Comarca
Els jornalers triaren la carretera de Barcelona, en la seua confluència entre els municipis de Foios i Meliana, per fer l’assalt. En aquest indret, hui només hi sobreviu un imponent fals plataner com a sol testimoni d’aquells fets, però el 24 de maig de 1917, desenes d’aquests exemplars flanquejaven ambdues vores del camí ral.
El paisatge de l’Horta Nord no sempre ha estat protagonitzat per les taronges i les cebes. Fins fa 40 anys es plantava arròs a les marjals. També raïm, com ens recorda el camí de les Vinyes d’Almàssera, o moreres, per alimentar els cucs que nodrien les fàbriques de la Ruta de la Seda.
El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, una data significativa i necessària per a seguir lluitant per una societat igualitària i més justa. Una lluita imprescindible en els temps que ens toca viure, on sembla que els avanços polítics i socials en favor de la igualtat s’estavellen de sobte amb ideologies masclistes i xenòfobes que, malauradament, encara tenen molts adeptes en la nostra societat.
Hi ha alguna cosa més valenciana que la traca? És possiblement l’artefacte pirotècnic que més pot definir el medi acústic específic dels i les valencianes i marca els moments més importants de les nostres vides. Allà on estiguen els valencians es nota, perquè sona una traca.
Teulades de canyís que apunten al cel, envoltades per la tendresa d’un horitzó d’horta amb qui conviuen en harmonia. Xicotets refugis de vida i collita, que amb la senzillesa de la funcionalitat acullen humils moments familiars.
És innegable l’essència agrària de l’Horta Nord. Comptem amb un paisatge tintat de verds sobre marrons on, cada vegada més, els llauradors i les llauradores recuperen el seu protagonisme junt amb un turisme a l’alça que revalora una horta amb potencialitats entreteixides.
És diumenge i eixim amb la família a gaudir d’un dia de sol. No anema la platja,nitampoc a passejar pel centre de València. Hui tan sols necessitem les nostres bicicletes per a endinsar-nos en un espai que ha estat sempre alnostre costat.
Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La vergonya del Carraixet REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Amigues del Carraixet Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La plataforma Amigues del Carraixet ha espolsat l’estora d’enderrocs del barranc i ha donat visibilitat […]
Els dies 23, 24 i 25 de juliol el Teatre Principal de València acollirà una tornada diversa al contacte del públic amb l’expressió cultural. L’Institut Valencià de Cultura ha preparat una programació de qualitat que pretén reactivar un sector que ha patit de ple la crisi del coronavirus i el confinament de la població. La marca sona a saludar de nou al plaer del directe artístic: «Oh! La cultura». Sentir de nou la cultura ben a prop REDACCIÓ – Eduard Ramírez Els dies 23, 24 i 25 de juliol el Teatre Principal de València acollirà una tornada diversa al contacte […]
El tall en la programació d’activitats culturals a causa de la precaució davant el coronavirus ha estat sec i brutal, des de les falles que estaven a tocar fins a quasi totes les festes majors dels nostres pobles. Ara cal revisar la manera de recuperar les actuacions públiques d’un sector vital socialment i econòmica,
que a hores d’ara continua atarantat.
«El confinament al principi va ser un xoc, acabàvem d’estrenar espectacle, hi havíem posat moltíssima il·lusió, treball i esforç. Començava a tindre l’agenda prou plena de concerts que es varen cancel·lar… De sobte em vaig vore completament sense treball i això costa un poc de digerir. Després inclús l’experiència m’ha aportat coses bones, com ara valorar les coses realment importants i gaudir de viure a un ritme menys frenètic. Crec que açò marcarà un canvi important i estem en procés de trobar una nova manera de viure».
Antigament molts llauradors tenien bous per a treballar la terra. Quan l’animal començava a perdre empenyiment, se substituïa per un altre i es manava a la bèstia a l’escorxador, d’on tornaven moltes vegades carregats de freixura. En moments puntuals de l’any, com quan tocava recol·lectar la creïlla, els amos de les terres rebien ajuda dels familiars i moltes vegades el pagament que donaven no era molt més que una paella de fetge de bou.
Els poetes solen ser un bon recurs per a batejar carrers (les poetes, ai las!, no tant). Ara bé, més enllà dels carrers amb nom de poeta o dels bustos per a que hi caguen els coloms, la poesia no sol estar present als nostres pobles. Hi ha alguns llocs, però, on la paraula s’imposa i els versos ocupen l’espai urbà.
L’hivern és el moment de la carxofa, la carabassa, la bleda… Si, a més a més, en són recollides a l’horta del Carraixet de matí i, al migdia, les mans expertes de cuineres i cuiners de la zona les transformen en imaginatius plats acompanyats d’hortalisses, cereals, llegums, peixos o carns de proximitat, com serà el resultat?