Dominar l’aigua ha sigut una de les obsessions de l’ésser humà al llarg de la història. Dur-la terres àrides per a convertir-les en vergers. Fer ús de la seua força motora. Crear riquesa i prosperitat dels cabals. L’aigua ha sigut font de futur i s’han creat enginys i tècniques per a controlar-la. També a l’Horta del Carraixet.

A les nostres terres trobem exemples d’obres d’enginyeria civil que ens han deixat els nostres avantpassats. Construccions que ens parlen de la vida passada. Temps de terra i treball dur. D’uns pobles marcats pel ritme de l’agricultura, del camp, de l’Horta. Uns tresors potser per descobrir, però fonamentals per entendre el Carraixet.

Un d’ells és la Reial Séquia de Montcada (RAM), que abraça amb les seues llengües la majoria dels nostres pobles. És una de les obres hidràuliques més antigues i importants de les terres valencianes. Un sistema de reg de l’època musulmana que ha donat forma al paisatge de l’Horta. També ens recorre la Séquia de Rascanya, la segona en importància en el nord del Riu Túria. Concretament en el terme d’Almàssera, el braç homònim se subdivideix en altres tres que travessen i reguen tot el poble.

Seguint les sendes que tracen les llengües de les séquies ens trobem amb altres meravelles de l’enginyeria. Molt prop del nucli urbà d’Alfara del Patriarca, està una de les més rellevants. Es tracta del Canó del Carraixet, una de les construccions menys usuals de l’arquitectura hidràulica de València i exemple de les tècniques de circulació de l’aigua de l’Horta.

El Canó del Carraixet és un sifó, construït l’any 1634, que permet a la RAM creuar el Barranc del Carraixet. La conducció de la séquia s’interromp bruscament sobre el marge esquerre del barranc, abaixa sota el llit i torna a eixir per l’altra banda, utilitzant la tècnica dels vasos comunicants. Un sifó semblant, actualment desaparegut, s’emprava perquè la Séquia de Rascanya travessara el Barranc, en el límit dels termes de Bonrepòs i Mirambell, València i Almàssera.

El molí d’Alfara, situat al costat del Canó i construït sobre el caixer principal de la RAM, és un dels nombrosos molins fariners de construcció medieval que funcionaven al Carraixet i que aprofitaven el corrent de les séquies per a moure les moles. Més al nord tenim el Molí d’Albalat dels Sorells, en ús fins a 1947. Encara es pot veure part del cadirat de la part hidràulica, amb la séquia baix la sala principal.

Construït sobre la séquia del Roll, es troba el Molí de Pallús a Foios. Comptava amb dues moles i té una curiosa planta amb forma de ventall. Actualment, el sistema hidràulic que el feia funcionar està aterrat, encara que es conserven dues moles de pedra antiga. El seu nom fa referència al malnom de la família propietària.

A Vinalesa, la RAM va ser clau en el desenvolupament de la indústria de la seda a la població. La Fàbrica de la Seda de Vinalesa aprofitava el seu corrent per a moure una gran sénia que accionava 44 màquines per a debanar, doblar i tòrcer la seda. Encara es conserva el mur on estava instal·lat aquest torn hidràulic, una autèntica revolució en l’època.

Un altre exemple d’elements característics del patrimoni hidràulic de l’Horta és el motor del Serradal a Meliana. A través d’un mecanisme de bombament, permet aixecar aigües subterrànies per destinar-les al reg, reforçant el cabal de la RAM. Antigament, era una sénia l’encarregada de fer-ho, ara el sistema és elèctric.

Totes aquestes infraestructures també tenen un paper social fonamental. Un dels millors exemples és l’Antic Llavador de Mirambell, on encara es poden veure les pedres de llavar. A més de servir per a llavar la roba, era també un espai de socialització per a les dones.

Les séquies, els molins, els motors, els depòsits, les sénies, els llavadors són patrimoni, testimonis del passat. Tornar a visitar-los, conéixer-los ens connecta amb les nostres arrels i ens fa conscients de la importància d’un bé tan escàs com l’aigua.