Hui has somiat amb el teu oncle. El que va morir ja fa molts anys de càncer de pròstata. L’has somiat borratxo en dies de festa a la plaça del poble mentre l’ajudes a pujar per un tobogan. Hi cau i s’hi esvara. Has d’aguantar-lo pels braços, com a un bebé. Fas de mare, de pare i de nebot en aquell parc menut de colors molls. L’oncle, alié al teu esforç, tan sols vol descansar ben ajupit dins de la caseta de fusta. Perdre’s en la immensitat de la infància. Escapar-se’n per la porta de la nit. Dormir eternament al cementeri de la son sense patir dolor. Desunflar-se. Però els veïns i les veïnes descobreixen que ha desaparegut, que cal buscar-lo per les rodalies, fer una batuda pels canyars més obscurs de la lluna, trastejar per les andanes, remoure les paneres, alçar la pols dels àtics, mirar fora del somni.Tot el món plora pels cantons. L’oncle no hi apareix. Temen el pitjor. Alguns diuen Vicent mentre s’afonen.Tu, en canvi, restes sorprés perquè el veus vindre rient i cridant: “Però com he pogut dormir tantes hores al tobogan?”. L’explosió d’alegria és tan gran que ofeneu els veïns. Us abraceu enmig del no-res. Pixeu a correcuita davant de la gentada i la turba, molesta per la broma, vos acaça a pedrades com s’acaçaven els lladres a Borbotó. Sort que ja sou dos gats entre els matolls i torneu a amagar-vos al tobogan. Divertits, descobriu que no hi ha escapatòria, que el tobogan es converteix en un 4×4 amb tracció a les quatre rodes de color verd. Que el condueixen dos americans pro Trump vestits amb caps de vedella i pells de búfal. Que són una banda de narcotraficants fugint de la policia. Que vos trobeu al sostre de la persecució a punt de caure en cada revolta, en cada salt, en cada xoc… Encara gràcies que podeu vestir-vos de superherois i guaitar per la finestra del cotxe per demanar-los que paren. Però no s’aturen. Que va! Vos disparen sense pietat com si fóreu guàrdies de la democràcia a les portes del Capitoli i les capes s’emboliquen amb la boira del malson. Llavors, eixiu volant com una ploma de faisà. Ben suaument us poseu a bocateula d’una casa. L’oncle hi mor en l’acte foradat com un colador, però abans de tancar els ulls et fa sortir del somni amb una abraçada interminable i et promet acompanyar-te cada dia per salvar-te de la por.