Arriba la tardor. Cauen les fulles dels arbres, com les del calendari, i encetem el tram final de la legislatura. És indubtable que en aquestos últims anys hem trobat un millor accés a la Cultura a la major part dels pobles de l’Horta Nord. Ha augmentat la programació d’activitats i la varietat dels espectacles, i la població n’és més lliure per a sentir-se estimulada per la realitat que l’envolta.

Enfortir la cultura és enfortir la nostra identitat. En la seua dimensió simbòlica trobem la màxima expressió en la celebració del 9 d’Octubre, ben assimilada per tota la societat valenciana. Però la Cultura no és només una tradició recuperada en moments puntuals. Són tots els trets distintius, intel·lectuals, materials, afectius i espirituals de la societat, i envolten tot el que ens fa humans. És un element transversal des d’on els individus manifestem els nostres desitjos. Podríem dir que la Cultura és el valor afegit de la vida.

En aquest sentit, trobem una mancança de la vertebració bàsica dels pobles mitjançant la Cultura, com a model i filosofia, que s’hauria d’integrar amb un enfocament coordinat amb la resta d’àrees econòmiques i socials que gestionen els governs locals. Així, hem de caminar cap a una política cultural fonamentada en la participació i que deixe enrere la programació d’activitats adreçada al consum passiu. Això encara impera en els nostres pobles mitjançant la jerarquització de la presa de decisions amb una espècie de visió paternalista dels governs custodis.

Cal, doncs, donar-li una nova dimensió a la realitat cultural, a través d’una xarxa horitzontal que involucre la ciutadania, les persones creadores i els agents que gestionen els recursos. No només fer-ho creure, sinó aplicar-ho amb consistència, amb la planificació i la dotació de personal qualificat.

Durant els pròxims mesos escoltarem moltes promeses. Algú mirarà per la Cultura, tenint en compte la vertadera magnitud d’aquest concepte? No és una qüestió menor, però certament ha estat molt de temps asseguda a l’ombra. Hem avançat, sí, però no ens hem de conformar amb passejos esporàdics al capvespre. Que la Cultura, la manifestació més ferma de la convivència, s’impregne per tot arreu. Això ens farà sentir que formem part dels nostres pobles de manera compromesa i ens permetrà créixer com a societat.