El Pi de l’Anell

Les persones majors de Vinalesa conten que el Pi de l’Anell, de gran altura, s’albirava des d’Alfara i més enllà. Malauradament, aquest arbre, situat a la partida de la Devesa, va caure per una forta tempesta fa vora 50 anys. En el lloc van plantar-ne un altre que fa temps que està malalt, encara que resisteix dempeus, al costat de la séquia de Montcada, en el primer gir cap a la dreta que fa la sendera de l’aigua per a formar l’Anell.

El Pi de l’Anell

El símbol d’una forma de viure Vinalesa

REDACCIÓ – Jorge Pérez
FOTOGRAFIA – Alamida / Fundació Pere Bas

Les persones majors de Vinalesa conten que el Pi de l’Anell, de gran altura, s’albirava des d’Alfara i més enllà. Malauradament, aquest arbre, situat a la partida de la Devesa, va caure per una forta tempesta fa vora 50 anys. En el lloc van plantar-ne un altre que fa temps que està malalt, encara que resisteix dempeus, al costat de la séquia de Montcada, en el primer gir cap a la dreta que fa la sendera de l’aigua per a formar l’Anell.

La zona on està el segon pi, de propietat municipal, està tancada perquè hi ha un projecte de construcció d’habitatges de protecció oficial paralitzat des que va esclatar la crisi immobiliària. Darrere de la tanca sobreïx la seua copa i, la gent del poble, el continua identificant com el Pi de l’Anell.

Aquesta àrea de Vinalesa, la Devesa, va ser temps enrere propietat de Pere Bas, un terratinent i diputat del segle XIX que va deixar una herència amb la qual es va crear una fundació al poble amb finalitats socials. La seua casa encara roman en el camí de la Devesa. Abans hi estava envoltada de tarongers; ara l’espai ha estat reconvertit en poliesportiu municipal i, l’edifici de vivenda, en el bar de l’enclavament.

Mentre xarren al carrer d’enfront del Centre Cívic, Felicitat Delgado i Amparo Camps, veïnes de Vinalesa “de tota la vida”, recorden la seua infantesa sota el pi a la séquia. “Els valents es tiraven a l’aigua des de dalt, era una cosa més de xics. Les xiques jugàvem a conillets a amagar, a córrer… No sé com no ens matàvem perquè el sòl estava ple de vidres trencats, era un perill. Érem molt feliços, vam tindre una infància meravellosa malgrat que era una època molt dura”, expliquen.

Pel que fa al Pi, comenten que “era molt molt llarg, altíssim”. “Era un pi de pinyons, els recollíem. Va ser molt trist quan va caure perquè era una referència del poble”, afirmen aquestes veïnes.

Paco Ample, secretari de la Fundació Pere Bas, coincideix a assenyalar que estar a la Devesa era sinònim de llibertat i amistat. “Anàvem cada dia a nadar a la séquia, sobretot a l’estiu. A la séquia i al barranc n’hem fet de tot. Jugàvem a indis i vaquers, rodàvem amunt i avall, era una passada”, recorda. “Llavors el pi ens semblava enorme. Quan va caure vam sentir molta tristesa perquè hi havia una part de nosaltres que se n’anava amb ell. Era un símbol per al poble, una referència que es podia veure des d’Alfara. Miraves allà i ja sabies on parava Vinalesa”, diu Ample.

El Pi de l’Anell és una referència en el paisatge d’una època i en l’imaginari de Vinalesa; testimoni d’un temps de joc i d’esplai a la séquia de Montcada

Un símbol tan propi que així s’anomena un carrer i La Coral Pi de l’Anell, que forma part de la Societat Renaixement Musical. El president de l’agrupació, Julio Pastor, afirma que sota el pi “han crescut diverses generacions”. La Coral està formada per 48 persones que, aquestes setmanes, assagen intensament els concerts de Nadal.

El testament de Pere Bas

La Fundació Pere Bas, que va gestionar la Devesa abans que passara a mans municipals, va ser constituïda el 1917 amb la finalitat social d’ajuda a les persones necessitades del poble. L’any 1884, el testament de Pere Bas Martínez va deixar a la seua dona, María de los Desamparados Boira, l’usdefruit de gran part dels seus béns amb la condició d’administrar i cultivar la Devesa perquè fora productiva.

El testament establia que, després de la mort de Boira, es crearia un Patronat que administrara les propietats. El document recull que l’administrador del Patronat havia de tindre cura del cultiu de la Devesa “invertint les sumes necessàries per a fer-la productiva”, diu el punt 33. El punt 39, per la seua banda, explica la voluntat de Bas perquè en el futur es construïra al lloc un asil de xiquets abandonats on reberen educació i formació en el treball del camp.

Aquest projecte, finalment, es va adaptar fa dotze anys amb la posada en marxa a Vinalesa d’un centre de dia per a gent major, la qual cosa suposa la principal activitat de la fundació ara per ara. L’espai està a les Escoles Velles, on s’atén a prop de 70 persones usuàries.