Espai Carraixet acaba de fer huit anys. No és una majoria d’edat en termes civils, però sí un èxit en una publicació de caire quasi comarcal. I això en una comarca, l’Horta Nord, amb una important personalitat històrica, una ben minsa estratègia de present i de futur, i una manca de governança.

Fa uns dies, el catedràtic emèrit de Geografia Humana, Joan Romero, advertia del col·lapse de l’àrea metropolitana de la qual forma part l’Horta Nord. Un doble vessant, el comarcal i el metropolità, que fa anys que hauria d’estar damunt la taula de les propostes de les diferents administracions, l’estatal, l’autonòmica i la municipal, i que a hores d’ara ben poc en sabem.

L’Horta Nord està formada per 23 municipis i 8 pedanies de la ciutat de València, té una població, segons el cens de 2025, de 322.357 habitants, 176’36 km2, i una densitat de població de 1.827, 84 hab./km2, enfront dels 232,89 hab./km2 del conjunt del territori. El nivell d’estudis superiors (universitaris i FP superior) en 2023 se situava en el 19,6 % segons alguns estudis de la Universitat de València.

A la comarca de l’Horta Nord —i una a tocar, Camp de Morvedre— s’ha ocupat sòl industrial amb milers de llocs de treball: Parc Sagunt, polígons industrials de Montcada, ampliacions industrials a Paterna i la seu d’una gran empresa a Albalat dels Sorells. Pel cap baix més de 10.000 nous llocs de treball i la necessitat de desplaçaments diaris. I ara per ara no coneixem un pla comarcal o metropolità de mobilitat que evite un desplaçament diari de milers de vehicles. Les inversions executades en Rodalia i FGV, són tan minses que ni les freqüències ni l’estat de les infraestructures donen resposta a unes necessitats bàsiques.

Més dades, en la comarca hi ha 4 museus i 7 col·leccions museogràfiques, 39 biblioteques i 272 centres educatius de tots els nivells. I cap ens que coordine una infraestructura comarcal més enllà de la meritòria i voluntariosa tasca del Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta Nord, la Conselleria d’Educació en el cas dels centres educatius i poc més.

Ara per ara no coneixem un pla comarcal o metropolità de mobilitat que evite un desplaçament diari de milers de vehicles

L’habitatge a la comarca ha esdevingut un greu problema com a resultat de les tensions que viuen les grans ciutats i no per una intensificació dels problemes municipals. Les nostres necessitats han de ser part d’una estructura superior al municipi sense ser subsidiàries de la ciutat de València.

Les dues estructures supramunicipals en funcionament són la Mancomunitat de l’Horta Nord, formada per 10 municipis, i la Mancomunitat del Carraixet composta al seu torn per 5 municipis més. Això significa que 8 municipis més resten al marge de qualsevol organització supramunicipal de caire comarcal.

Si el catedràtic Joan Romero esmentava el «col·lapse», no ho deia en futur, es feia ressò d’un present, en què la governança, l’estratègia coordinada entre la comarca i l’àrea metropolitana vagen de la mà, si no volem que les comarques del voltant del Cap i Casal esdevinguem ciutats dormitoris despersonalitzades i el magatzem industrial i de serveis bruts de la ciutat.

Necessitem una governança supramunicipal, amb inversions planificades i reals.