AASecundaries
Que saboroses estaven les caragolades d’avellanencs a la vora de la mar. Grans perols de tomaca amb tonyina o el cuinat de paelles a pocs metres de l’aigua n’eren un dels majors delits que recorden les persones majors de Massalfassar, quan fa més de 50 anys anaven els diumenges a la platja en carro. Famílies senceres pujades a una tartana, amb caixons de taronges que feien servir de cadires damunt l’arena i amb els conills i els pollastres encara vius, a punt de ser despellotats i sofregits.
Durant segles la plaça del Mercat de València era el lloc al qual la multitud s’acostava per assistir a les execucions públiques que es feien a la ciutat. Els macabres espectadors volien veure morir els presos condemnats a la forca o al garrot. La Real Archicofradía de Nuestra Señora de los Santos Inocentes, Mártires y Desamparados era l’encarregada d’assistir-los religiosament en els seus últims moments.
“Nosaltres parírem la Llar”, comenta amb orgull Domingo Hurtado, veí de Bonrepòs i Mirambell. Ell va ser una de les persones implicades en la construcció d’aquest edifici a finals dels anys 50. Com a membre rondalla La Pilarica que es va formar en aquells temps, recorda el moment en què José Carretero, el seu director, va llançar el suggeriment de crear un espai que poguera acollir esdeveniments de caràcter cultural.
“València és una ciutat de pobles, de barris i de persones. L’horta no sols és paisatge, sinó una realitat social i cultural, una manera de viure. Per això són tan importants els projectes de preservació i recuperació de la memòria col·lectiva. Resulta necessària la projecció de la identitat del poble, i sols hem començat a caminar”. Ofereix aquesta reflexió Tamara Martínez, alcaldessa (pedània) de Benifaraig.
El parc és un singular corredor de bosc mediterrani pròxim a València que mereix especial protecció. A partir d’abril, l’Ajuntament impulsa activitats per recuperar el seu protagonisme i ressaltar el privilegi que suposa tindre un espai d’aquestes característiques
Ningú haguera sospitat fa prop de 25 anys que Alfara comptaria amb un trinquet de pilota valenciana. Una colla d’amics, encara adolescents, va començar en aquella època a jugar a galotxa arran la iniciativa del regidor d’esports, Rafael Marqués Brisa, de crear una escola de pilota.
Ausiàs March va tractar la mort, la moral i l’espiritualitat però, sobretot, va cantar-li a l’amor. “Ma llengua te ma vida é la mort”, diu un dels poemes de l’autor. La seua parla feta en versos va ocupar-se d’aquests temes transcendentals i cada línia es va expressar en català, la seua llengua i la del poble aquell moment.
Els pobles de la Mancomunitat del Carraixet implanten el quint contenidor per al reciclatge dels residus orgànics amb una potent campanya de sensibilització ciutadana.
El poble ha complit un any com a membre de la xarxa de Ciutats Lectores que promou la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL). es realitzen activitats de foment lector que també ajuden a afermar la programació cultural i la participació del veïnat.
Una de les tradicions més antigues de les nostres terres és la representació del Cant de la Sibil·la. De fet, és tan antiga que costa de resseguir-ne el rastre, que es remunta segles enrere i que ha patit no pocs entrebancs fins a arribar als nostres dies.
Una cançó amb toc medieval, un reggae o una rumba són alguns dels múltiples ritmes o melodies que podrem trobar en Versos que canten i ballen. Es tracta d’un llibre-CD compost per un total de catorze poemes musicats i cantats pel Cor dels Menuts de Bonrepòs i Mirambell.
El sentiment de satisfacció i de pertinença dels veïns del barri es pot intuir en quan agafes els intricats camins de l’horta en direcció a Roca Cuiper, però es constata quan converses amb ells i observes amb atenció els seus gestos i parlar. Aleshores saps amb certesa que hi estàs a un lloc amb caràcter propi.
Durant la Guerra d’Espanya (1936-39) el País Valencià patí intensos atacs de l’aviació, especialment de les “paves” italianes. Avionetes Savoia 79 i 81 amb una tona de càrrega explosiva que brunzien com la gola d’un titot gegant. Els recomptes actuals parlen de 1.500 morts causats per aquells bombardejos. El febrer del 2017 el consistori del cap i casal celebrà un acte de desgreuge a les víctimes, i allí l’ambaixador italià Stefano Sannino reconegué que les agressions militars contra la població civil “són actes abominables i inexcusables”.
El I Premi Internacional de Novel·la Gràfica de La Pobla de Farnals naix amb l’objectiu, ni més ni menys, de posicionar la localitat dins de l’àmbit literari i artístic en l’àmbit internacional i promoure la il·lustració i l’escriptura. Per primera volta al municipi, i també a la resta de la comarca, ha tingut lloc un concurs d’aquesta envergadura.