Un paratge natural de Rafelbunyol testimoni de la cultura, la història i el patrimoni de la localitat

L’arrelament al paisatge de l’horta, a la cadència indòmita de llaurar cada dia la llibertat i l’estima, impregna els versos d’Eduard Marco Escamilla. Amb la seua obra ‘Ultramarins’, el poeta de Borbotó ha guanyat el premi Maria Beneyto de l’Ajuntament de València. Un reconeixement cabdal per a un llibre de poc més de trenta poemes, dedicat a la memòria de l’amic i poeta Manel Marí, que apareixerà publicat en l’editorial Bromera per a la propera Fira del Llibre. «Edu i jo ens coneixem des de l’època de la facultat, però realment no som amics. Som un matrimoni de conveniència, jo li porte l’agenda i li recorde quan ha d’anar a l’uròleg, i ell em convida a paelles i m’ensenya a fer versos i cançons. Però tinc dades per a afirmar que pateix una magnífica incontinència creativa i que els que són amics d’ell de veres tenen molta sort. La paella de polp és la que millor li ix», diu Ferran Bataller, company del grup de música familiar Canta Canalla del qual Eduard n’és el cantant. Entre la broma i l’estima, Ferran Bataller apunta aspectes importants, com ara la ironia intel·ligent, l’humor com a oferiment de convivència dins la pluralitat i la incontenible creativitat de Marco. Elements que impregnen la seua manera d’estar en el món, i que practica com un exercici continu més que com la recerca d’objectius permanents. Un motiu afegit per a celebrar la pròxima publicació de la seua obra escrita que ens permetrà guardar una miqueta de la seua essència en un nou flascó atemporal.

Inaugurà la seua trajectòria com a poeta l’any 2003 a Catarroja, amb ‘Ideologiari’, dins de la col·lecció de poesia L’Alter. Amb ‘La quadratura del cercle’ guanyà el premi Manel Rodríguez Martínez d’Alcoi, que edità Brosquil l’any 2006. Edicions 96 li publicà el 2007 ‘Càbala’, mentre que l’any 2009 edità ‘Refugi incòlume’ (Denes), premi Carles Salvador de la Universitat Politècnica de València.

Després d’un llarg silenci poètic, va reprendre l’activitat de forma pública a través de les xarxes socials, com un exercici exigent de tensió de les possibilitats del llenguatge i els ànims propis, alhora que li aprofita per a establir diàlegs directes amb les persones que el lligen. Hi establix altres connexions, perquè també les seues creacions aprofiten per a ser musicades, com recentment la cançó ‘L’Horta Nord’, dins del Mural Sonor (Arrel), cantada per Vicent Torrent i Miquel Gil. També Carles Dénia ha inclòs en el seu disc ‘Mussol’ la peça ‘Puc veure a través’, que és un dels poemes que formen part del nou llibre ‘Ultramarins’. Compagina la seua creativitat amb la professió com a lingüista i amb la faceta artística com a cantant de Canta Canalla, una proposta musical divertida i ben variada per al públic familiar.

«Tendeix a l’obsessió artística, també amb la poesia, mentre que en la vida quotidiana s’aproxima al caos», riu mentre ho explica Maite Reus, la seua companya de vida. Amb tot insisteix que ella encara l’està descobrint, «perquè sempre reserva alguna sorpresa. És una persona molt d’arrels, és llaurador, colombaire, ha practicat la pilota, ha sigut corredor de fons… i molt fàcil en el tracte, planer i proper, que transmet constantment. I sobretot és incansable, ple de passió i vibració, una persona a qui li naix involucrar-se i li agrada fer-ho. Però alhora té uns àmbits personals de reserva que li són molt propis».

Com a conclusió i seguint el fil que trau Maite, podem afirmar que Edu Marco poa del paisatge nostàlgic de l’horta, de les arrels de vida, cap a un futur d’horitzons llaurat amb una força de voluntat molt destacada. I com ho fa amb la terra ho fa amb totes les altres activitats que desenvolupa.

Des d’Espai Carraixet recomanem al màxim que s’acosteu a la seua sensibilitat i la seua sintonia, als seus versos i al ressò de vida que ens porten. Que llegiu ‘Ultramarins’ i balleu amb Canta Canalla, sempre a la vostra manera.