Que el sector agrari valencià porta anys reclamant uns preus justos per als seus productes no és cap novetat. Però que en eixa petició s’hagen sumat col·lectius agraris i ecologistes sí que ho és. Per primera vegada, han desenvolupat una campanya conjunta de protecció dels agricultors i agricultores, a través del manifest “Ara, preus justos a l’Horta” que demana uns ingressos dignes com a millor garantia de relleu generacional i de cura del territori. Per l’Horta, Acció Ecologista Agró, Cerai o Greenpeace, entre altres, han unit forces amb els quatre grans sindicats agraris del País Valencià per a dur a terme accions de divulgació de la problemàtica actual, a més de conscienciar i mobilitzar a consumidors, punts de venda i a l’Administració Pública sobre la necessitat de posar en valor la producció de proximitat.

“Com a consumidors tenim molt a fer per defensar els productes de la nostra horta i hem de ser conscients del nostre paper davant la competència forana”, explica Marc Ferri, de Per l’Horta. “Demanem comprar directament al llaurador, sempre que siga possible; també vigilar la procedència dels productes si anem a comprar al supermercat, i exigir-los productes de proximitat”, comenta, i assegura que el més recomanable seria “comprar en xicotetes botigues de barri o mercats municipals, perquè normalment funcionen amb canals curts comercials”.

La campanya “Preus Justos”, amb el suport de col·lectius agraris i ecologistes, pretén aconseguir uns ingressos dignes per al sector de l’agricultura valenciana

L’Administració Pública també és clau per a lluitar per la primacia del producte de proximitat en els punts de venda i recolzar al camperolat. Ajuntaments com el de València o el de Bonrepòs i Mirambell ja s’han adherit al manifest. “Esperem que ara hi hagen accions concretes, com l’aprovació de mercats agraris o l’increment dels pressupostos dedicats a l’agricultura en els Ajuntaments, però sempre escoltant les demandes del sector”, afirma Marc Ferri.

Ajudes directes al sector

En aquesta línia, el Consell de l’Horta, Consorci contemplat en la Llei d’Horta i format per la Conselleria d’Agricultura, la Diputació i l’Ajuntament de València, ha atorgat recentment 500.000 € d’ajudes directes als treballadors i treballadores de l’horta. L’objectiu és “minimitzar, en la mesura del possible, les pèrdues per la reducció de les vendes davant la conjuntura de crisi sanitària que estem patit”, segons Maria Josep Amigó, vicepresidenta de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Diputació de València. “En la darrera sessió plenària, a més d’aquestes ajudes, vam aprovar començar els treballs per establir una marca pròpia de producte de l’horta que serà sinònim de qualitat i proximitat; un conveni per posar en marxa la guarderia i vigilància dels camps, i una partida econòmica per mecanitzar les comportes de les séquies mares”, ha explicat Amigó, referint-se a “les quatre demandes històriques de les associacions i sindicats agraris”. Sembla que el Consell de l’Horta comença, a la fi, a funcionar, una demanda ben present en el manifest.

El que és cert és que, de no canviar la situació, podem trobar-nos en pocs anys amb un paisatge protegit i estimat però sense relleu generacional per falta de viabilitat econòmica. I una horta sense llauradors i llauradores no pot tindre futur. Tant de bo aquesta nova aliança, que posa fi a anys de poc enteniment entre els col·lectius implicats, siga el pas definitiu que aconseguisca impulsar una transformació imprescindible, perquè el problema dels preus agraris ens afecta a totes i tots.