Si pregunteu a les persones més majors de Foios pel seu passat, us parlaran d’horta i de camp, dels ‘senyorets’ propietaris de la terra i de l’esplendor d’un poble que va assaborir el suc més dolç de la taronja. Una etapa marcada per l’auge comercial de l’agricultura i el desenvolupament d’activitats industrials que l’abastien.
El paisatge de l’Horta està teixit amb corda vella, mitjançant tradicions, jocs i antigues històries, algunes ja oblidades i altres que ens arriben com testimoni oral heretat dels nostres majors. La forma de viure dels qui han conreat la terra i la relació amb els espais que han treballat conformen la nostra memòria col·lectiva.
Que saboroses estaven les caragolades d’avellanencs a la vora de la mar. Grans perols de tomaca amb tonyina o el cuinat de paelles a pocs metres de l’aigua n’eren un dels majors delits que recorden les persones majors de Massalfassar, quan fa més de 50 anys anaven els diumenges a la platja en carro. Famílies senceres pujades a una tartana, amb caixons de taronges que feien servir de cadires damunt l’arena i amb els conills i els pollastres encara vius, a punt de ser despellotats i sofregits.
Durant segles la plaça del Mercat de València era el lloc al qual la multitud s’acostava per assistir a les execucions públiques que es feien a la ciutat. Els macabres espectadors volien veure morir els presos condemnats a la forca o al garrot. La Real Archicofradía de Nuestra Señora de los Santos Inocentes, Mártires y Desamparados era l’encarregada d’assistir-los religiosament en els seus últims moments.
“Nosaltres parírem la Llar”, comenta amb orgull Domingo Hurtado, veí de Bonrepòs i Mirambell. Ell va ser una de les persones implicades en la construcció d’aquest edifici a finals dels anys 50. Com a membre rondalla La Pilarica que es va formar en aquells temps, recorda el moment en què José Carretero, el seu director, va llançar el suggeriment de crear un espai que poguera acollir esdeveniments de caràcter cultural.
“València és una ciutat de pobles, de barris i de persones. L’horta no sols és paisatge, sinó una realitat social i cultural, una manera de viure. Per això són tan importants els projectes de preservació i recuperació de la memòria col·lectiva. Resulta necessària la projecció de la identitat del poble, i sols hem començat a caminar”. Ofereix aquesta reflexió Tamara Martínez, alcaldessa (pedània) de Benifaraig.
El parc és un singular corredor de bosc mediterrani pròxim a València que mereix especial protecció. A partir d’abril, l’Ajuntament impulsa activitats per recuperar el seu protagonisme i ressaltar el privilegi que suposa tindre un espai d’aquestes característiques
Ningú haguera sospitat fa prop de 25 anys que Alfara comptaria amb un trinquet de pilota valenciana. Una colla d’amics, encara adolescents, va començar en aquella època a jugar a galotxa arran la iniciativa del regidor d’esports, Rafael Marqués Brisa, de crear una escola de pilota.
Ausiàs March va tractar la mort, la moral i l’espiritualitat però, sobretot, va cantar-li a l’amor. “Ma llengua te ma vida é la mort”, diu un dels poemes de l’autor. La seua parla feta en versos va ocupar-se d’aquests temes transcendentals i cada línia es va expressar en català, la seua llengua i la del poble aquell moment.
Els pobles de la Mancomunitat del Carraixet implanten el quint contenidor per al reciclatge dels residus orgànics amb una potent campanya de sensibilització ciutadana.
