar records i abra-çades. Als xiquets els regalaven un conte els amics, la mestra, la tia o els iaios pel seu aniversari, i diu Muñoz que amb ells “era més difícil poder establir contacte només amb una veu telefònica, perquè no em coneixen. Però les persones adultes, i més amb els dies que estàvem passant, han gaudit molt. Potser facilitava la interacció més propera, entenien el regal que rebien, de qui els venia, i moltes vegades s’emocionaven”.

La idea, promoguda per la bibliotecària Marta Avellaneda, ha trobat un tast específic en La Pobla de Farnals, encara que existien precedents com les telefonades en els aniversaris que feien en Albaida i Paiporta, o la marató de contes de la biblioteca central del Cabildo de Gran Canària. Explicar contes és una art viva, una activitat que necessita un públic, i quan no ens podem reunir no és fàcil mantindre eixa transmissió personal. “El mitjà audiovisual que ara s’aprofita tant, en el nostre treball té el problema que si parlem a una càmera no rebem la resposta del públic, i per a sentir la seua reacció pensàrem que era més proper a l’esperit del conte fer-ho per telèfon. Jo també estava en casa i tindre l’oportunitat d’interactuar amb altres persones a partir d’històries és una passada”, detalla Muñoz.

Un lligam entre les persones

A partir de l’experiència la narradora esgrana: «Quan es conten històries s’estableix un vincle, es genera una relació, un lligam entre les persones. És curiós, però això està molt present i la gent estava molt agraïda. Crec que se sentien privilegiats, que els havien fet un regal molt personal. Ho trobe molt important, per a mi contar històries és un regal, té a veure amb donar-te, amb la generositat, és amor, i per tant la gent no pot fer més que rebre-ho amb estima. És una experiència molt bonica, perquè és connectar amb una persona desconeguda i, després de la història, encara que no ens contàvem la vida, ja no ens sentíem tan desconeguts. Ho hem passat molt bé i la impressió ha sigut molt positiva». L’efecte de l’agraïment emocionat no havia estat previst en la planificació, però se sumava a altres beneficis: recuperar el lligam que es crea quan compartim una història, la relació humana que inclús en moments difícils de la vida et pot donar energia per a continuar. “S’hi genera un espai molt íntim, ja que per telèfon conte una història només per a tu”, diu Muñoz.

En la nostra societat han desaparegut els espais públics on antigament s’explicaven històries, com els treballs conjunts del camp o les places i carrers sense televisió ni Internet. Però en som hereus, i ara la transmissió oral es manté dins de les famílies. Iniciatives tan especials com «Regala un conte» intenten connectar amb eixa tradició de l’art verbal transmés en un grup menut. Amb les variacions que aporta la improvisació i l’adaptació concreta, que ara encara caldrà treballar més.

Les històries van i tornen, les incorporem, ens inclouen i sovint interpretem la vida a través d’elles. Esta primavera moltes persones ho han viscut gràcies a la veu riallera de Tània Muñoz, que ha portat a cau d’orella i amb senzillesa l’art de la paraula contada.