Vivim en un territori en constant perill davant d’un plantejament d’infraestructures desconnectat de l’espai vital quotidià. L’urbanisme depredador mostra una voracitat sense fre ni consciència de les conseqüències. Un model insostenible en el qual sembla que els interessos d’alguns despatxos climatitzats obliden l’aire que respirem els qui caminem a peu pla de la terra. En són exemple projectes com les ampliacions del Port de València, del bypass i de la V21, en alguns casos amb l’impuls del ministeri de Foment, tan qüestionat ara com ara. Però també la Torre del Pirata de Godella, l’assarb per l’horta de Rocafort i Massarrojos o la reactivació del PAI de Vinalesa.

Davant d’això trobem una ciutadania que s’organitza, genera xarxes, resisteix i proposa alternatives més habitables, menys agressives, més responsables amb la població, el territori i el futur comú. Parlem amb Josepa Castells i Maite Larena, que quan el projecte de depuradora a Carpesa formaren part del primer grup actiu: «Al novembre de 2009 ens vàrem assabentar de manera casual d’un “Estudio de integración paisajística del Plan de Reserva de suelo para la implantación de la nueva EDAR del Palmaret (Valencia)”, en període de consulta pública, quan s’acabava el temps per a participar-hi. En vista del desastre que ens amenaçava, decidírem constituir la plataforma “No a la depuradora de Carpesa. Sí a l’horta” integrada pels veïns de Carpesa i Bonrepòs i Mirambell».

Pla d’acció

Des de la primera reunió dissenyaren un pla d’acció a fi d’aconseguir paralitzar el projecte de la depuradora. Els motius eren ben clars: pel que suposava de degradació de l’entorn del Barranc del Carraixet; així com per l’afectació per olors, sorolls i mosquits; a més del trànsit pesant destinat a l’evacuació dels fangs residuals; i finalment però no menys important, a causa de la degradació de la salut de les persones, i la depreciació del valor d’habitatges i terres. «El primer pas va ser convocar assemblees informatives als pobles afectats, per a explicar el projecte i com ens afectava, sense cap aspecte positiu per als nostres municipis, i que ocuparia 62 fanecades (51.555 m2) al cor de la zona de major protecció de l’Horta de València. Saltaren totes les alarmes i començàrem a contestar les enquestes i a informar i fomentar la participació dels veïns de Bonrepòs i Mirambell i Carpesa. La resposta del veïnat va ser massiva, i a la primera actuació vàrem aconseguir que el major nombre de persones expressés la seua disconformitat», recorden Maite i Josepa.

Grups de treball

S’hi van constituir diversos grups de treball, amb participació segons la disponibilitat, però amb un abast molt ambiciós. D’àmbit jurídic, de mobilitzacions i accions ciutadanes, de tecnologia i xarxes, de premsa i materials didàctics… És a dir, la defensa legal, la generació de discurs i comunicació, i l’impacte en la manifestació de l’oposició ciutadana. En pocs mesos es feren presents a tot arreu, en els plens de l’ajuntament de València amb una pancarta, amb altres pancartes fixes en els pobles, més cartells per a balcons, felicitacions nadalenques de recordatori a representants polítics, aparicions en actes polítics del govern municipal, i una moció aprovada per unanimitat de l’ajuntament de Bonrepòs i Mirambell. Al gener els digueren que canviarien d’ubicació, però davant la falta de confirmació continuaren les mobilitzacions. Al març reberen resposta a les al·legacions amb l’arxiu de la reserva de sòl, més un decret d’alcaldia de l’ajuntament de València. A les acaballes d’abril la Conselleria desestimava la implantació de la nueva EDAR a Carpesa. I el 10 de maig de 2010 la Plataforma donava per acabada la campanya, amb èxit, amb una reunió informativa amb el veïnat.

Castells i Larena conclouen amb la necessitat de connectar-nos, prendre la paraula i la iniciativa, i no deixar-nos arraconar per imposicions exteriors: «Una vegada més, els esdeveniments ens demostraren la importància d’un moviment veïnal que va sorgir espontàniament contra la implantació d’una macrodepuradora que destrossava una part important d’horta protegida en producció, posava en perill la salut de les persones a més d’un estil de vida propi, i alhora comprometia seriosament l’equilibri mediambiental. La depuració de les aigües és necessària, però hi ha alternatives molt més interessants que tenen en compte la sostenibilitat». Perquè som poble, som ciutadania, i no volem quedar muts i arrimats al marge.