Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La plataforma Amigues del Carraixet ha espolsat l’estora d’enderrocs del barranc i ha donat visibilitat a una situació extremadament greu pel que fa a la protecció i conservació del medi ambient a la nostra comarca.

Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La plataforma Amigues del Carraixet ha espolsat l’estora d’enderrocs del barranc i ha donat visibilitat a una situació extremadament greu pel que fa a la protecció i conservació del medi ambient a la nostra comarca. De forma genèrica, tot el llit del barranc al seu pas per l’Horta Nord és una mostra de la poca conscienciació ambiental que tenim com a societat, però la situació és aclaparadora altram del barranc que passa per Montcada, Foios i Alfara del Patriarca, on des de fa dècades hi ha en funcionament un abocador descontrolat i il·legal amb muntanyes d’enderrocs, electrodomèstics, mobles, fustes i plàstics.

Fa anys que l’associació Macarella de Bonrepòs i Mirambell, el col·lectiu Bòbila d’Alfara i multitud de persones a títol individual denuncien la situació davant els ajuntaments dels municipis afectats, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o la Generalitat, sense que cap institució assumira les seues competències en matèria mediambiental, ja fora per falta de recursos o d’interés. Durant el 2020, però, un grup de veïns i veïnes de la zona s’han agrupat sota el nom d’Amigues del Carraixet (col·lectiu del qual formen partles associacions abans esmentades; la Cultural i l’Ateneu de Montcada; i les entitats Agró, Per l’Horta i la Societat Valenciana d’Ornitologia) i en pocs mesos han aconseguit que la situació del Carraixet estiga en la primera plana de l’agenda política comarcal.

La primera institució que ha mostrat la seua implicació en l’assumpte ha estat la Diputació de València. En octubre presentava el Pla Director del Carraixet, un document que començava a redactar en 2018 i que ara s’ha concretat amb una intervenció inicial, pressupostada en 350.000 euros, que tindrà lloc justament a la zona més afectada del barranc. Amigues del Carraixet va demanar cita amb l’administració provincial per conéixer el projecte i a principi de desembre van ser rebudes per la vicepresidenta Maria Josep Amigó i la diputada Dolors Gimeno. A falta de la redacció del projecte concret d’execució, els treballs consistiran en la retirada dels enderrocs i la regeneració ambiental de l’espai.

La plataforma també s’ha reunit recentment amb el comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, qui ha aclarit que els municipis també tenen competències al barranc pel que fa a la retirada i tractament dels residus. En aquest sentit, fa pocs dies que tècnics i representants polítics d’Alfara i Foios han acudit al llit del barranc junt amb el mateix comissari per a establir el tall de camins altrànsit rodat, amb l’objecte d’evitar el pas de camions i altres vehicles que aboquen residus al Carraixet.

Queden moltes reivindicacions al voltant del nostre riu sec, com la protecció d’espais excepcionals pel que fa a la flora i fauna autòctones, la implicació del món agrícola perquè alguns llauradors deixen de vessar restes dels productes fitosanitaris o la persecució de la caça furtiva d’aus. S’obri, però, la finestra de l’esperança en un entorn històricament maltractat que cada vegada compta amb més Amigues del Carraixet.