Els pobles són les persones que hi viuen, però si sols mirem la demografia fem curt i encara s’ha de comptar la manera com aquell espai els ha aplegat. Com l’horta, que és un paisatge cultural que representa l’obra combinada de la natura i la intervenció humana continuada. Fet i fet, les nostres societats també es conformen com a comunitats de costums i de paisatges viscuts, les experiències compartides ens identifiquen, en especial en l’àmbit local, que com l’antiga polis grega es viu cara a cara. A Albalat dels Sorells l’edifici de la cooperativa té ben guanyades totes eixes característiques, i per això quan ha sorgit l’oportunitat, tots els membres de la corporació municipal han votat a favor de l’adquisició per a fer-lo patrimoni del poble.

L’entitat financera propietària fins ara no l’usava intensivament i es plantejava diferents opcions de transformació o venda, cosa que unida a l’interés de l’Ajuntament d’Albalat per recuperar un espai del major valor simbòlic per al poble, han dut a l’acord actual. Com explica l’alcalde Nicolau Claramunt: «En la vida hi ha oportunitats que cal aprofitar, perquè si passen, és possible que no tornen. En Albalat dels Sorells s’han perdut algunes oportunitats com per exemple la compra del cinema Cervantes que podia haver sigut municipal. Ara estem davant d’una altra oportunitat, un edifici que ha marcat la vida del poble durant més de cent anys. Un edifici, el del sindicat, que ens recorda que si ens unim, podem crear grans coses. Pense que este edifici ha de ser públic i que honre la feina de tot un poble llaurador de l’horta de València».

En cent deu anys l’edifici ha acollit diverses funcions: societat cooperativa obrera agrícola, que al seu torn dona peu a les denominacions paral·leles de «cooperativa» i de «sindicat», també magatzem, casino, cooperativa de crèdit, caixa d’estalvis local i entitat financera. Fins i tot n’assolaren la construcció original en els anys setantes però s’hi mantingué la continuïtat de la referència popular. En el futur proper serà seu dels serveis municipals, i per tant casa comuna del poble. Si tot va bé les primeres oficines estaran en marxa l’any 2027. I davant per davant, el Castell s’alliberarà de tasques administratives i podrà condicionar-se per a nous usos culturals i de museu. Un projecte ambiciós que reclamarà la constància en l’esforç compartit, en la definició d’usos i en la cerca de recursos. Amb estes gestions, Albalat guanya alhora conservant la pròpia memòria i activant el seu futur arrelat.

Arrels i orígens

Les vivències comunes, compartides per diverses generacions albalatanes, també naixen dels intercanvis econòmics quotidians, dels àmbits de la faena i de les relacions socials que en promouen. Com la mateixa cooperativa agrícola de la qual sorgeix esta història.

Gràcies a materials que l’associació El Portalet va emprar per a la seua exposició sobre el Sindicat Agrícola, recent estrenat el segle XXI, consultem l’escrit presentat pel Sr. Climent Tamarit a la junta general del 5 de juliol de 1914, com a primer balanç de la cooperativa. Hi explica l’origen de les cooperatives i la seua finalitat: «La Cooperativa té per objecte afavorir a consumidors sense distinció de classe», mentre compara la situació pròpia amb altres països. El seu idealisme generós renega de vicis insolidaris, «no contesteu com molts: El que vinga raere que arree. Eixa contestació és infame, això és no sentir estima pels qui tinguéreu plaer d’engendrar». Més avant el seu discurs passa a la memòria dels primers mesos de funcionament, comenta el procés de constitució lleugerament i les aportacions plurals al projecte. «Dia gran i d’alegria fon el 22 de febrer últim quan la Cooperativa va obrir-ne les portes». Els resultats d’aquells primer mesos d’activitats eren positius: «Un dels arguments més convincents del que pot ser esta Societat el trobareu en el balanç (…) Mireu-vos en eixe espill, producte de quatre mesos i sis dies». Climent era alhora utòpic i pragmàtic, però no podia imaginar els atzars del destí. Amb tot, ben cert que estaria content de vore retornar al poble el que va fer el poble.