Davant del domini de les pantalles i la urgència contínua que fa esvarar continguts nous, pareix que el teatre se’ns ha quedat obsolet… Però eixe pensament sols és possible si oblidem l’emoció del directe, si ens perdem l’ambient que envolta la representació, l’empatia humana convocada per actrius i actors, textos i escenari. Albuixech ens convida a tornar a gaudir-ho durant la tercera edició del concurs “Una tardor de teatre”, que se celebrarà en la Casa de Cultura els dissabtes a les 19h, els dies 17 (“La llegenda de Sleepy Holow”, L’últim toc), 24 (“Totus Platus”, La Tarumba) i 31 d’octubre (“Las 9 y cuarenta y tres”, Calandraca), més els 7 (“Don Quijote en los infiernos”, Ariba) i 14 (Cloenda i “Backstage”, Pànic Escènic) de novembre.

Els carrers del seu poble foren el seu primer àmbit d’esplai, on jugar i aprendre a mirar el món amb il·lusió i ambició esportiva. Ferran manté molt viva la vinculació amb Foios, on viu la seua família i on cada any organitza un campus de futbol dirigit per la seua germana. Des que el 30 de novembre de 2017 Ferran debutà en l’elit a Mestalla, ha encadenat triomfs esportius destacats. Ha recorregut el primer nivell competitiu a les lligues espanyola, anglesa i francesa, a més d’haver format part de la selecció campiona del títol europeu i del mundial. Ara bé, el camí no ha estat regalat, i el seu talent ha hagut de superar entrebancs i complicacions amb constància i tenacitat. Al remat, les dificultats que ha de véncer engrandeixen la figura de l’heroi. De fet també ha estat viral la seua imatge en les xarxes socials acompanyada de la frase “Oh, Ferran, oh, Ferran!”.

Foios ha rebut una projecció extraordinària i el veïnat li ho ha volgut agrair amb diversos reconeixements. Perquè com diu l’alcalde Sergi Ruiz, «és un orgull que un fill del poble ens represente en escenaris tan importants, sempre amb bon estil i proximitat. Estem molt contents dels seus èxits». A les acaballes de juliol s’anuncià que seria fill predilecte del poble, el 7 d’agost li prepararen un homenatge que aplegà quatre mil persones desbordades d’emoció, i l’endemà Ferran piulava: «La meua gent i el meu poble, EL MILLOR DE TOT EL MÓN! En una paraula, FOIOS». Finalment, l’Ajuntament ha encomanat un mural commemoratiu en el poliesportiu, realitzat per l’estudi OnPoint. Un arrelament coronat per un llamp d’il·lusió, i encara queda aventura compartida: com digué Ferran en la recepció, «Foios és el poble perfecte».

“Intentem portar tot tipus de teatre, per a evitar tòpics com que només la comèdia resulta accessible al públic. El teatre és moltes coses i provoca impacte de moltes maneres”, explica José Enrique Pérez, responsable de Pànic Escènic, que col·labora amb l’Ajuntament en la direcció i organització del certamen. De fet en les edicions anteriors han oferit obres de comèdia, tragèdia, clàssics revisitats, o thrillers, a més de temes amb consciència social. La regidora de cultura M. Luz Castellano ho resumeix així: “Ens guiem per la qualitat”, amb l’objectiu de crear-ne hàbit i afició en la població. “Volem apropar el teatre de manera fàcil i didàctica”, continua Pérez. I bé que ho han aconseguit, perquè cada actuació aplega entre 200 i 250 persones, un públic majoritàriament d’Albuixech però també dels pobles de la contornada.

La convocatòria s’obri a grups de teatre amateur de tot l’Estat, que van poder presentar les seues obres entre el 26 de març i l’1 de juny. Enguany han rebut 80 candidatures, de les quals n’han seleccionat quatre, i amb això les persones que amb imaginació, implicació, temps i tota l’afició, ja guanyen el premi principal de representar la seua obra davant del públic. Cada grup rep 900 euros pel desplaçament i muntatge, més uns premis que van de 300 euros el primer a 100 euros el quart. El concurs està avalat per la Federació de Teatre Amateur (FTACV) i també reconeix la millor escenografia, direcció i actors i actrius (principals i de repartiment), més el premi especial del públic, atorgat per votació. Albuixech ens du la il·lusió d’un programa variat preparat amb atenció i estima, un bon estímul per a les emocions compartides.