La Terra parla. Brama i es retorça en forma d’incendis i innundacions. La calor intensa, les pluges extremes, les ràfegues de vent huracanades i els terratrèmols que sacsegen tants racons del món són efectes transformadors, per al planeta i per a totes les espècies que l’habitem.
La Mancomunitat del Carraixet pensa en verd
Educació ambiental treballa amb la població per a implantar la cura de l’entorn com a garantia de futur
REDACCIÓ – Núria Garcia
FOTOGRAFIA – Alamida
La Terra parla. Brama i es retorça en forma d’incendis i innundacions. La calor intensa, les pluges extremes, les ràfegues de vent huracanades i els terratrèmols que sacsegen tants racons del món són efectes transformadors, per al planeta i per a totes les espècies que l’habitem. La causa potser siga un canvi d’era, o potser la plaga en què ens hem convertit la humanitat. Tal vegada, amb més probabilitat, tot alhora, i amb la coincidència que és a nosaltres als qui ens ha tocat viure ara.
La conscienciació social va en augment, perquè ja no es pot negar l’obvietat, però paradoxalment hi roman una inactivitat esbalaïdora, per eixa sensació global que el món està destarifat, que cadascú per a d’ell i que no es pot canviar el que ja hem tatuat sobre la pell del planeta amb lletres de plàstic i petroli.
Sort que les institucions del nostre àmbit han apostat en els últims anys per implantar la figura de les tècniques i educadores ambientals. A la Mancomunitat de Carraixet és Sonia Pinar qui coordina les tasques als municipis de l’entitat, amb accions variades que tenen com a objectiu últim conscienciar la ciutadania i moure-la a participar en benefici de l’entorn.
La qüestió del reciclatge és un dels punts forts en la programació d’activitats. Seguir educant en la necessitat d’implantar a les nostres cases el contenidor marró, per als residus de procedència orgànica, així com la separació dels envasos, l’oli de cuina, el vidre, la roba i el cartó. En este sentit, en els últims mesos la mancomunitat ha renovat el parc de contenidors grocs i blaus, per a evitar els desbordaments que es produïen en la via pública, amb la instal·lació de recipients de major capacitat i amb una boquera flexible que facilita l’abocament de les restes.
D’altra banda, ha augmentat el pas dels camions per a la recollida de voluminosos, amb una periodicitat setmanal en tots els pobles, i s’han desenvolupat campanyes de comunicació específiques per a transmetre a la ciutadania les novetats implantades. Així i tot, Sonia Pinar remarca que el millor residu «és el que no es genera», per la qual cosa hem de tendir cada vegada més i de forma decidida cap a un consum responsable i de proximitat.
L’àrea de Mediambient de la Mancomunitat del Carraixet també es coordina amb les regidories dels municipis en la redacció de plans específics i amb el desenvolupament de propostes adaptades a cada poble. També es fan altres accions mancomunades, com ara un Concurs de relats curts sostenibles, que en la seua primera edició va culminar en Vinalesa el 26 de juny amb una gala en què es llegiren els escrits participants.
La vulnerabilitat de l’horta
L’endemà de l’episodi de pluja extrema del passat 16 de setembre, on en Alfara es va acumular la xifra rècord de 108 litres per m2, hi tingué lloc la primera de les jornades de ‘L’horta és nostra i la volem verda’. Tot estava fresc, fins i tot mullat, incloent el record d’una nit que per a moltes persones va ser angoixant.
Es tracta d’una iniciativa impulsada per Josep Lluís Miralles, Doctor enginyer de Camins en la UPV, i Paula Espinosa, Diputada de les Corts Valencianes i portaveu d’Agricultura, que ve avalada per un grapat d’ajuntaments dels pobles de l’Horta de València.
La Casa dels Artillers de Foios va ser l’escenari de la trobada inicial, on diferents personalitats de l’espectre social, polític i agrari van exposar la seua visió al voltant de la Llei de l’Horta. La regulació va ser aprovada en 2018 i ha estat modificada recentment amb mesures com l’eliminació del Consell de l’Horta i la reducció de la protecció de l’espai agrícola de manera significativa. A l’encontre de Foios també es va parlar sobre les oportunitats naturals de l’horta i sobre les necessitats més urgents que cal atendre, com la de protegir i impulsar la figura dels llauradors i llauradores; preservar els serveis econòmics i mediambientals que se’n deriven del conreu de les terres; i evitar que el sòl de l’horta siga un espai d’especulació urbanística.
La següent jornada del cicle es va desenvolupar el 24 de setembre a Montcada, amb la rendibilitat de la terra com a temàtica central. L’1 d’octubre a Paiporta estava prevista una altra taula, que va ser ajornada per una nova alerta roja per pluges, i per al pròxim 22 d’octubre s’ha programat a Alzira l’útim debat al voltant de la governança dels territoris agrícoles i el dret a l’alimentació.
Primera jornada del programa ‘L’Horta és nostra i la volem verda’.
