El 2022 se n’ha anat ben ràpid. Hem tornat a la desitjada normalitat i la majoria de nosaltres ja quasi ni recordem que va ser allò de la Covid. Ara, de bell nou amb el pilot automàtic, vivim atrafegats per arribar a hora a tots els llocs, sempre pensant en les tasques pendents i rondinant futurs improbables. Cert i dolorós és que el coronavirus s’emportà molta gent del nostre voltant, però també ens va deixar temps per a la reflexió, amb la possibilitat d’obrir-nos a la indagació pròpia i al reconeixement de la soledat.

No obviem la certesa més gran de totes, i és que naixem i morim a soles. Entremitg, la vida és totalment impredictible, una línia temporal que destriem amb les decisions que prenem a cada instant, i on l’única cosa invariable és que tu mateixa eres qui t’acompanya durant tot el temps, de principi a fi. Per què, aleshores, tenim tanta por a enfrontar-nos a la soledat?

Aquesta pregunta em vingué al cap temps abans de la Covid, i a partir de la formulació es van començar a obrir camins interns que mai havia transitat. En un primer terme, vaig assimilar la sensació que em causava sentir-me sola. Després, vaig acceptar-la com un aspecte de la naturalesa d’un individu que viu en societat, que es comunica i comparteix amb els altres. Més tard, vaig comprendre que posar les expectatives en situacions i persones alienes a mi mateixa no tenia cap sentit, perquè la responsabilitat de la meua vida era únicament meua. Per últim, i açò va ser ja amb el confinament, vaig descobrir dins meu un lloc de pau, una espècie d’habitacle on la meua essència podia prendre forma i expressar-se amb llibertat. I va ser tota una revelació.

Pot ser a algunes de vosaltres vos haja passat alguna cosa semblant, amb la vostra particular experiència, i vos identifiqueu amb el que dic. Potser a moltes altres vos resulte incòmode, o que fins i tot ho qualifiqueu d’absurditat. Tan se val, si açò serveix perquè comenceu a qüestionar-vos què és per a vosaltres la soledat, perquè eixa és l’espurna de l’autoconeixença.

Espai Carraixet no s’allunya d’aquesta filosofia, basada en l’amor propi com a fonament vital. Indaguem per la nostra cultura, hi furguem per les capes internes per a extraure l’essència que habita els nostres pobles, amb el màxim respecte per les manifestacions culturals i socials que abordem.

Vos desitge un meravellós 2023, que el gaudiu amb la gent que estimeu i, també, amb la companyia de la pròpia presència.