Repiquen les campanes de Vinalesa

Hi ha una manera peculiar que fa possible orientar-se quan es transiten els camins de l’horta. La planícia del terreny permet que, quan es mira al voltant, a l’horitzó sobreïsquen els campanars de les esglésies dels diferents pobles.

Repiquen les campanes de Vinalesa

Vinalesa ha recuperat el so de les campanes de l’església de Sant Honorat gràcies en bona part a les aportacions veïnals amb una espècie de crowdfunding realitzat porta a porta

REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Arxidiòcesi de València

Hi ha una manera peculiar que fa possible orientar-se quan es transiten els camins de l’horta. La planícia del terreny permet que, quan es mira al voltant, a l’horitzó sobreïsquen els campanars de les esglésies dels diferents pobles, cadascun amb les seues particularitats. Les persones prou observadores sabran que, en dirigir-se a una d’estes torres, s’estaran apropant a la plaça d’un municipi o d’un altre.

Les campanes marquen les hores i també anuncien esdeveniments lligats a la vida del veïnat: benediccions i defuncions, processons o festes patronals. Este so ha acompanyat durant segles els habitants dels pobles i és un estímul auditiu integrat en el dia a dia, part del paisatge sonor.

A Vinalesa, i fins fa poques setmanes, només una de les tres campanes de l’església de Sant Honorat encara funcionava. La campana de Sant Honorat, la més gran del campanar i la més antiga de l’Horta, fosa al segle XVIII, s’havia badat. A més, el pas del temps havia provocat que les parts de ferro i els jous de totes elles hagueren arribat a un estat molt preocupant. “Les campanes de l’església tenen molt de valor per al poble i el seu patrimoni artístic”, afirma Maria Carmen Rodrigo, regidora de Festes i Cultura. És per això que calia posar solucions a estos problemes.

La intervenció va incloure diferents actuacions. En primer lloc, es va fondre una nova campana de Sant Honorat, ja que l’administració no permet refondre campanes tan antigues a causa del seu pes patrimonial i obliga a museïtzar-les. Per a complir amb esta necessitat, l’antiga peça ha quedat exposada a la plaça de l’església. En segon lloc, les dos campanes mitjanes de Maria i Santa Maria, dels segles XIX i XX, s’han restaurat. Així mateix, es va encomanar una nova campana dedicada al Santíssim Sacrament, la més menuda de les quatre. En últim lloc, s’ha construït una nova matraca, ja que l’anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil.

La benedicció de les campanes va tindre lloc en un esdeveniment celebrat el 6 d’abril i va estar presidida pel Bisbe auxiliar de València, monsenyor Fernando Ramon. L’acte es va iniciar amb una missa, seguida de la benedicció de les dos peces restaurades i les dos noves. Més tard, tingueren lloc els primers voltejos de les campanes per part d’un grup de campaners del Micalet, que va executar un conjunt de tocs tradicionals de l’Horta. La jornada es va tancar amb un dinar de germanor.

Pressupost de la intervenció

La intervenció ha tingut un cost de vora 90.000 euros. A més d’una aportació realitzada pel consistori, s’ha sufragat en bona part gràcies a la mobilització de veïnes i veïns a través d’una mena de crowdfunding proposat per Enric Roig, actual retor de la parròquia. “Havíem de conscienciar de la importància de tindre les campanes operatives”, explica el religiós, i afig: “Les campanes acompanyen el dia a dia del poble, són presència, i que no funcionaren feia que a Vinalesa li faltara alguna cosa, la seua personalitat”.

Així, Enric Roig va posar a sobre de la taula al Consell Pastoral la necessitat de tornar a disposar de campanes funcionals. Per l’elevada quantia de l’operació, es va buscar una manera d’aconseguir el suport de veïnes i veïns, i es va proposar que pogueren ajudar econòmicament en la renovació a través de donatius, que atorguen dret a participar en una espècie de rifa. Cada mes des de febrer, i amb previsió de desenvolupar esta campanya durant un any, un grup d’una quinzena de dones, que es repartixen els carrers del municipi, van porta a porta arreplegant els donatius. Era la primera vegada que es platejava una idea d’este tipus i ha sigut tot un èxit: s’ha aconseguit que al voltant de 450 persones s’involucren amb una contribució de 10 euros mensuals per a sufragar les despeses derivades de l’actuació.

Esta iniciativa demostra una vegada més que el manteniment del patrimoni i dels signes identitaris dels municipis depén, en gran manera, de la mobilització popular. En este cas, ha sigut gràcies al veïnat de Vinalesa, en una part molt important, que les campanes de l’església de Sant Honorat tornen a marcar amb el seu volteig el pas de les hores i l’evolució de la història del poble.