Parlar d’associacions culturals d’àmbit local és, primer de tot, parlar de la importància que té per a un poble gaudir d’un teixit social participatiu ample. Cal assolir la necessitat de ser elements actius a l’hora de donar forma a la societat en la qual vivim. Sols així, podrem considerar-la com veritablement nostra. Una societat activa és una societat viva. Però, a més, conforme augmenta eixa base de participació i s’incrementa la implicació de la gent, allò que podem anomenar “valors socials” (solidaritat, empatia…) prenen un paper més destacat al seu si. Un d’eixos valors és l’autoestima, un element bàsic per assegurar el futur d’un poble. I quan -com és el cas de la nostra comarca- vivim a l’ombra d’una gran ciutat amb la seua forta capacitat d’absorció, eixa autoestima esdevé clau de la pròpia supervivència. És el factor que pot marcar la diferència entre ser poble o ser barri-dormitori. Tenir personalitat o perdre-la.

Dins d’aquesta dialèctica, les associacions culturals juguem un paper essencial. Junt a la guarda i protecció del patrimoni local -i hem d’entendre el concepte patrimoni de la manera més ampla possible, una de les tasques més importants en les quals cal esforçar-se és en la difusió d’eixe mateix patrimoni. Una difusió que ha de tindre una doble vessant. Per un costat a nivell local, esforçant-nos perquè siga valorat primerament pels propis protagonistes i posseïdors. Sols si la gent del nostre entorn és conscient i valora amb la importància que es mereixen les seues pròpies tradicions, aconseguirem una societat implicada en la protecció del seu patrimoni.

Un d’eixos valors és l’autoestima, un element bàsic per assegurar el futur d’un poble

Al mateix temps, és necessari també difondre’l més enllà dels estrets límits de la nostra població, mostrant-nos com un espai que és capaç d’aportar elements de valor que cal protegir i respectar. Aquest, sense cap dubte és un gran repte. La limitada capacitat que tenim la majoria d’associacions de caràcter local difícilment pot assolir-lo. Ahí és on entren en joc altres elements necessaris, com ara les estructures comarcals, que han de servir de trampolins o altaveus que faciliten i oferisquen a les associacions eines de difusió supralocals i espais de confluència amb altres associacions afavorint la comunicació i la col·laboració. Sinergies, eixa paraula tan de moda avui en dia. Si volem que des d’àmbits aliens al nostre entorn se’ns respecte (el moviment per la defensa de l’horta n’és un bon exemple), hem de ser capaços d’articular un discurs al voltant del nostre patrimoni que puga ser escoltat per una població el més ampla possible.

Des d’aquesta perspectiva, podem dir que les associacions culturals sovint parlen del passat, però ho fan mirant al futur.