La girafa és un animal que, des d’una perspectiva psicològica, s’associa a conceptes com l’empatia o la comunicació no violenta. A l’hora de resoldre un conflicte, adoptar el rol d’este animal implica optar per una resposta no hostil ni agressiva. Amb esta premissa es desenvolupa una de les activitats incloses a EMOLAB, una iniciativa de l’àrea de Joventut de la Mancomunitat del Carraixet que, mitjançant diferents dinàmiques, treballa amb l’alumnat dels centres educatius aspectes vinculats a la salut mental. En l’activitat de la girafa, es plantegen situacions problemàtiques en les quals els joves han de respondre, en primer lloc, d’una manera més acerba; posteriorment, amb la diadema d’este animal, la resposta ha de ser més assertiva.

EMOLAB (laboratori d’emocions) naix de les necessitats detectades a través d’uns qüestionaris dissenyats per l’IVAJ l’any 2019, que la Mancomunitat va distribuir entre centres educatius i altres espais amb presència juvenil. L’objectiu era obtindre indicis sobre quines polítiques i accions adreçades a este col·lectiu calia impulsar, no des d’una visió adultocèntrica, sinó implicant directament les persones joves. Prop de 500 participants van respondre preguntes relacionades amb les seues necessitats, inquietuds i demandes. Després d’analitzar les respostes, es va trobar una petició clara: la salut mental.

És a partir d’eixe moment quan Cèlia, treballadora de l’àrea de Joventut de la Mancomunitat, comença a dissenyar un projecte centrat en el treball d’aspectes emocionals. L’evolució d’esta idea va donar lloc al programa EMOLAB, que enguany s’ha desenvolupat amb l’alumnat de sisé de primària durant les tutories dels col·legis públics d’Alfara, Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell. Les temàtiques tractades inclouen la intel·ligència emocional, el reconeixement d’emocions, l’autoestima, les necessitats afectives, la comunicació no hostil, l’empatia, la convivència, l’escolta activa i la resolució de conflictes. D’esta manera, progressivament, el focus es desplaça des del jo cap al grup.

Cada un d’estos conceptes es treballa en una sessió mitjançant dinàmiques basades en el joc, l’assumpció de rols, activitats participatives o dinàmiques de grup. Per exemple, la dinàmica de la diadema de girafa servix per a practicar la comunicació no hostil. El reconeixement de les emocions es du a terme amb fitxes del cos humà en què l’alumnat ha d’acolorir les zones on experimenta diferents sentiments. En l’activitat dels globus emocionals, cada participant introduïx papers amb situacions que li generen tristesa, així com les respostes que li agradaria rebre en eixos moments. Els globus es llancen per l’aula i cada alumne llig les aportacions dels altres, fet que els ajuda a comprendre la diversitat de necessitats. La resolució de conflictes es treballa amb una mena de competició per grups en la qual, cadascun ha de construir la torre més alta amb espaguetis i plastilina, una situació que pot generar tensions que han de gestionar.

Quadern de bitàcola

Durant la desena i última sessió, que servix com a tancament, s’elabora un mural col·lectiu en què xiquetes i xiquets poden incloure allò que desitgen en relació amb el procés viscut, les activitats dutes a terme i l’aprenentatge assolit. A més, cada participant disposa d’un quadern de bitàcola que ompli quan finalitza cada sessió i que servix com a eina que facilita la reflexió sobre el que han aprés.

«A través d’EMOLAB es demostra que els joves són molt savis», afirma Cèlia. «Com que no disposen de les ‘ulleres’ dels adults, no tenen prejudicis a l’hora de parlar d’emocions ni d’expressar-les de manera natural», explica. «No sé si, moltes vegades, aprenc jo més d’ells que ells mateixos», reflexiona.

L’èxit d’EMOLAB fa pensar que es tracta d’una iniciativa que ha arribat per a quedar-se. Tot i que al principi pot generar certa estranyesa parlar d’estos temes, ràpidament l’alumnat s’adona que es troba en un espai segur, on no hi ha res correcte o incorrecte. Això facilita que s’òbriguen progressivament, afavorint així l’aprenentatge i l’adquisició d’eines útils per al dia a dia. Una evolució que es fa evident quan, davant determinades situacions, se sent als joves dir-se els uns als altres «recorda’t de la girafa».