Passen els dies, els anys i els segles, i la cultura agrícola perdura conformant el paisatge de l’horta valenciana. Cert que trobem molts terrenys abandonats, que l’urbanisme depredador ha destrossat massa fanecades de cultiu i que dedicar-se a la terra és en la majoria dels casos treballar en precari. Però cert també que l’horta de València és el més important dels sis reductes d’horta metropolitana que perduren a Europa, segons l’informe Dobris de l’Agència Europea de Medi Ambient.

D’entre tots els llegats històrics i patrimonials que tenim, es tracta del més important, per longeu, sostenible i funcional, que més de mil anys després continua funcionant gràcies a la xarxa hidràulica que vam heretar dels musulmans d’Àl-Andalus abans de l’ocupació de Jaume I. Els nostres avantpassats andalusins van implantar l’agricultura de regadiu amb la creació d’un canal que desviava l’aigua del riu Túria cap a les alqueries, que a la nostra comarca es va anar ampliant fins a la confecció del que coneixem com a Reial Séquia de Montcada: des de Paterna fins a Puçol, 33 kilòmetres de longitud i una superfície de reg superior a les 6.300 hectàrees, sent el sistema de regadiu més extens de tota l’Horta de València.

L’Ajuntament de Montcada, a través de l’àrea de Turisme, ha confeccionat una nova ruta a la localitat amb la séquia com a protagonista del recorregut. La iniciativa està impulsada des de la marca «Moncada on vols estar» i pretén apropar a la ciutadania la importància històrica i cultural de la Séquia Reial, així com reforçar el seu valor com a patrimoni viu, testimoni de segles d’interacció sostenible entre les persones i el medi. Des de l’Ajuntament s’ha destacat la necessitat de preservar i difondre aquest llegat, clau per a entendre la identitat del municipi i projectar-lo com a referent patrimonial i cultural. «Una aposta per la qualitat de vida on la diversitat és un mosaic cultural; un espai on es viu, es creix i es gaudeix», ha expressat l’alcaldessa, Amparo Orts.

Des de Paterna fins a puçol, 33 km de canal i una superfície de reg de més de 6.300 hectàrees

La ruta es va estrenar el 29 de març en una convocatòria promoguda per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’associació Científica Vida Silvestre i la Junta de la Reial Séquia de Moncada. Va comptar amb una gran afluència de públic que va gaudir molt de la visita, guiada per Ricardo Orts i Valentín Palau. Van parlar de la importància històrica de la infraestructura; dels diferents elements hidràulics que es disposen al llarg del paisatge per a facilitar les tasques agrícoles; i de la institució que gestiona el tradicional sistema d’arruixat, amb la distribució de tandes i torns de reg perquè l’aigua arribe a totes les derivacions de la séquia.

La Reial Séquia de Montcada es va conformar fa més de 750 anys, quan l’any 1268 Jaume I va donar el canal i les seues aigües als propietaris de les terres. Disposa d’una Junta General, integrada pel total de propietaris de terres, que és l’òrgan suprem de govern i que es reuneix almenys una vegada a l’any. Hi ha també la Junta de Govern, que la formen 12 síndics i el sequier major, que actua com a president. Els síndics són triats pels regants de cada demarcació, i aquestos són els que trien el sequier major.

Pròxima visita a l’assut

Davant la bona acollida de la ruta, diverses persones participants van sol·licitar repetir l’activitat i ampliar-la amb la inclusió en futures edicions de la visita a l’assut, ubicat a Paterna. Es tracta de la presa construïda al riu Túria, també d’origen andalusí, per a derivar l’aigua cap a la séquia, en el que suposa el cap de la infraestructura.

Des d’ahí i fins a Puçol, la cua del canal, al llarg de la història han sigut milers els llauradors que han utilitzat la séquia per a regar un vast territori en el qual s’han cultivat els aliments amb què tradicionalment ens hem nodrit els habitants de l’Horta Nord. En la nostra mà està mantindre este sistema sostenible de gestió de l’aigua, i la forma més pròxima i natural de consumir fruites i verdures. Cal fer un exercici conscient i triar productes locals. Comprar en la botiga del poble i sustentar els llauradors i llauradores de la comarca que es deixen la pell donant-nos un servei massa menystingut pel conjunt de la societat valenciana.