La Unió Musical Santa Maria del Puig (SUMP) suma en l’actualitat tres directores i una presidència femenina al complet. Però darrere d’aquesta imatge també hi ha dècades de treball silenciós de moltes dones que van sostenir la societat musical d’una entitat fundada en 1917. Hi ha canvis que arriben afinant-se a poc a poc i per això, la coincidència de dones al capdavant de l’àrea artística i de la presidència no és només una fotografia significativa, sinó també una manera de llegir el present d’una societat musical amb més d’un segle d’història.

Fa quasi cent deu anys que va nàixer aquesta societat, en un moment en què el projecte significava molt més que fundar una agrupació: era també alçar una escola, un espai de convivència i una forma de viure la cultura popular. D’eixa tradició llarga, feta d’assajos, cercaviles, concerts i vida compartida, naix l’actualitat d’aquesta història.

Un nou capítol

La trajectòria de la Unió Musical Santa Maria del Puig ajuda també a entendre el pes d’aquest moment. La mateixa entitat es presenta com la institució amb més recorregut musical del municipi i, al llarg de la història, ha consolidat banda, escola, coral i banda juvenil, a més d’haver sumat reconeixements en certàmens. Tot això fa que la imatge actual no siga una anècdota, sinó un nou capítol dins d’una casa musical amb una llarga continuïtat al poble.

Per primera vegada coincideixen Sofía Zarzoso com a primera dona directora de la banda, Mireia Járrega al capdavant de la banda juvenil i María Victoria Hernández com a directora de la Coral. A això s’afegeix la presidència de Berta del Río, tercera presidenta de la història de la Unió Musical, que ja porta un any al càrrec, i les vicepresidentes Thais Ubach i Teresa Sapiña. El fet té força per si mateix, però la pròpia presidenta refusa llegir-ho com una cosa excepcional, sinó com una mena d’espill social. Segons explica, es tracta més bé d’un canvi orgànic i natural, fruit d’una renovació generacional i d’una societat que, lentament, també va normalitzant allò que durant massa temps no havia sigut habitual.

Les dades internes de la societat apunten també en eixa direcció: les dones representen el 44,6% de la banda, el 77% de la coral, el 26,67% del professorat, el 51,28% de l’alumnat, el 60% de la junta i el 100% de l’equip de comunicació. No dibuixen una realitat uniforme, però sí una transformació visible dins de l’agrupació musical.

Del Río ho planteja amb una idea clara: no és que ara s’estiga fent una cosa extraordinària, sinó que per fi es fa visible una realitat que hauria d’haver arribat abans. En una entitat de més de cent anys, no havia existit fins ara una directora titular de la banda simfònica. «Això diu molt del camí recorregut, però també del que ha costat arribar fins ací», explica del Río.

Filles de la banda

També hi ha una altra clau important en aquesta coincidència femenina: moltes de les persones que hui assumeixen responsabilitats no han arribat a la societat des de fora, sinó que han crescut dins d’ella. Berta del Río, Thais Ubach i Teresa Sapiña formen part d’eixa generació de dones que són, com diuen elles mateixes, «filles de la banda». Dones que fa més de vint anys que comparteixen assajos i amistat dins de la casa.

Filla de pares no valencians, Berta del Río va entrar a la banda amb només sis anys, després de veure-la tocar pel carrer. Des d’aleshores, encara que en alguns moments haja viscut fora, mai no se n’ha desvinculat del tot. Per a ella, la banda és també una forma de pertinença: hi va entrar sent castellanoparlant i, amb els anys, la música l’ha lligada també al poble i al valencià.

Però aquest present en clau de dona no es pot entendre només mirant qui dirigeix hui. Del Río posa l’accent sobretot en les dones que, a finals dels anys setanta, es van deixar la pell per fer possible el local de la societat que encara hui utilitzen. Van vendre loteria, van netejar, van organitzar viatges, van sostindre el dia a dia i, en alguns casos, van posar les seues cases com a aval per poder comprar un solar i alçar un edifici propi davant del monestir.

Mans que sostenien

Abans que la foto actual mostrara directores i directives, hi hagué moltes dones fent la faena menys visible. Berta del Río rei-vindica eixes mares i àvies que treballaren durant anys per fer possible la seu de la societat musical. Moltes d’elles hi continuen encara vinculades. Sense aquell esforç silenciós, la història de la Unió Musical del Puig no s’entendria.

Ara, aquella casa musical afronta una nova etapa. La Unió Musical ha signat un préstec per a la renovació de l’edifici, amb el mateix solar com a aval; disposa del projecte i està ultimant la tramitació de les llicències. La previsió és modernitzar l’auditori l’any que ve, actualitzar-lo en matèria d’accessibilitat i, en paraules de la presidenta, «convertir-lo en una llar de la música oberta al poble, un punt de trobada per a la banda, l’escola, la coral i totes les persones que vulguen acostar-se a fer cultura».

La nova etapa també es recolza en la bona sintonia amb l’Ajuntament del Puig, especialment a través d’actes com el concert del pròxim 25 de juliol, dins del programa Juliol Musical, en què la Unió Musical tancarà la programació amb una actuació de la mà d’Spanish Brass.

Al Puig de Santa Maria, la música continua sonant com sempre, donant vida al carrers i promovent la cultura del poble. Ara, però, hi ha notes que s’escolten més nítides.