AASecundaries
La Casa de la Serena d’Alfara, conjunt arquitectònic del segle xvi que des de fa dècades es troba en estat d’abandonament, serà recuperada per una empresa de desenvolupament de projectes amb un concepte eclèctic que combinarà la cultura i la gastronomia a l’entorn rural. El renaixement de la Serena REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Alamida La Casa de la Serena d’Alfara, conjunt arquitectònic del segle xvi que des de fa dècades es troba en estat d’abandonament, serà recuperada per una empresa de desenvolupament de projectes amb un concepte eclèctic que combinarà la cultura i la gastronomia a l’entorn rural. […]
Fa ja més de mig segle que es desenvoluparen els primers projectes d’urbanització al litoral de La Pobla de Farnals. La proximitat de les platges del municipi amb València i l’auge del turisme de sol i platja van ser dos factors decisius a l’hora de projectar el nucli principal d’aquesta zona costanera que encara conserva el sabor d’eixa època.
Peirons, creus de terme, creus pairals, monuments històrics mal compresos o oblidats esguiten la geografia de la nostra comarca. Totes estes paraules per a denominar “creus de pedra” es consideren sinònimes encara que la seua tipologia suggereix diferències.
El municipi rep un premi a la millor iniciativa estatal contra les emissions contaminants amb l’estratègia ‘Albalat 0,0’. Pensa global, actua local. D’aquesta manera, des d’Albalat del Sorells es treballa per a realitzar accions concretes al poble que contribuïsquen a frenar el canvi climàtic.
La música, com qualsevol manifestació cultural, beu de la diversitat, de tradicions que, com els acrílics, es mesclen per a donar lloc a noves tonalitats. Els carrers de Nova Orleans ja sonaven a jazz a principis del segle XX, quan els negres procedents de diferents indrets d’Àfrica, un dia portats a Amèrica com a esclaus, havien començat a combinar els seus ritmes propis amb els de les estructures harmòniques europees.
Escric aquest article amb ressaca. No us penseu, anit quasi no vaig beure, però el cap em fa voltes per tots els pensaments que em rondinen després del Dia de la Dona. D’una banda, vaig viure amb emoció el fet que milers de persones de totes les edats i condicions se sumaren a la festa del 8M. Prenguérem els carrers per a exigir Igualtat en una manifestació històrica que demostra que el moviment feminista ja no es pot aturar.
Bobby McFerrin és un cantant especialitzat en l’estil conegut com acapella; utilitza sols la seua veu (i cos) per a crear tot tipus de sons d’un registre amplíssim. Una passada. Però no vull posar el focus sobre ell, sinó sobre el seu públic. En una de les peces, Bobby proposa un joc: ell canta un acompanyament de Bach mentre el públic canta la veu solista de l’Ave Maria de Gounod.
No es p ot negar, és el temps de les dones. Quin goig i quina responsabilitat saber que, en una situació tant complexa com la que estem vivint, les dones tenim tant a dir, tant a aportar. Ja fa alguns anys que ho note, que ho notem. Som l’energia necessària per al canvi, la mirada renovada, l’experiència de tantes generacions silenciades.
El distingit i admirat artesà religiós Francisco López Pardo va morir el passat dissabte 2 de març a l’edat de 94 anys al municipi valencià de Bétera. Qui va ser conegut en el gremi com a Paco López Pardo va nàixer el dia 17 de setembre de 1924 al carrer Antonio Suárez, número 4, de la ciutat de València, en el si d’una família humil i sense antecedents artístics.
El pròxim diumenge 31 de març, el centre d’art Vila Eugenia de Godella acull la segona edició del ‘Sona Baixet Fest(a)’, un festival singular de música, teatre i art per a tota la família. És una iniciativa amb un marcat caràcter contemporani, de música, teatre i altres disciplines artístiques, pensada per a tots els públics. Una experiència per a compartir i gaudir entre xiquets i majors.
Les antigues històries, les velles paraules que han anat conformant-nos a la vora del foc o en els braços exultants de les nostres mares són el mapa sonor de l’espècie. L’ésser humà no ha deixat mai de voler xifrar el temps, les vides, els fets i els imaginaris, i els llibres són una memòria externa i silenciosa que ens recull generació rere generació.
Arròs amb fesols i naps, caldera de bou, putxero, caragols amb tomaca, arròs al forn i, per descomptat, paella valenciana. Aquestos són alguns dels plats típics de l’Horta Nord, un territori amb gran riquesa culinària que, a més, s’adoba amb la possibilitat de confeccionar els menús amb productes de proximitat, conreats pels nostres llauradors i llauradores als terrenys que envolten els nostres pobles.
Si pregunteu a les persones més majors de Foios pel seu passat, us parlaran d’horta i de camp, dels ‘senyorets’ propietaris de la terra i de l’esplendor d’un poble que va assaborir el suc més dolç de la taronja. Una etapa marcada per l’auge comercial de l’agricultura i el desenvolupament d’activitats industrials que l’abastien.
El paisatge de l’Horta està teixit amb corda vella, mitjançant tradicions, jocs i antigues històries, algunes ja oblidades i altres que ens arriben com testimoni oral heretat dels nostres majors. La forma de viure dels qui han conreat la terra i la relació amb els espais que han treballat conformen la nostra memòria col·lectiva.