Tretze peces de ferro i al·lumini esperen amb resignació dins d’un magatzem de cebes de Massalfassar per tornar a encendre les nits amb espurnes de pólvora i danses embogides. És el bestiari de la Colla de Dimonis, a qui la pandèmia ha obligat a hivernar donat el caràcter participatiu d’una entitat que, jugant jugant, ja porta 30 anys de trajectòria.

Els correfocs són l’activitat més destacada dels Dimonis de Massalfassar i, gràcies al potent espectacle que presenten any rere any, els ha permés ser una colla autosostinguda, pràcticament des dels inicis, pels ingressos econòmics procedents de les actuacions que realitzen dins i fora del territori valencià. Però la raó de ser dels nostres Dimonis no es fonamenta únicament en la cultura del foc, perquè la clau de la seua continuïtat és l’aposta per la col·lectivitat, el treball en equip i les ganes de compartir experiències entre les persones que hi formen part. En aquest sentit, la crisi sanitària ha fet davallar, no només l’aspecte econòmic de l’associació per la mancança d’actuacions, sinó també el teixit de les seues relacions interpersonals per la dificultat de reunir-se i de disfrutar-se com a Dimonis.

Ganes de desempolsegar el bestiari no en falten, i mentrestant fan per reinventar la seua aposta per la cultura tradicional amb els ‘Vermuts de 1000 dimonis’; una programació de concerts a la terrassa de ‘Ca Maribel’, que va estrenar Toni de l’Hostal en el mes de maig i que va continuar en juny l’artista local Marta Margaix junt amb Ana Zomeño.

Hi ha una activitat a la qual la colla no ha renunciat tot i la pandèmia: l’organització del Cant al Ras junt amb l’associació TraMús de música tradicional, però això els ho contem en la següent albà. Per ara, comencem a fer soroll a l’Horta Nord per despertar les tretze bèsties dels Dimonis de Massalfassar.