Rubén Aparisi Lozano és un tipus singular. Aquest jove de Vinalesa igual com et fa un truc que es tira quatre minuts fent llargs… baix de l’aigua. Perquè, simplificant molt, Rubén divideix la seua vida en dues meitats: la màgia, que és la seua professió, i l’apnea, que és la seua afició. En les dues és bo i això fa que se-
guisca obstinat a ser millor encara.

La màgia va arribar de rebot mentre estudiava Telecomunicacions i va coincidir en classe amb ‘Magic Almendros’, qui va veure que el seu amic tenia potencial i li va recomanar un llibre -‘Cartomagia fonamental’, de Vicente Canuto- que és alguna cosa així com una enciclopèdia de màgia, un manual que comença des del nivell bàsic i et porta fins al nivell expert.

Aquell enamorament sobtat per la màgia va quedar latent mentre aquest veí de Vinalesa va marxar per a treballar de cambrer a Londres. Un dia es va alçar, es va afartar i va tornar a l’Horta Nord amb una fixació: dedicar-se a la màgia. “Va ser una decisió imprudent”, recorda. La reacció dels seus pares cap a la decisió del seu fill de 23 anys va ser previsible i no li van prendre molt en serio. “Però ara estan més implicats que jo”, afirma.

Ara és mag, encara que la pandèmia el va obligar a reprendre una cosa que havia rebutjat, com son els esdeveniments corporatius. O cosa que és el mateix, actuar davant gent que no té gens d’interés per la màgia i que està desitjant anar a la barra a per un altre gintònic. “He fet moltes festes de poble, places, els teatres, que m’agraden molt… Però ara em toca fer també comunions i fa dues setmanes vaig acabar actuant davant pares borratxos, un batibull”.

Un any, més per curiositat que per un repte físic o esportiu, va fer un curs d’apnea amb Santi López a València per a millorar la gestió del seu cos i la seua ment. “I em vaig enganxar. En un any vaig fer el rècord nacional d’apnea dinàmica sense aletes i enguany també he aconseguit el de monoaleta”, explica Aparisi dies abans de viatjar a Belgrad per a disputar el Campionat Mundial d’Apnea (ha aconseguit un magnífic 5é lloc).

Com apneísta ha aconseguit recórrer 173,8 metres dins d’una piscina de 50 metres. Després va millorar fins als 186,1 metres. I amb l’ajuda d’una aleta, impulsant-se com una sirena, va arribar fins als 233,29 metres en apnea.

Els entrenaments els marca el calendari de competicions. “En la primera fase faig un treball més aeròbic i físic que combine amb altres esports, a més de l’apnea. Després vas llevant aeròbic i ficant més gimnàs i treball anaeròbic. A poc a poc vas fent un entrenament més específic fins a arribar a les grans cites: els Campionats d’Espanya i els d’Europa o del Món”, detalla.

Ell és bo en aquesta mena d’apnea, però mira de reüll la prova reina d’aquest esport: la immersió. En aquesta modalitat és inevitable fixar-se en un espanyol, Miguel Lozano, qui té una frase per a demostrar com és d’excepcional el que fa. “Dotze persones han trepitjat la Lluna al llarg de la història de la humanitat, però només sis hem descendit fins als 120 metres (dins de la mar)”.

La immersió sense bombona, un repte en el qual el cos es comprimeix com si fóra una botella de plàstic, li sedueix, però requereix un entrenament més costós i complicat: traure un vaixell, col·locar una boia, establir unes mesures de seguretat…

Així que Aparisi segueix amb el que fa, que ja té la seua complicació. Perquè quan el cos comença a quedar-se sense oxigen, encara que estiga en la superfície de l’aigua, es rebel·la i demana parar. I ací s’estableix un pols en el qual ja no importen el físic ni la capacitat pulmonar, arriba un punt en el qual mana la ment.

Per això, des d’enguany, entrena també amb un psicòleg esportiu, Emilio Ibáñez, per a resistir el màxim en aquell moment d’hipòxia en el qual l’instint de supervivència et demana que isques a respirar. “Emilio és genial; m’ha llevat quilos de pressió. Has de posar el focus de la concentració a intentar estar calmat i present, no avançar res ni pensar en el que et queda. Has d’intentar evadir-te de les sensacions del cos”. I ací, en l’apnea, succeeix com en la màgia, que tot té un truc. I el seu és concentrar-se en la tècnica o simplement en la línia que hi ha al fons de la piscina.