Comarca
Qui no coneix la impressió del canvi a la foscor dels túnels en entrar a la ciutat amb el brunzir dels vagons? O redescobrir els paisatges de l’horta a plena llum en tornar cap a casa? Fa un any que el lleuger trontollar dels trens també s’acompanya de la lluna, ja que el servici nocturn de Metrovalencia funciona des del 14 de desembre de 2018. Així allarga la seua oferta tots els divendres, dissabtes i vespres de festius, quasi fins a les 3 de la matinada.
A la comarca de l’Horta, tot allò que no rega l’aigua del riu Túria és secà. Esta divisió conceptual es va formar durant l’Edat Mitjana i té molts matisos. A nivell geogràfic es tracta de terres que quedaven més amunt de la Real Séquia de Montcada (enguany celebrem els 750 anys de la seua constitució com a comuna per privilegi del rei Jaume I).
Pel 1933 i 1934 recorria els pobles de l’Horta Nord un suís amb uns ulls i una sensibilitat molt especials. Ell mateix havia escrit uns anys abans que «el forastero ve en cada lugar cosas que el indígena no nota. El forastero trae consigo el ocio, la perspectiva, mira con avidez, con inquisición; el indígena carece de todo esto».
Recitar l’oda que Estellés dedica al pimentó és sentir com la terra de l’Horta de València enreda les seues arrels en diferents aspectes de la cultura, un fenomen que es dóna en l’art, la literatura, la música i, de manera més evident, en la gastronomia.