aaopinio
Ens alegra moltíssim que l’ajuntament de Meliana haja reconsiderat la seua decisió i que ens deixe estar presents de nou en els llocs públics municipals. Punt i final a un capítol trist i, n’estic segura, anecdòtic, per a Espai Carraixetl.
La meua trajectòria professional ha estat, i ho està encara, vinculada al món de la medicina pública, concretament al càncer de mama. Entre els milers de pacients que he tingut la fortuna de poder acompanyar en el seu difícil camí per afrontar la malaltia.
Porte amb tanta normalitat la malaltia que m’acompanya que la major part del temps m’oblide d’ella. Tinc càncer de pit i estic amb tractament de quimioteràpia des d’octubre.
Jo confesse: crec en la màgia. No aquella màgia de barrets de copa, il·lusionistes i escapistes, sinó en la de les coses xicotetes. Eixa màgia que fa que Espai Carraixet duga 5 anys bategant al nostre caliu tot acompanyant la nostra soledat.
Espai Carraixet fa més de cinc anys que persevera en les complicitats amb vosaltres, amb les iniciatives creatives i les institucions que impulsen la nostra cultura de proximitat. I sabem que l’adaptació és un ingredient imprescindible del manteniment del projecte, que alhora exposa el seu perfil definit i conegut.
Les últimes setmanes hem vist, escoltat i llegit en totes bandes a un senyor gallec cridar molt enfurismat, com si s’acabara el món, que ell ha guanyat, que és el vencedor, el campió de la democràcia, i que els perdedors estan ajuntant-se per a furtar-li allò que li pertany.
La matriarca escudella el putxero i, quan ja tots els comensals tenen el plat servit, alça el perol d’una ansa i rasca el fons amb el cullerot per a parar-se la seua ració de dinar.
Deu anys que s’han fet curts. No pels quilòmetres ni pel nombre d’actuacions. La sensació —amb regust agredolç— respon a unes altres causes. Però, per si hi ha algun despistat, abans la notícia: Mireia Vives (Llíria,1981) i Borja Penalba (València, 1975) deixen de ser parella artística.
Sembla que fora despús-ahir quan se’m va passar pel cap fer un treball periodístic diferent al qual portava desenvolupant durant tants anys per a alguns ajuntaments de la comarca. La idea se’m va ocórrer només entrat el 2018, i tres mesos després eixia a la llum el primer número d’Espai Carraixet.
L’any 1830, a París, un esperit de “modernitat” urbanitzadora envaïa les autoritats de la ciutat i per tot arreu es promovia l’enderroc d’edificis i façanes de l’època medieval. Victor Hugo i quatre intel·lectuals com ell escrivien pamflets i articles per a denunciar estos atemptats contra el patrimoni i la història parisenca, però pràcticament ningú no els feia cas.
El 2022 se n’ha anat ben ràpid. Hem tornat a la desitjada normalitat i la majoria de nosaltres ja quasi ni recordem que va ser allò de la Covid. Ara, de bell nou amb el pilot automàtic, vivim atrafegats per arribar a hora a tots els llocs, sempre pensant en les tasques pendents i rondinant futurs improbables.
Quan sorgeix la possibilitat d’escriure aquest article em pregunte si tinc alguna cosa a explicar que puga interessar algú. Perquè quan ningú et pregunta pot semblar agosarat aportar les teues opinions sobre la vida en general o sobre alguna cosa en particular, almenys és la sensació que jo tinc.
M’agraden les coses xicotetes, les que copsen l’essència i traspassen la pols que genera de manera inevitable l’ambició dels grans projectes. Les coses xicotetes van transformant allò que toquen des del respecte i amb l’alegria de ser com són, disfrutant del camí sense esperar gratificacions interessades.
Comença setembre i com cada any, ja en van tretze, celebrem el naixement del nostre admirat poeta. A Burjassot el passat 17 de setembre es va celebrar la XIII Nit Estellés amb un aforament complet en l’Antic Mercat del poble, convertint-se un any més en una nit d’allò més emotiva.