Des de les carreteres i camins de l’Horta Nord, un n’és conscient de com la modernitat ha intentat obrir-se pas al llarg dels anys. Encara als pobles perviuen cases amb enormes portons de fusta, de vegades adossades a edificis més alts i moderns. Els camins d’horta convergixen amb l’asfalt que es menja l’espai dels cultius. I tocant als tarongers s’alcen fàbriques, empremta d’un passat i un present industrialitzat.

L’obra El triangle de les màquines. Obrers i patrons a Vinalesa, Foios i Meliana (Editorial Afers) tracta este procés d’industrialització a tres dels municipis de la comarca. El llibre es dividix en dos parts. La primera, titulada “L’arribada de les màquines”, està escrita pel periodista natural de Foios Vicent Garcia Devís i versa sobre el desenvolupament d’importants fàbriques a Vinalesa, Foios i Meliana. La segona és el resultat del treball desenvolupat per l’historiador Pau Pérez Duato i porta com a nom “Moviment obrer i lluita de classes als anys 30”.

El llibre es va presentar el 21 d’abril a Vinalesa i el 4 de maig a Foios. L’interés que esta temàtica desperta ha provocat que s’hagen exhaurit els exemplars, raó per la qual l’esdeveniment al tercer poble protagonista haurà d’esperar fins que concloga la impressió de la segona edició.

I és que els vestigis d’aquelles primeres fàbriques encara hi són presents, i d’ells tracta la primera secció del llibre. Al segle XVIII, la família francesa Lapayesse va fundar a Vinalesa la que es coneix com la Fàbrica de la Seda, espai que va arribar a convertir-se en la Fàbrica Nacional de la Seda. Esta factoria és un exemple primerenc de com la revolució industrial també es va instal·lar a l’horta, amb l’arribada de màquines impulsades inicialment per l’aigua, després pel vapor i, finalment, per l’electricitat. Actualment, La Fàbrica de la Seda de Vinalesa es troba en excel·lent estat de conservació i ha canviat el seu ús per a convertir-se en el centre de la vida social i cultural del municipi.

A mitjans del segle XIX, a Meliana, Miquel Nolla va fundar la fàbrica d’on eixirien les peces de ceràmica que integren mosaics que ornamenten edificis, no només a València, com l’edifici de Correus o el Teatre Principal, sinó també a importants edificacions i infraestructures com la Casa Batlló de Barcelona o les instal·lacions del metro de Moscou: la coneguda com a ceràmica de Nolla. La qualitat i versatilitat d’este producte va atraure personatges com Amadeu de Saboia, Alfons XII, Blasco Ibáñez o Teodor Llorente, i encara hui es fa un esforç per conservar peces i mosaics d’este material. Del complex, a més de l’edifici de la fàbrica, actualment encara en funcionament amb una activitat diferent, destaca el conegut com a Palauet de Nolla, en procés de renovació, que va servir com una mena de showroom per a mostrar les possibilitats del material a membres de les més altes esferes socials, polítiques i culturals.

A Foios, una fita industrial es va produir a 1927 amb la posada en marxa de la Jutera, una fàbrica dedicada a la creació de sacs de jute per a les explotacions agrícoles. Fundada pels Bacharach, una família de jueus escapada de l’Alemanya nazi, la factoria es va estendre per a prop de 40.000 metres quadrats i va ocupar a més de mil persones. L’empresa va funcionar fins a finals dels anys 80 i encara alguns veïns i veïnes recorden com era treballar-hi. Actualment, part de les naus acullen nous negocis, mentre que d’altres han quedat abandonades, raó per la qual existix la intenció d’urbanitzar l’espai i posar a l’abast de la ciutadania una peça clau de la història del poble.

No és estrany que en este context aflorara al segle XX un important moviment sindicalista, temàtica tractada a la segona part del llibre. L’interés de les elits per mantindre els seus privilegis va impactar frontalment amb les necessitats i demandes d’una classe obrera que se sentia amenaçada per les condicions laborals i per la pèrdua de llocs de treball a causa de la creixent mecanització. La tensió va augmentar al llarg dels anys, amb vagues, manifestacions, atacs, detencions o acomiadaments, i no es va aturar fins que el franquisme va iniciar el desmantellament del sindicalisme i la repressió de totes aquelles persones que s’enfrontaven a les classes dominants.

L’obra conjunta de Vicent Garcia Devís i Pau Pérez Duato retrata un passat no massa llunyà de la comarca i ajuda a entendre com la industrialització ha portat els pobles i la seua gent a ser el que hui som; com ha esculpit tant la fisonomia de l’espai de l’Horta Nord com el caràcter dels qui l’habitem.