Vinalesa
Hi ha una manera peculiar que fa possible orientar-se quan es transiten els camins de l’horta. La planícia del terreny permet que, quan es mira al voltant, a l’horitzó sobreïsquen els campanars de les esglésies dels diferents pobles.
Creences estereotipades i amors idealistes que no són més que tòxics; desigualtat d’oportunitats i menyspreu als drets de les dones; violències econòmiques, físiques o psicològiques… Una terrible foscor i un silenci que cal trencar, tant de manera individual com, sobretot, col·lectiva.
Què tenen a veure les vivències d’un mestre d’escola, la Primera Guerra Carlina i l’Himàlaia? De primeres, no res. Però si parlem de literatura de l’Horta Nord, d’històries que conten creadors de la nostra comarca, la resposta canvia.
Sainets, obres satíriques, musicals, balls i coreografies amb cançons de Camilo Sesto, de nadales… El seu art és ric i divers, sempre representat amb passió, alegria i originalitat. Però, sobretot, davant d’un pati de butaques ple, perquè quan elles apareixen en escena, el teatre s’ompli.
Des de les carreteres i camins de l’Horta Nord, un n’és conscient de com la modernitat ha intentat obrir-se pas al llarg dels anys. Encara als pobles perviuen cases amb enormes portons de fusta, de vegades adossades a edificis més alts i moderns. Els camins d’horta convergixen amb l’asfalt que es menja l’espai dels cultius.
L’afecte compartit, la carícia d’una paraula adequada, l’abraçada necessària, unes mans entrellaçades, el poema just, la cançó exacta… La mort és un dels tràngols més complicats als quals s’enfronta l’ésser humà, i és difícil assumir la soledat d’un procés pel qual totes les persones hem de passar.
“Als Peydro, de malnom els solien dir Els porters, perquè van ser els encarregats de custodiar les portes de l’Antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa. El meu besavi era el cap de tots els fusters, així que tota la família al complet vivia a les dependències de la fàbrica.
Per l’Horta celebra a Vinalesa els 20 anys de la Iniciativa Legislativa Popular per a la protecció del territori, de gran suport social i caldo de cultiu per a la posterior creació de l’associació.
Rubén Aparisi Lozano és un tipus singular. Aquest jove de Vinalesa igual com et fa un truc que es tira quatre minuts fent llargs… baix de l’aigua. Perquè, simplificant molt, Rubén divideix la seua vida en dues meitats: la màgia, que és la seua professió, i l’apnea, que és la seua afició.
El conjunt és un tresor arquitectònic del llegat industrial de Vinalesa. L’Ajuntament continua els treballs per a la seua millora, ara en el pati central, per tal de preservar i impulsar el seu prestigi.
Deixar volar la imaginació a través de la lectura és un dels màxims plaers dels quals podem gaudir en solitari. Cadascú crea el seu propi món a través de les històries que un autor o autora ens planteja amb les seues narracions, i per molt que les descripcions estiguen detallades fins a l’extrem, la realitat es conforma depenent de l’experiència viscuda o pensada de cada lector. Lectures compartides en un món virtual REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Ajuntament de Vinalesa Deixar volar la imaginació a través de la lectura és un dels màxims plaers dels quals podem gaudir en […]
Les persones majors de Vinalesa conten que el Pi de l’Anell, de gran altura, s’albirava des d’Alfara i més enllà. Malauradament, aquest arbre, situat a la partida de la Devesa, va caure per una forta tempesta fa vora 50 anys. En el lloc van plantar-ne un altre que fa temps que està malalt, encara que resisteix dempeus, al costat de la séquia de Montcada, en el primer gir cap a la dreta que fa la sendera de l’aigua per a formar l’Anell.
Al 1383, a Vinalesa hi havia quatre oficis coneguts: barber, carnisser, capellà i llaurador. És a dir, llevat de tres persones, la resta del poble treballava el camp. “En molt dels casos, els pergamins de l’Edat Mitjana no especifiquen l’ocupació de les persones perquè se suposa que totes eren llauradores, però a Vinalesa sabem del barber Antoni Aparici, del carnicer Jaume Torà i del capellà Bernat d’Ari”, explica Frederic Aparisi, Doctor en Història Medieval.
Cada dia som més conscients de la necessitat d’actuar per a conservar el planeta i contribuir-hi amb la nostra manera de viure. Com més va més, “pensar globalment i actuar localment” és un adagi que ens cal practicar. “No podem limitar-nos a parlar de sostenibilitat només uns dies a l’any, ens n’oblidem i a l’any que ve més.