Hi ha cactus amb ànima. Són eixos que viuen en espais àrids a Mèxic, superen l’edat dels humans i sobreviuen gràcies a la seua autenticitat. Però també existeixen alguns sense esperit. Aquests els trobem a qualsevol tenda de plantes; són elements purament ornamentals i la seua supervivència depén, principalment, de la cura que hi tinguem d’ells. Els éssers humans tenim, com els cactus, una ànima, però també es pot donar una absència d’ella. Si en aquestes plantes és el clima, el tipus de terreny o la fauna amb què conviuen els elements que la configuren, en el nostre cas és, en gran mesura, l’educació que rebem.

Parlant de l’ànima dels cactus comença la primera de les tres peces contingudes a la pel·lícula “Històries mortals”, dirigida pel cineasta txec Jan Bubenícek. A través d’una imatge dessaturada que combina la realitat amb l’animació, el curt, movent-se entre el somriure i la melangia, ens conta com un antic vídeo que el protagonista troba a casa esdevé la clau per a entendre l’estrany comportament que presenta el vell donyet amb qui conviu. Gràcies a aquesta revelació, la ràbia del personatge principal es transforma en comprensió i l’hostilitat en amistat.Els veïns i veïnes de Bonrepòs i Mirambell pogueren assistir el 15 de febrer, quasi en exclusiva, a la projecció del film durant la inauguració de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), de la qual aquesta localitat de l’Horta Nord ha estat seu per segon any consecutiu. La pel·lícula és una excel·lent metàfora de les pretensions que té el certamen. L’educació alimenta el nostre esperit i ens ajuda a entendre el món, i l’audiovisual n’és, cada vegada més, una part indispensable del procés.

Josep Arbiol és el director de la MICE. Com a persona dedicada a la docència, té una visió de primera mà de les deficiències que presenta el nostre sistema educatiu. Una d’elles és, des del seu punt de vista, l’educació de l’audiovisual. “No s’han ensenyat mai els codis i, per això, trobem tants espectadors poc formats”, lamenta Arbiol. Ací és on ell creu que la MICE marca una clara diferència respecte d’altres festivals de cinema, perquè a l’habitual categoria professional, se suma la selecció universitària i la d’obres elaborades per joves de fins a 12 i 18 anys. A això cal afegir els nombrosos tallers i conferències a càrrec de persones amb trajectòria dins del sector.

“Tradicionalment s’ha ensenyat tant a llegir com a redactar la llengua escrita. Amb la MICE, volem que els joves aprenguen a desxifrar els discursos audiovisuals, així com a crear-los”, explica Josep. “Les persones que saben escriure imatges són més difícils de controlar. Afortunadament hi ha bojos que, com jo, aposten per aquestes iniciatives”, conclou el director.

Els membres de Jordi el Mussol, entitat cultural que organitza el festival, es troben entre eixos “bojos”. També les corporacions dels 19 municipis que han estat enguany seu del festival. I és que, si per una cosa es caracteritza el projecte, és per la seua deslocalització geogràfica. Thomas Kustchera, el cap encarregat de la creació digital dels dracs de la sèrie de televisió “Juego de Tronos”, es va desplaçar des d’Alemanya per a donar una classe sobre disseny 3D i, juntament amb els membres del jurat, va visitar Bonrepòs i Mirambell per a assistir a la projecció d’“Històries mortals”. El que més li va cridar l’atenció va ser, precisament, que la MICE “es desenvolupa en diferents llocs, a la ciutat de València, però també al camp i a pobles molt menuts”. L’objectiu és clar: que el festival siga una festa gran dins de les localitats que serveixen de seu. “M’ha encantat la banda de música i els focs d’artifici amb què ens han rebut, ha de ser un esdeveniment molt important”, manifestava Kustchera.

L’educació alimenta el nostre esperit i ens ajuda a entendre el món, i l’audiovisual n’és, cada vegada més, una part indispensable del procés

I, efectivament, ho és. Rosella Antolí, alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell, no va tindre dubtes a l’hora de decidir si el municipi es convertiria per segon any consecutiu en seu de la MICE. “Volem obrir la porta a la creativitat i a l’aprenentatge de nous llenguatges, al mateix temps que es transmeten valors”, explica l’edil. “Les pel·lícules que s’exhibeixen, procedeixen de països de tot el món i, com que queden fora dels circuits comercials, portar-los al poble és una bona oportunitat perquè veïns i veïnes els coneguen”, afegeix.

Si el resultat de l’any passat va ser “molt positiu”, enguany no ha sigut menys, segons l’alcaldessa: “En l’edició anterior ens visitaren més de 600 alumnes d’escoles de localitats del voltant i enguany n’hem comptabilitzat 1.800.” Centres de Tavernes Blanques, Almàssera, Benifaraig, Meliana, Foios, Montcada o la ciutat de València es desplaçaren al poble durant alguna de les jornades de projeccions de les obres participants, distribuïdes al llarg de 10 dies.

Si bé és cert que el públic al qual la MICE es dirigeix principalment és al més jove, no ho fa en exclusiva. Ací és on radica l’ànima del festival. Persones que viuen tant a la ciutat com a pobles com Bonrepòs i Mirambell, infants i majors, formen part d’aquest projecte. I un certamen de cinema educatiu no podria ser d’una altra manera, perquè, quan deixem d’aprendre al llarg de la nostra vida?

[Show slideshow]