La primavera (valenciana) ha estat marcada per la vaga indefinida dels docents de l’escola pública. El conflicte continua i té forts fonaments: les instal·lacions velles i sovint abandonades, amb una falta de climatització escandalosa, la recuperació del poder adquisitiu, la burocràcia excessiva (açò sí ha avançat cap a l’acord), els incompliments en reforç de plantilla i substitucions, l’assetjament i menyspreu al valencià, adaptació de les ràtios a l’atenció adequada de l’alumnat… La reclamació és justa i ens afecta com a famílies i com a veïnat.

Pensem si deixaren de funcionar bé els semàfors… Ningú dubtaria de la necessitat urgent de solucionar el cas. Tant faria la marca del teu cotxe, si som vianants o estem a casa. Tots seríem conscients que la base de compartir l’espai comú no pot quedar abandonada. Doncs és molt més evident amb els serveis públics bàsics (educació, sanitat, transport) que són la garantia de la cohesió social i de la convivència.

Ací cal destacar el paper de Movem l’Horta Nord, col·lectiu que coordina 25 centres educatius de la comarca. Des de les assemblees dels centres han mantingut la reivindicació per la millora en l’ensenyança pública valenciana amb tenacitat i accions imaginatives, com ara la cadena humana o les columnes de docents i famílies que acudien juntes fins a les grans manifestacions del cap i casal.

Convindria prendre seriosament l’educació pública, l’única que garanteix la inclusió. I fer tots els esforços per a solucionar-ho satisfactòriament tan prompte com siga possible. Convindria que abandonàrem el vici tan actual de convertir el desacord en enemistat, i el de deshumanitzar l’oponent des de la caricatura. També convindria que els aprenents de bruixot i els epígons de la Tatcher se centraren en la faena, per tal de gestionar de la millor manera els interessos de la societat. Per suposat sempre és convenient -i exigible- evitar l’abús de la força, i més de cossos sense identificar.

Per educació, per l’educació de tots i totes. Construïm un àmbit compartit de dignitat i respecte, d’horitzons de cultura positiva.