Mateu Rodrigo Lizondo, nomenat recentment cronista d’Albalat dels Sorells, explica en la seua propera publicació el naixement de les devocions al poble, que es remunten al segle XV

Font de saviesa, ment privilegiada ple de dades i coneixements per a explicar de manera clarificadora els esdeveniments històrics, els fets i personatges que expliquen la societat en què hui vivim. Sentir Mateu Rodrigo Lizondo, cronista d’Albalat dels Sorells i professor d’Història Medieval i investigador de la Universitat de València, és ser part d’una classe magistral que ajuda a fer memòria per a interpretar el present als pobles de l’Horta Nord.

Encara que recentment va ser nomenat cronista d’Albalat, Rodrigo explica que la seua faena no canvia perquè sempre ha fet el mateix: “Tota la vida he investigat la història valenciana i la d’Albalat”. Una tasca vocacional, la qual li ha portat a fer de la recerca, la docència i la divulgació els seus oficis. El títol de cronista, rebut l’any passat amb agraïment, diu, reforça la seua labor com a expert a assessorar l’Ajuntament en qüestions d’història i de patrimoni. Relleva a Bernat Garcia i Aparici, metge i escriptor coetani de Fuster, Estellés o Valor, entre d’altres, mort l’any passat.

La seua darrera investigació ha estat al voltant de l’origen de les Festes del poble, la qual serà publicada al desembre, amb motiu de la celebració de la Pujada del Crist de les Ànimes, advocació que enguany commemora el seu 150 aniversari. “Sempre, per molts anys, he reunit documentació sobre Albalat que m’ha servit per a treballs monogràfics sobre la seua història. Aquesta publicació explica les devocions religioses que se practiquen ací des de la fundació de la primera església, a la fi del segle XV, ja que abans d’això el poble pertanyia a la de Foios. L’església d’Albalat implanta les devocions, algunes de les quals s’han mantingut en el temps”, apunta l’historiador.

El treball explica com l’actual sistema de Festes s’instaura entre finals del segle XIX i començaments del XX. L’origen de la devoció principal, la del Crist de les Ànimes, n’és moderna doncs. S’hi remunta al 1870, data en la qual va morir Manuel Lorente, terratinent a Albalat, de família distingida de València, qui va donar al poble la imatge original del Crist, la qual es va instal·lar a la capella del cementeri. “Des de llavors el Crist de les Ànimes es converteix en la devoció principal, i durant les Festes de setembre es fa la baixada de la talla, que al desembre puja i retorna a la capella. Eixa primera talla va ser cremada a la Guerra Civil. Després, el poble encarrega una altra, la qual l’investigador local Juan Bautista Tormos va acreditar recentment a l’artista Francisco Teruel, jo pense que de manera encertada”, afirma el cronista.

Devocions antigues i de modernes

Una de les devocions més antigues a Albalat és Sant Jaume, explica Rodrigo, de fet l’església va ser en honor de Sant Jaume des de la seua fundació fins al segle XVIII, quan es canvia per l’adoració dels Reis Mags. “Llavors Sant Jaume continua en l’Altar Major però es converteix en copatró”, diu l’historiador.

Una altra, Santa Quitèria -dona piadosa de bons costums-, és patrona del poble des de finals del segle XV. “Les xiques fadrines feian la festa cada any, però en el segle XIX hi desapareix, de la mateixa manera que la de Sant Jaume i la dels Reis Mags. No va desaparéixer el seu culte, sinó les Festes, principalment, pense, per raons econòmiques, perquè amb la desamortització l’església disposava de menys recursos”, comenta Rodrigo.

A finals del XIX, inicis del XX, es conforma l’actual sistema de Festes. Les Majors, les quals fins al 1970 es feien a l’octubre, es canvien llavors al primer diumenge de setembre per aprofitar que els infants encara no tenen escola. Aquestes Festes són en honor del Cris de les Ànimes, la Puríssima -festa de les joves-, el Rosari -dels xics-, i Sant Gil, del qual hi ha devoció des de l’Edat Mitjana per ser patró contra les febres. “El segon bloc, menor, és el 30 de juliol en honor als Sants de la Pedra, els germans Abdó i Senén, protectors del camp i de l’agricultura a Catalunya i al Regne de València des de l’Edat Mitjana. Una devoció amb origen al Roselló, acompanyada per la festa de la Mare de Déu dels Desemparats, la qual passa més tard també a celebrar-se en setembre. Totes les Festes ara tenen lloc en setembre, llevat de la dels Sants de la Pedra”, explica Rodrigo.