El castell del Puig de Santa Maria i el naixement de l’horta de València

Hi ha alguna relació entre el castell del Puig de Santa Maria i els habitants de l’Horta de València del segle XXI? Té alguna cosa a aportar, que transmetre, un castell medieval als valencians del tercer mil·lenni?

El castell del Puig de Santa Maria i el naixement de l’horta de València

REDACCIÓ – Julio Badenes
FOTOGRAFIA – Julio Badenes / Ricardo Vicent

Hi ha alguna relació entre el castell del Puig de Santa Maria i els habitants de l’Horta de València del segle XXI? Té alguna cosa a aportar, que transmetre, un castell medieval als valencians del tercer mil·lenni? Guarda algun llegat especial esta fortalesa mil·lenària? La resposta a estes preguntes, per suposat, és afirmativa.

L’horta actual que envolta la ciutat del Túria, que estem destruint impunement, té el seu origen entre els segles IX i XI, en plena etapa dels valencians musulmans. A partir d’este moment aniran naixent i evolucionant les diferents poblacions musulmanes (alqueries) que es van distribuir al llarg del traçat de la séquia de Montcada, i pròximes a l’antiga Via Augusta, que actuava a manera de columna vertebral d’estes poblacions medievals, de manera que podien disposar de la regularitat de l’aigua per a poder cultivar les incipients hortes que les alimentaven. Estes alqueries musulmanes, a part d’aconseguir aliment per a elles, també alimentaven la ciutat de València, per això havien de posseir una estructura mínima de defensa enfront dels invasors. En este sentit el nucli poblacional de cadascuna estava envoltat per un mur perimetral que tenia en el seu interior una torre com a últim reducte que protegia la població i, al mateix temps, servia com a guaita i lloc des del qual es podien realitzar senyals d’avís. Mes, hi havia un punt crucial, estratègicament parlant, a les muntanyes de Cebolla o Jubayla, hui El Puig de Santa Maria, des de les quals s’albirava perfectament tot el territori de l’horta situada entre València i Sagunt; per això, en una de les elevacions es va decidir construir un castell que constituïa el primer escut defensiu que protegia les alqueries que envoltaven València. Des de les seues torres es vigilava el territori i el pas nord a València, i es podia frenar l’entrada a qualsevol intent d’agressió i conquesta. Jaume I ens descriu a la perfecció que el castell del Puig de Santa Maria era el protector de l’horta de València; mes, quan un invasor se n’apoderava, llavors, València i la seua horta quedaven totalment desprotegides i el seu nivell de vulnerabilitat era enorme. Així, el Conqueridor en la reunió d’Alcanyís (Fets, cap. 131) en descriure com conquistarà València, diu que “hi anirem a un lloc que els cristians anomenen el Puig de la Cebolla i que està prop de València, a dues llegües. I amb les cavalcades que des d’ací farem fer a València i el que la devastarem quan hi anirem, en saber que hauran vingut a gran feblesa i a gran necessitat per fam, ens llançarem damunt d’ells abans que puguen collir els blats altra vegada, i els assetjarem, i, amb la voluntat de Déu, els prendrem”. Claríssimament, l’horta la va deixar desprotegida el rei musulmà de València, Zayyan, en abandonar el castell del Puig d’Enesa, un altre nom medieval del Puig de Santa Maria, i destruir-lo sense deixar-hi cap guarnició de soldats que vigilara i defenguera l’entrada nord a València. Tant per a Rodrigo Díaz, el Cid, com per a Jaume I, el castell pugenc va ser l’instrument que els va permetre la preparació i materialització de la conquesta de València i la seua horta. Una fortalesa musulmana, sobre una elevació que ja va tindre pobladors en la Prehistòria, que conquisten i refan els cristians. És a dir, un monument de primera magnitud que confirma el multiculturalisme històric de la nostra identitat com a valencians. Però, a més, la seua pell, de textura patrimonial, va continuar rebent els impactes de la història valenciana, els de la Guerra dels dos Peres, els de la Guerra de la Independència i, per descomptat, els de la Guerra Civil. Un conjunt patrimonial (castell i jaciments arqueològics) de tal transcendència, que porta en les seues entranyes l’ADN cultural que va formar la nostra personalitat històrica, i que per fi, en el primer terç del segle XXI, serà tractat i valorat com es mereix, en començar la seua recuperació per iniciativa de l’ajuntament del Puig de Santa Maria, acompanyat per la Diputació de València.

Primera fase de la recuperació

Els pressupostos municipals del Puig per a 2024 inclouen una partida de 255.076 euros per a la posada en marxa de la primera fase del Pla Director de recuperació del castell. El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de València, que, segons va anunciar el diputat provincial de Turisme, Pedro Cuesta, podria aportar entre 150.000 i 200.000 euros a esta primera fase, centrada en la torre oest.