Cultivar respecte, collir qualitat

Sense l’esforç diari dels llauradors no tindríem a l’abast ni la qualitat dels productes alimentaris, ni el paisatge, ni els beneficis socials i econòmics d’un espai productiu extraordinari. Trobem un excel·lent exemple amb Salva ‘Sagal’, un jove agricultor veí d’Almàssera, que en el mercat del poble ofereix els productes que ell mateix conrea. Com abans han fet son pare, que ara té 77 anys, i més antigament la seua iaia.

Cultivar respecte, collir qualitat

REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Alamida

Sense l’esforç diari dels llauradors no tindríem a l’abast ni la qualitat dels productes alimentaris, ni el paisatge, ni els beneficis socials i econòmics d’un espai productiu extraordinari. Trobem un excel•lent exemple amb Salva ‘Sagal’, un jove agricultor veí d’Almàssera, que en el mercat del poble ofereix els productes que ell mateix conrea. Com abans han fet son pare, que ara té 77 anys, i més antigament la seua iaia. «El món ha canviat, clar, i la societat. El veïnat acudeix als supermercats, sovint sense apreciar que té més a mà la fruita i les hortalisses cultivades al seu poble i la comarca. Molts venedors ara ja no són productors sinó simples intermediaris. Tot això provoca que el veïnat no senta com a propi el producte i que deixe de valorar el seu origen», apunta Salva les dificultats detectades. Però també destaca fets positius: «La clientela que tasta els nostres productes torna, perquè gaudeix el sabor de temporada i les seues qualitats naturals. Valora la proximitat tant en les hortalisses que mengen com en el tracte directe amb qui les produeix, i a qui pot consultar qualsevol detall de tot el procés». El fonament imprescindible de qualsevol estratègia de sostenibilitat ambiental i social, ha de ser que la faena del llaurador resulte rendible.

No es tracta de revertir l’evolució social, amb transformacions enormes en el darrer segle, sinó d’evitar escopir contra el vent. Perquè convé no perdre el sentit comú enlluernats pel brill del consumisme i les pantalles. Una qüestió de trellat. El mateix ‘Sagal’ organitza la distribució a domicili de basquets variats de temporada i de comandes específiques. I se’l pot contactar per whatsapp i per l’instagram @sagaldelaterra. Adaptar-s’hi sense desarrelar-se. «Altres de la meua generació han venut els seus horts i ara miren de treballar en altres sectors, però jo no vull perdre la connexió amb la terra, que també és donar continuïtat al meu poble», expressa el llaurador.

«Respectem l’horta i als llauradors»

L’horta pateix problemes com el baix preu de la ceba o la producció de la xufa, afegits a les amenaces estructurals com la depredació especulativa del territori, el relleu generacional i la necessitat de major protagonisme en la incorporació de les dones. Per això Almàssera promociona el valor social afegit de l’horta, dels beneficis de consumir productes de proximitat. Ho fan amb l’etiqueta #CorDeL’Horta, amb iniciatives ciutadanes com «Amics del Museu de l’Horta» i amb el reforçament de la cadena de valor, des de la producció fins als elaboradors, en col·laboració amb la Mancomunitat del Carraixet.

Enguany també amb la campanya «Respectem l’horta», que recorda que la terra és el mitjà de vida de molts llauradors i llauradores: «No és solament un pulmó verd de les urbs, on passejar i fer esport, no és solament un paisatge protegit Patrimoni de la Humanitat… No és un decorat, és un espai productiu viu i cal respectar-lo», diu Joan Carles Jover, regidor d’agricultura i comerç. Explica que la necessitat ciutadana “d’expansió després del confinament ha derivat en comportaments incívics”. I calia insistir en el trellat i el respecte: no està permés entrar als camps de cultiu, així com tampoc espigolar o agafar fruita o verdura. No està permés deixar que entren gossos als camps; ni tampoc realitzar cap tipus d’abocament de residus. El regidor apel·la a la responsabilitat ciutadana en el comportament dels menors i a la transmissió de l’estima pel patrimoni de la terra a les noves generacions.

Tots tenim un paper que jugar a favor del respecte i la pervivència dels beneficis que ens retorna l’horta. El paper de les institucions com l’ajuntament d’Almàssera és necessari per conscienciar el poble que cal compensar l’esforç humà dedicat al treball del camp, i ajustar els preus al valor real dels productes que ofereixen. Sempre que estiga en les nostres mans, no ens ha de saber mal pagar el preu just per la tasca amb la terra dels nostres llauradors i llauradores. Gràcies a la seua faena ens aporten salut, diversitat, qualitat i, de propina, el manteniment d’un entorn deliciós per als sentits i la convivència.