La lectura naix de la curiositat i ens alimenta la fantasia. Com quan caminem les sendes del nostre territori i eixamplem la mirada amb els paisatges recorreguts. Eixes activitats aporta experiències íntimes, que alhora teixeixen converses plurals i estímuls compartits. Un patrimoni comú a partir del fet concret d’obrir un llibre o pujar a una muntanya. «Volíem relacionar les sensacions i emocions que ens provoca la lectura d’un bon llibre amb les que ens aporten descobrir les nostres muntanyes, gaudir del camí i la satisfacció d’arribar al cim. També apareixen altres relacions, com la manera d’entendre el nostre territori dels nostres autors i autores», explica Marian Val, gestora cultural. Per això el president de la Fundació Full llançà la proposta d’usar els actuals mitjans de comunicació i d’interacció socials per tal de fer públiques les vivències particulars. Així mostrem les múltiples accions que entre tots fan créixer la cultura en el nostre entorn: «Un país és una geografia, una llengua i unes persones. Volem que eixes persones s’impliquen a construir un projecte cultural potent», resumeix el seu president, Jesús Figuerola.

Campanya dels Llibres al cim

El novembre passat naixia la proposta participativa de «Llibres al cim», amb un web (www.llibresalcim.com) i un hastag per a les xarxes socials (#LlibresAlCim). Lectors i lectores sintetitzen els seus camins pel territori valencià lligats als altres camins, de la imaginació i les lectures que sempre ens acompanyen. Com diu la seua presentació, la iniciativa d’animació lectora compleix el triple objectiu de “fomentar la vertebració del territori valencià, el contacte amb la naturalesa i la promoció de les lletres valencianes”.

També afavoreix la relació de les persones creadores d’històries fins a aquelles que en llegir-les els donen noves vides, amb els tradicionals intermediaris de confiança: «Les llibreries han donat visibilitat a la campanya amb el material promocional, i han participat engrescant i ajudant els seus clients a triar el llibre que pugen al cim. Han aconseguit que la campanya arribe a molta més gent i han protagonitzat algunes pujades més significatives i nombroses, com la de la llibreria Babel de Castelló», destaca Val. Continua amb la bona valoració de la campanya: «L’objectiu de vertebrar el territori i donar a conéixer el patrimoni natural valencià a través de llibres valencians, està funcionant. La intenció és continuar i completar-la amb noves accions que provoquen noves aportacions dels lectors». De fet, l’aplicació a l’àmbit escolar estava aturada per les restriccions pandèmiques, però si tot va bé començarà al setembre. D’altra banda les interaccions entre lectors i excursionistes guanyen autonomia, com és visible en les evolucions de les publicacions segons siga Twitter, Facebook o Instagram, el mitjà emprat en la transmissió.

Entreteniment i aprenentatge

«El dia que vàrem pujar al Penyagolosa una boira espessa i fresca ens va acompanyar durant tot el camí. A l’arribar al cim pràcticament només véiem un mar de núvols, preciós. Després d’una estona va aclarir i durant uns minuts poguérem gaudir de les impressionants vistes del Gegant de Pedra. El llibre que pujàvem eixe dia era Les veus i la boira, de Vicent Usó, que ens acompanyava», rememora Marian Val quan li’n demanem imatges destacades de Llibres Al Cim. La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, dins del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021, ‘Llegim, llegim, llegim’. La lectura com l’excursionisme proporcionen evasió, entreteniment i aprenentatge, conceptes que apareixen entre les anècdotes que conta Val: «Una altra molt bonica fou a les antenes de la Vall de Gallinera amb un grup de dones ciclistes. Una ruta molt exigent amb moltíssim desnivell, que ens va permetre pujar al cim el segon volum de Dones valencianes que han fet història. Més a prop vostre, han utilitzat la terrassa de Sant Miquel dels Reis, com a metàfora bonica del cim dels llibres valencians». A l’Horta Nord no comptem amb grans elevacions orogràfiques, i solem pensar en les opcions de la veïna Serra Calderona. Però no ens falta imaginació ni paratges interessants en els viatges particulars cap a Ítaca. Així que abans de convalidar la terrassa de Plaça Espanya de Rocafort com a cim on refrescar-nos, considereu visitar el poblat íber del Tos Pelat, a Montcada, o la Torre del Pirata de Godella, o les Moles de Paterna, ara sembla que lliures de l’amenaça del projecte de gran centre comercial… Aconseguireu experiències vitals ben boniques. I no oblideu fer-vos-hi la foto de rigor amb un llibre i compartir-la.